jromeu.enmolins

Article publicat a Viu Molins de Rei en data 14 de setembre de 2011

Aquest 11 de setembre es compleixen 3 mesos des de la constitució del nou ajuntament i, per tant, de l’elecció del nou alcalde. Pocs dies després l’alcalde, en Xavi Paz i en Joan Ramon Casals feien públic el nou cartipàs i el repartiment de responsabilitats entre els diferents regidors de CiU i PSC. Al Ple del dia 7 de juliol, es donava compte de la nova organització municipal i s’elegien els representants de l’Ajuntament de Molins de Rei a diferents organismes supramunicipals. El dia 18 de juliol un Ple urgent repetia la votació per nomenar un dels dos el representants de l’Ajuntament a la nova Àrea Metropolitana de Barcelona.

Com que formalment encara no han passat els 100 dies que es mereix qualsevol govern per avaluar-ne la gestió, no entraré en aquest tema. Temps hi haurà. Però si que comentaré tres aspectes que em semblen prou il·lustratius de la manera de fer d’aquest govern de la sociovergència molinenca.

1- En els Plens citats anteriorment es van fer molts parlaments i moltes votacions. Però si una cosa ha quedat clara és que el Sr. Xavi Paz és alcalde gràcies al vot que li va donar Iniciativa. Un vot molt difícil d’explicar i que vam entendre en  plens posteriors. Iniciativa va votar un alcalde socialista a canvi d’un lloc/cadira a l’Àrea Metropolitana i per “fotre” a CiU. Simplement per això, que és molt. Cal dir les coses pel seu nom i deixar-nos de punyetes. La pregunta que vaig fer al Ple i que, evidentment, ningú em va respondre és molt senzilla: sense aquest vot (el del PP és una bona cortina de fum), el PSC estaria al govern i tindríem l’alcalde que tenim? Insisteixo, de discursos, molts, de treballar pel poble i bla, bla, bla, molts, però la cara dels regidors convergents al Ple de constitució i el seu vot en la primera votació del tema de l’Àrea Metropolitana (quan es van abstenir i per això van haver de convocar-ne un de nou en el que, clarament, van votar a contracor al representant d’Iniciativa) eren prou significatius. És un mal, molt mal començament. I se’ls nota.

2- Una de les primeres accions del nou govern ha estat la de reduir el sou dels regidors del govern, reduir el nombre de les dedicacions polítiques i diuen que dels càrrecs de confiança. Les dues primeres qüestions són certes (i van fer curt). La darrera no ho és. Seguim amb els mateix nombre de càrrecs de confiança que hi havia abans de les eleccions i els que, en un futur, puguin deixar de ser-ho continuaran generant un lloc de treball a l’estructura de l’Ajuntament. I la quantificació que van fer de l’estalvi que aquestes mesures representen, és falsa. Van parlar de 250.000 € en una Ple i en una roda de premsa quan la pròpia documentació dels expedients del Ple ho desmentia. Responent una pregunta d’Esquerres per Molins de Rei van abundar en la mentida tot i que les pròpies dades confirmen que l’estalvi és de l’ordre dels 100.000 €. Per què mentir si ja hi ha estalvi? Potser és l’estil.

3- Esquerres per Molins de Rei disposa de dos regidors a l’Ajuntament. Bé doncs després de 3 mesos no disposem d’un espai propi per dur a terme la nostra tasca en tant que regidors al servei de la nostra vila. No deixa de ser curiós que el l’únic regidor del Partit Popular disposi de despatx propi (el mateix del passat mandat) i a nosaltres se’ns deixi un parell d’espais per treballar (a ca n’Ametller) compartits amb regidors del govern i amb poques possibilitats de fer la feina que hem de fer, sense privacitat…i molts dels nostres papers estan en el replà d’una escala. Ens diuen que s’han de fer obres…però de moment el PP té despatx i nosaltres no. Potser és l’estil.

Tweet

La tornada de vacances està essent realment moguda. Si les coses al mes de juliol ja no eren cap meravella, diferents qüestions han anat tensant el clima polític i social en aquestes darreres setmanes. Veiem-ne algunes.

1-     La reforma constitucional pactada i impulsada pel PSOE i el PP. Seguint els dictats de la Merkel i amb el teòric objectiu de “calmar els mercats” el govern espanyol i el PP impulsen una reforma constitucional que faran entrar per la porta del darrera amb conseqüències imprevisibles, però cap de bona. De fet això no fa res més que demostrar que la intocable Constitució és un element del que ells en poden fer l’ús que volen i quan volen. Ells ho pacten i ja està. I no els fa res que se’ls ensorri el castell de cartes amb el que havien defensat la impossibilitat de la seva modificació. La cort tanca files i els mitjans afins a govern espanyol i oposició ho beneeixen i a una altra qüestió. Sobta l’enrabiada de Duran i Lleida. O és que ens vol fer creure que no sap el pa que s’hi dona a Madrid? Au va, home. Allà, si no fos per l’espoli fiscal del 20.000 milions d’euros anuals (i aquesta és una grandíssima raó per defensar l’indissoluble unitat de la pàtria), els fem més nosa que servei. I ara, per seguir xuclar-nos la sang, han decidit que no ens donen ni veu ni vot.

2-    El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reclama al Govern de la Generalitat  que quan pensa complir amb la sentència del Constitucional sobre l’Estatut i resol, d’una vegada, la injustícia i la discriminació que comporta el sistema d’immersió lingüística i el model educatiu de Catalunya. Tots els que deien que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut era una qüestió tècnica i menor i que no tindria impacte real, aquí en tenen una bona prova. El que sembla clar és que ells no s’aturaran. Feina afegida per les reivindicacions de l’11 de setembre

3-     L’anunci de les retallades en els serveis de sanitaris i de salut  fetes per la Generalitat estan tenint una resposta creixent per part de la ciutadania. Massa sovint els governs fan i desfan sense que la gent piuli. Però ja fa temps que la crisis apreta, que els índexs d’atur assoleixen nivells realment preocupants i que la gent és més conscient de la situació general i, per descomptat, de la seva particular. I amb l’educació i la sanitat no es juga. Aquests són els que la gent considera serveis bàsics per excel·lència (la cultura encara no s’hi compta, el futbol segurament si) i el Govern està jugant amb foc. Tothom sap que es pot fer una gestió més eficient i diferent dels recursos públics. Només cal entendre que, sense l’espoli fiscal, tot això ens ho podríem estalviar. Els de CiU gairebé no en parlen, de tot això. Però estan a l’ull de l’ huracà i no poden jugar a tantes lligues a l’hora. I els vents electorals no sempre bufaran a favor. Hi ha eleccions d’ací a dos mesos…

4-     Parlant d’eleccions. El PSOE ha decidit tirar la tovallola. No els calia. Ja no en tenien de tovallola. I ara tindrem eleccions al Parlament de Madrid d’aquí a dos mesos. La convocatòria d’eleccions sembla que ha sorprès a tothom perquè els partits no tenen decidits ni els candidats. Hi ha moviments en el sí de l’independentisme. Però són moviments esclaus de la seva pròpia realitat. ERC està en ple procés de renovació de la direcció i abans de les eleccions haurà d’afrontar un procés de primàries per la tria del candidat, el valor democràtic del qual, queda sovint minimitzat per les lectures partidistes que es fan de la seva trajectòria recent. Els independentistes, més enllà d’anar-nos posant el dit a l’ull els uns als altres (i ja em vist com de lleig és això) ens cal definir bé el paper que s’ha d’anar a fer a Madrid, suturar ferides obertes i sumar esforços. Jo sempre he cregut que les convocatòries electorals no s’han de menystenir, encara que siguin a Madrid. Els vots que avui es regalen, demà es poden trobar a faltar.

Tweet

Ja hem viscut el primer Ple, després del de la constitució de l’Ajuntament i elecció del nou Alcalde. En el Ple, el nou govern de la sociovergència  i l’alcalde, que per ser-ho va rebre un vot del PP i d’ICV, han presentat la seva proposta d’organització, la nova estructura de càrrecs de confiança i les retribucions. Esquerres per Molins de Rei hi hem votat en contra. No compartim el conjunt de la proposta del govern pel següent:

1-     Creiem que, en els temps que corren, l’estructura de l’Ajuntament ha de ser més petita. Que havíem de passar de les cinc àrees de l’anterior mandat (alcaldia i quatre més) a quatre (alcaldia, economia i serveis generals, sostenibilitat i territori, i serveis personals) integrant l’àrea de desenvolupament econòmic entre la d’economia i la de serveis a les persones. Mantenir regidories no vol dir mantenir tota la superestructura d’una àrea. Això comporta estalvi en les dedicacions polítiques i de càrrecs eventuals (de confiança).

2-     Compartim la reducció salarial que es proposa i que afecta als polítics amb dedicació exclusiva i als directors de serveis. Però l’efecte real es queda curt. És possible gestionar l’Ajuntament amb menys dedicacions polítiques i tècniques. Nosaltres apostàvem per 3 i 5/6 i en tindran 4 i 7. El que cau definitivament és la figura del gerent, que a la pràctica ja no existia. O sigui que de canvi real, res de res.

3-     La proposta obeeix a les necessitats del pacte del PSC i CiU, però no és suficient per les necessitats de l’Ajuntament. S’han quedat curts, molt curts. I ens han venut la moto d’un estalvi , en conjunt, de 250.000€. Els papers que ells mateixos han fet no diuen això i en el Ple no han estat capaços de justificar aquesta xifra. Xifra que, per altra banda, van anticipar en roda de premsa abans del Ple. Alguna cosa no quadra, i ja des del primer dia. I tot això s’ha aprovat gràcies a l’abstenció del regidor del PP. Amb un Ple de 21 regidors, les votacions han quedat empatades a 10 (CiU i PSC per una banda i CUP, ICV i Esquerres, per l’altra) i ha estat l’abstenció del PP i el vot de qualitat de l’alcalde els que han permès aprovar l’organització, els sous i els càrrecs de confiança.

4-     En el nomenament dels representants de l’Ajuntament en els òrgans supramunicipals ha quedat ben explicat el vot d’ICV a favor de l’alcalde socialista. Un dels dos representants de l’Ajuntament a l’Àrea Metropolitana serà d’Iniciativa. Aquesta és l’explicació clara i meridiana del perquè del vot d’ICV: una cadira a l’Àrea Metropolitana per ICV a canvi de dos anys d’alcaldia socialista i així, els socialistes, entraven al govern. De moment encara no sabem si els socialistes haguessin entrat al govern sense tenir l’alcaldia…però tot apunta a què no. O sigui que els veritables valedors de l’alcalde Paz han estat els amics d’ICV…i no feia cap falta perquè el PP també li va donar el vot. És clar que, aleshores, no hi havia cadira metropolitana. Per acabar-ho d’arrodonir, CiU no ha votat a favor de la proposta del representant d’ICV. Primera escletxa en el govern i sempre per culpa dels interessos de partit. Aquestes coses són les que fan que la gent s’allunyi cada cop més de la política i cerqui vies alternatives.

Aquestes han estat les nostres raons. Comença un nou mandat i, des de l’oposició, estarem molt vigilants.  Tenim un govern feble, que viurà molt del PP i amb l’esquerra independentista a l’oposició. No sembla Molins de Rei, però això és el que hi ha i, de moment, aquest és el pa que s’hi dóna.

Tweet

Avui fa 30 anys del gran acte que la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes va organitzar al Camp del Barça en resposta als importants processos d’involució política que van tenir lloc com a conseqüència del cop d’estat fallit del 23-F d’aquell any i del Manifiesto dels 2300 en contra de la nostra llengua.

La Crida va ser el primer gran moviment d’agitació i conscienciació nacional  i de resposta a les agressions que, periòdicament, ens venen des de diferents estaments de l’estat. Va néixer el 18 de març de 1981 en un acte celebrat al paranimf de La universitat de Barcelona i un any després, el 14 de març de 1982, encapçalava la protesta contra la cèlebre LOAPA sota el lema NO A LA LOAPA, SOM UNA NACIÓ  i va tenir una vida molt intensa, amb una important presència pública, fins a la seva dissolució  el 29 de juny de 1993.

Segurament sense l’activitat de la Crida no s’entendrien molts del canvis que ha experimentat la política del país ni l’evolució de l’independentisme. Moviments com el de les Consultes Populars per la independència han tingut molts punts de contacte amb les accions i l’activisme de la Crida, en tant que elements de dinamització i participació política més enllà de les estructures dels partits, que, com en el cas de la Crida, sempre s’han mirat aquests moviments amb desconfiança i distància.

Amb 30 anys de perspectiva no podem afirmar que el país hagi avançat en el seu camí cap a la plena sobirania nacional. Catalunya segueix governada pel catalanisme autonomista i conservador després del fracàs del nou Estatut, i el País Valencià i les Illes Balears  estan en mans de la dreta espanyolista que no ha parat d’atacar els símbols, la llengua i la cultura pròpies.

Només l’esperança que transmeten les noves generacions de gent jove desacomplexada i preparada i amb noves propostes i formes de fer i entendre la política em fan pensar que el treball d’aquests darrers 35 anys no ha estat en va, sinó tot el contrari. Cal reconèixer la feina, l’esforç i la tenacitat dels pioners. Ells van obrir camí. I en ell estem, poc a poc, fent via.

Tweet

Aquesta setmana hem tingut la primera reunió amb l’alcalde. Ja coneixíem la configuració del nou cartipàs municipal per la premsa. L’alcalde i el nou govern, han preferit els mitjans de comunicació als grups municipals per donar-ne a conèixer la seva composició. Aquesta es la transparència que van prometre? Pel demés us he de dir que els regidors d’Esquerres per Molins de Rei hem dut a terme un traspàs exemplar de les nostres regidories. A partir d’ara, doncs, ja són de la seva exclusiva responsabilitat. Nosaltres sempre estarem en disposició de col·laborar en aquells temes dels que n’hem tingut, fins ara, la gestió directa però cada dia que passa és evident que la gestió i responsabilitat ja tenen altres noms. Coses importants, com la propera Festa Major, a aquestes alçades admet les aportacions de darrera hora del nou Regidor, però l’estructura està avançada i tindrem sorpreses agradables, com una molt bona oferta teatral local, bona música al Foment (la Sílvia Pérez Cruz) i els actes derivats del 30é aniversari del Camell, amb fi de festa inclòs. Espero que tots en gaudirem!

Dir-vos, finalment, que després de dues setmanes encara no podem realitzar la nostra nova feina en condicions. De fet, i a la pràctica, jo no puc treballar. No disposem d’un despatx a la Casa de la Vila  ni, per tant, els mitjans mínims necessaris per fer la nostra feina. Confio que en els propers dies l’alcalde i el govern atendran les nostres peticions en aquest sentit i ens podrem ubicar en un espai propi a la Casa de la Vila.

Quan coneguem amb detall l’estructura tècnica del nou govern, les retribucions proposades i el nombre de càrrec eventuals (de confiança) que el nou govern proposi ja us en parlaré. De moment el govern ha començat punxant mantenint una estructura d’àrees que no es correspon amb la situació econòmica general i que nosaltres creiem que hauria d’haver-se reduït. No ho han fet així i haurem de veure quina és l’estructura definitiva que hauran de justificaran molt i molt bé. De moment restem a l’espera de saber les contrapartides a ICV pel seu  vot a l’alcalde socialista. No ens agraden els rumors. Esperem a les realitats.

Tweet