Tercera entrega. Això s’acosta i, certament, no engresca.
Avui hem conegut oficialment el nom del cap de llista de la CUP. M’he permès modificar el text original incorporant-hi aquesta dada.
Ja estem a dos mesos justos de les eleccions municipals. Aquest passat diumenge hem vist votar els andalusos, just el dia en que ho havíem de fer nosaltres. El resultat d’aquestes eleccions dubto que condicionin gaire les eleccions municipals de Catalunya i de Molins de Rei en concret, però en quan al dia, han estat la gran oportunitat perduda dels independentistes per fer l’assalt electoral definitiu a la sobirania. De moment ens hem d’acontentar en veure com Andalusia ha votat al PSOE amb un criteri clarament conservador, perquè aquest és el sentit del vot que protegeix un sistema amb un atur estructural del 36% i ha passat clarament de “puntetes” sobre els casos de corrupció que afecten al propi PSOE. I l’aparició al Parlament andalús de Ciudadanos y Podemos, no ha significat, clarament, cap amenaça al sistema ni a la “casta”. Ara, sí que és cert que el Parlament ha esdevingut més plural i aquests partits es visualitzen clarament com a partits d’obediència espanyola de cara a les nostres futures eleccions.
A la vila i al país anem plens de presentacions de candidats i candidatures. Bé, això no és tant així a Molins de Rei. De moment de candidats presentats només quatre que han estat, per ordre en el calendari: Sílvia Guillén (ERC), J.R.Casals (CiU), Xavi Paz (PSC) i Pere Garcia (IxMdR) que rivalitzen pel nombre d’assistents als seus actes. La CUP no ha presentat el candidat però ha anunciat, ara sí, que la seva candidatura anirà encapçalada per en Roger Castillo. El PP no presenta i Molins Camina continua amb el “numeret” surrealista derivat d’un procés de primàries amb els seus més i els seus menys.
Pel que he llegit als diaris digitals el balanç d’aquestes presentacions no convida gaire a l’optimisme. Pocs continguts reals en relació a propostes de futur. Els candidats que han estat al govern, defensen la seva gestió i poca cosa més, i els candidats fins ara opositors que han parlat no acaben d’ensenyar les seves cartes, com si anessin sobrats de temps i de propostes. De la resta, CUP inclosa, no en sabem res. I el que no sabem, tampoc, és qui acompanyarà als candidats en les seves llistes, els seus equips. Només els tres primers de la llista de la CUP i el nom d’algun/a regidor/a que sembla que no repetirà amb els seus actuals partits. Moltes incerteses. Realment engrescador!
He dit en repetides ocasions que aquestes municipals han de significar un pas important pel procés cap a la independència que estem vivint. I que, per tant, és important que d’aquestes eleccions en neixin uns ajuntaments majoritàriament independentistes, i això quedi ben palès en els seus plenaris, en els seus equips de govern i en els seus alcaldes. Però no ens enganyem. Amb això no n’hi ha prou o jo no en tinc prou. També vull uns ajuntaments d’esquerres que prioritzin les persones, la defensa del territori, la cultura, la gestió transparent i honesta i els valors republicans d’equitat i justícia social.
Això és el que espero i majoritàriament esperem dels nostres candidats i dels seus programes. I de moment tenim mala peça al teler. Per això, més enllà de les declaracions de bones intencions ens caldran propostes concretes i compromisos concrets. Ens cal, especialment, saber quines són les seves prioritats de despesa i d’inversió, com actuaran en relació a la pressió fiscal, què n’opinen de la delegació de competències (en la recaptació, per exemple) a d’altres administracions com la Diputació, de la gestió econòmica i de l’endeutament, de la pròpia organització municipal i del manteniment o reducció de les Àrees de gestió, dels sous dels polítics i dels càrrecs de confiança i el seu nombre, de la seva política comunicativa, de la participació dels molinencs en els afers públics de la vila, de la gestió del territori (procés d’urbanització dels barris de muntanya i de Les Guardioles i de la Riera del Molí II), del projecte de la Biblioteca al Molí o a la Pl. de la Llibertat i de les conseqüències urbanístiques i d’equipaments que se’n deriven, de les polítiques d’habitatge públic i sobre habitatges desocupats, del Patronat Municipal de l’Habitatge, de la polítiques de benestar social, del suport a la gent gran i als més desfavorits, de la gestió directa o externalitzada dels serveis municipals, de les concessions administratives (de l’aigua, per exemple), del possible canvi de model i de titularitat del Bus Urbà, de la mobilitat i les zones de vianants i l’aparcament, dels accessos a l’estació de ferrocarril i de la permeabilitat de les vies, de les corones tarifàries en el transport públic interurbà, dels equipaments culturals i del cicle festiu, del model de la Federació Obrera, del nou Museu Municipal, de la relació amb el món associatiu, de l’educació i la sanitat i dels seus equipaments, de la relació amb l’actual Generalitat i la seva política de retallades, de les Llars d’infants i de l’Escola de Música, de les farmàcies de guàrdia, de les instal•lacions esportives i del model d’esport a la vila, del medi ambient en general i del riu i Collserola, de l’estalvi i l’eficiència energètica, de la recollida selectiva, de Molins Energia SL, del patrimoni històric, de com avançar en la recuperació del Palau dels Requesens, de la Nova Llar d’Avis a La Granja, dels terminis de construcció i posada en marxa del nou Institut Lluís de Requesens, de remodelar la Carretera, de les millores a l’espai i la via pública , de les polítiques d’infància, adolescència i joventut, dels equipaments per a joves, de les polítiques d’igualtat, de la diversitat religiosa, de la cooperació internacional i de Molins de Rei Solidària, del model de la Fira de la Candelera, de l’atur i de les polítiques d’ocupació i formació, de la promoció econòmica i del municipi, del model de comerç, del Mercat Municipal, de la orientació que ha de tenir el Consell de Seguiment de la Crisi Econòmica, de fer un nou ajuntament o anar-lo dispersant en diferents edificis, de recuperar els edificis de la Generalitat desocupats (antic ambulatori, actual Institut), d’acabar amb el ridícul d’unes plaques solars que han estat quatre anys sense connectar-se a la xarxa, de la pagesia i de l’àmbit agrícola, de la guàrdia urbana i les polítiques de seguretat, de la protecció civil, de la catalanització de la vila, del model de convivència…
Tot això i molt més (perquè tampoc es tracta de fer el guió del programa electoral a ningú) és el que els partits i els candidats ens haurien d’explicar i els molinencs hauríem d’exigir saber. No fos cas que ens tornem a trobar amb la sorpresa de conviure 4 anys amb un govern que fa pactes vergonyants amb el PP i li regala la representació de l’alcalde a l’Àrea Metropolitana a canvi dels vots necessaris per salvar pressupostos i ordenances fiscals. Perquè passen i ens passen aquestes coses. I ens cal saber si ens comprometem amb l’Associació de Municipis per la Independència o amb l’ANC i si volem liderar, com sempre havíem fet, el procés sobiranista a la comarca. Ens cal saber i ens cal recordar i fer memòria, també, del comportament indigne que es pot tenir des del govern a fi d’evitar-lo. Amb tot això, l’elecció dels nostres futurs representants la podrem fer amb més elements de judici.
