jromeu.enmolins

Ja ha arribat el 2012. El canvi d’any ens permet a tots fer una mirada al 2011 que no ha estat, tot sigui dit, un dels millors anys. L’enduriment de la crisi, l’avenç de la dreta, a Molins de Rei, Catalunya i a Espanya i una certa resignació nacional i social (el fenomen dels indignats, a la meva manera de veure, resta lluny de quallar)  ens han situat  en posicions defensives quan, és en aquestes situacions que la protesta, la revolta, haurien d’activar-se perquè de raons no en falten. Però sembla que en el nostre país les reivindicacions nacionals i socials no acaben d’anar de bracet i, desenganyem-nos, qui en treu profit és la dreta de sempre que ara, com tenim ocasió de comprovar-ho, es manifesta més dura que mai.

A Molins de Rei els bons moments viscuts per la concreció d’aspectes positius de l’obra de l’anterior govern municipal, en la que hem tingut participació decisiva i directa, com la jornada de portes obertes de la Federació Obrera o la inauguració de La Gòtica (aquest goig i honor és i serà sempre nostre) es van veure refredats pel resultat de les eleccions municipals. La nostra opció, Esquerres x Molins de Rei, ja sabeu que no va tenir els resultats desitjats i, vista la correlació de forces i els pactes de govern, ens hem quedat a l’oposició. Molts regidors d’esquerres i més regidors independentistes que mai, però tenim el govern més conservador de la història dels darrers 30 anys. La sociovergència que ens administra (dir que ens governa seria, certament, exagerar), inestable, sense projecte ni horitzó, i dòcil davant del govern de CiU a la Generalitat va fent via ara ja, i d’una manera explícita, amb el suport del PP. Molins de Rei sempre s’havia caracteritzat per una societat civil potent, dinàmica, emprenedora que imprimia un segell propi i característic a la vila i que permetia un perfil polític particular, que s’expressava, també,  en uns ajuntaments nacionalistes i d’esquerres, s’ha situat en un perfil polític (ni que sigui a nivell de govern municipal) en la línia de la majoria del país: govern conservador on, per primera vegada, el PP disposa d’un paper decisiu que exerceix i que els partits de govern (CiU i PSC) no dubten en potenciar. La necessitat i les matemàtiques permeten situacions fins ara inimaginables a la nostra vila, però en això ja no som tan diferents d’altres viles i ciutats. Quan l’alcalde, tot cofoi, ens recorda que la vila va votar pel canvi (i cal recordar aquí que els socialistes van tenir un dels pitjors resultats de la història de les municipals, tot i que, gràcies al suport interessat i suïcida d’ICV, ara disposen d’un parell d’anys d’alcaldia) és evident que el canvi que hem intuït en determinades opcions de vot, quedava molt, molt lluny, del que representa avui el govern municipal. Però així són les coses, tots els partits i coalicions tenim els vots i regidors que tenim i tothom ha demostrat fins ara, amb la seva actitud i posicionaments, quina és la seva visió de l’Ajuntament i quins són els seus interessos particulars a defensar. I amb això tenim el que tenim i no tinc clar que sigui el que ens mereixem. Però la imatge de la roda de premsa per presentar l’acord sobre els pressupostos del 2012 amb CiU, PSC i PP ens hauria de fer reflexionar i molt a tots plegats. Sobretot als electors de determinades opcions que han facilitat que, a Molins de Rei, sigui possible una foto així. Per activa i per passiva.

Tweet

A Molins de Rei l’equip de govern ha editat un nou butlletí, Balcó de la vila, que ha tingut un procés de naixement força obscur i sense cap tipus de coneixement per part dels grups de l’oposició. En un primer moment se’ns va demanar un text de 800 caràcters i, després de la protesta conjunta de tots els grrups, el govern municipal va decidir ampliar l’espai a 1.300 caràcters. Tot plegat decidit sense participació ni transparència. Un butlletí de tots hauria d’haver disposat d’uns mecanismes d’arrencada ben diferents. El govern massa sovint actua com si ho pogués fer tot ignorant l’àmplia pluralitat del consistori i la seva manca de majoria. De moment  a vegades se’n surten, però caldrà definir unes regles del joc més plurals i transparents per evitar aquestes situacions, del tot intolerables.Dit això us penjo a continuació el text original que havia preparat per aquest butlletí. Té 3.000 caràters i estava fet pensant que caldria retocar-lo, però sincerament, no em pensava que tant. En tot cas, aquí el teniu i vosaltres podreu jutjar les autoretallades que hi vaig haver de fer per encaixar en el generós espai que ens han concedit.

CASA DE LA VILA. DESEMBRE DE 2011

Què tenim? Esquerres x Molins de Rei (ExMdR) disposem de 2 regidors a l’Ajuntament de Molins de Rei. El resultat de les eleccions municipals no va complir les expectatives que hi teníem dipositades i va portar a l’Ajuntament a unfraccionament important i sense lideratges. Diversos jocs d’interessos (especialment el vot d’Iniciativa a un alcalde socialista a canvi de beneficis exclusivament particulars) ens ha deixat un govern en minoria, amb una alcaldia rotativa, un PP àrbitre de excessives votacions al Ple i la novetat molt important del vot de qualitat de l’alcalde per “desempatar” en, també, moltes votacions.

Una organització municipal poc ambiciosa, sense reducció de càrrecs de confiança i una notable manca d’idees, ha comportat una acció de govern grisa, que viu de la inèrcia del govern anterior. Fins ara només hem vist política d’aparador: rodes de premsa a dojo i un alcalde que és multiplica conscient que el càrrec caduca i ha de guanyar el crèdit que no li van donar les urnes. Política de fum, fum, fum, pròpia d’aquestes dates nadalenques, que ja fa sis mesos que dura.

Enmig d’una oposició molt poblada que hem fet la gent d’ExMdR? En primer lloc definir un full de ruta per a aquests mesos que han comportat un treball molt intens portes endins amb unes importants conseqüències: El relleu del nostre cap de llista, en Víctor Puntas, després de 12 anys de servei a la vila en els que, com tothom sap, ha estat alcalde de Molins de Rei. La nova Regidora, la Sílvia Guillen, procedent del col·lectiu organitzador de la Consulta Popular per la Independència garanteix renovació, il·lusió, joventut, agosarament i la capacitat de treball i la passió per Molins de Rei necessàries per exercir el càrrec de regidora. En segon lloc hem dut a terme un procés de reflexió i debat al si de la coalició que ens permetrà disposar d’un marc ideològic i unes línies de treball en la política municipal necessàries per recuperar el lideratge que, considerem, mereixem els independentistes d’ExMdR en l’espai central de la política molinenca. En tercer lloc, hem desplegat una acció d’oposició al govern municipal que expressa la nostra manera de fer política: rigorosa, constructiva i implacable quan ho ha de ser.

Què farem? ExMdR som gent de govern. No ens sentim còmodes a l’oposició, que és on ens ha situat el resultat electoral i la correlació de forces de l’Ajuntament. Altres grups polítics amb més vots i regidors sembla que sí que s’hi troben còmodes. Tenim, doncs un paper difícil.  Hem de resultar creïbles, capaços i hem de convèncer als molinencs de la necessitat de disposar d’una alternativa per la que el més important siguin els interessos de la gent, de la vila i del país, que, tal com estan les coses i veient les polítiques dels govern municipal i de la Generalitat (amb CiU en els dos casos) i les que ens cauran al damunt del govern de Madrid, necessitarà gent seriosa,compromesa, lluitadora i decidida a plantar cara. En això estem i aquí ens trobareu. No us decebrem.

Tweet

Molins de Rei no ha mostrat un comportament electoral gaire diferent del que ha succeït a Catalunya. L’ordre dels partits ha estat el mateix i només ens hem diferenciat amb els percentatges de participació (més alta) i els percentatges de vot al PP (més baix) en contraposició als majors nivells de vot d’ICV i ERC.

De totes maneres, en el quadre que us he posat, comparatiu del comportament electoral de fa tres anys i el de les eleccions municipals de maig es confirma un model de canvi constant de vot dels nostres convilatans. El PSC , que perd 3.000 vots en relació a fa tres anys, en guanya quasi 1.400 en relació a fa 6 mesos. CiU creix de forma important en qualsevol comparació i el creixement del PP es més moderat en relació a fa tres anys (400 vots) però creix 1.200 vots en relació al maig. ICV puja en relació a fa 3 anys però baixa en relació a les municipals, just el contrari que ERC, que es manté en uns percentatges modestos però més estables que els que podríem pressuposar.

Per mi un dels factors a tenir en compte, claus, és l’increment de 3.000 votants entre les municipals i les estatals, un 15,5% més d’electors. Què vol dir això? Que 3.000 molinencs tenen poc interès en allò que es cou a la Casa de la Vila? I a més, un altre factor rellevant, on han anat a parar els més de 2.000 vots que van obtenir la CUP i Solidaritat a les municipals si ara, com deia, ha votat molta més gent i, a més, ICV perd vots en relació a les municipals i ERC només en creix 300?  Doncs segurament una part important ha anat a CiU interpretant que bona part del creixement del PSC i del PP vingui d’electors que es van abstenir o votar blanc a les municipals i que, ara, han decidit votar.

Fixeu-vos que l’anàlisi no és fàcil i, per descomptat, discutible. Em pregunto si una part del vot municipal a la CUP, un vot clarament de càstig a l’anterior govern municipal, hagi pogut anar a CiU per castigar, ara, al PSC-PSOE. És el que té una formació política que només es presenta a les municipals. I es fa difícil interpretar com actua, en unes altres eleccions, qui els ha votat. Però aquests vots no s’han fos i menys amb un increment significatiu de la participació. En fi, el mapa polític local posa de manifest que el vot “espanyolista” ha perdut suport però encara és majoritari a Molins de Rei en aquest tipus d’eleccions. Mentre alguns han fet l’aposta per l’abstenció, el vot en blanc i el vot nul, la dreta catalanista de CiU i el PP guanyen pes a Molins de Rei. I CiU,el partit de les “retallades” a la Generalitat, segur que se sent molt recolzat. Potser perquè la gent encara pensa que totes les culpes són del tripartit. Tot plegat configura un panorama ben gris. I del què fer a partir d’ara tocarà parlar-ne ben aviat.

Tweet

Davant les eleccions del proper diumenge he vist, llegit i escoltat diversos tipus de missatges en relació al vot dels independentistes. Parteixo de la base que, avui, a casa nostra, el sentiment independentista és transversal, perquè, cal no oblidar-ho, l’independentisme no és una ideologia. Per tant entenc perfectament que molts independentistes no s’identifiquin amb cap formació política concreta i que cada contesa electoral els generi dubtes sobre el què fer.

Bona part d’aquests dubtes els provoquen les pròpies formacions polítiques amb la seva pràctica quotidiana, la seva política d’aliances, la seva acció de govern o oposició…Però també posant, sovint, els seus interessos o la seva estratègia per davant dels interessos del país. D’aquesta manera trobem formacions que es presenten a unes eleccions sí i a unes altres no, que demanen candidatures unitàries (a mi també m’agradarien) però a la primera de canvi tiren pel dret i ara no hi tiren i no es veuen per enlloc. Per tant, el ciutadà es pot trobar que aquell a qui va votar ahir en unes eleccions municipals o a les eleccions al Parlament de Catalunya, ara veu com no es presenta a les eleccions al Parlament espanyol. I es troba amb propostes com el de l’abstenció o el de “votar estelada” que no se sap ben bé a qui representen,

i el que és pitjor, no es poden interpretar de cap manera dins del còmput general d’abstencions i de vots nuls. O és que a alguns independentistes els espanten les urnes? Ja sé que les comparacions sempre són odioses, però entendríem que l’esquerra abertzale, ara amb la candidatura d’Amaiur i després de l’èxit de Bildu a les darreres eleccions municipals i forals, no es presentés a aquestes eleccions perquè això d’Espanya no va amb ells?

Dit això i deixant de banda que molt del vot independentista a CiU perd el sentit en sí mateix i l’eficàcia (sincerament, un nacionalista, sobiranista, independentista d’esquerres es pot sentir mai representat per en Duran i Lleida?) només disposem d’una opció (i amb més valors, d’esquerres i republicana) que ens permet, ara sí, canalitzar de forma adequada el vot, l’actitud, el sentiment i la il·lusió independentista per aconseguir una força efectiva que faci sentir la nostra veu, intenti convèncer (serà difícil, molt difícil) i planti cara en el territori més hostil: el Parlament espanyol.

Jo votaré l’Alfred Bosch, el Dr. Broggi, el Joan Tardà i tota la gent de la coalició Esquerra-Rcat-Catalunya Sí. No ens cal ser forts a Madrid (mai ho serem prou ni amb tots els diputats catalans anant d’acord). El que ens cal és fer-hi sentir una veu potent, valenta i desacomplexada. Que ens faci sentir ben propi allò de algú ho havia de dir. A on ens cal ser forts és a Catalunya on també hem de plantar cara al que ens ve i al que ens vindrà. Hem desaprofitat massa oportunitats per pensar que aquestes eleccions no van amb nosaltres. Totes van amb nosaltres. I amb Espanya, amb el seu concepte polític unitari, d’administradors d’una gran finca (fixeu-vos que ells l’anomenen “hacienda”) no s’hi juga, s’hi planta cara. I amb un bon grapat de diputats i senadors independentistes (tot i que el Senat actual ja sabem que no serveix per a res), farem i tindrem més força. Ara, sí. Comencem a decidir.

Tweet

Una de les particularitats del present mandat municipal és el canvi de la política de comunicació de l’Ajuntament. Hem passat d’un departament de comunicació basat en els criteris professionals de la seva titular (amb els encerts i errors propis d’aquesta responsabilitat i, per tant, millorables tècnicament i política) a un departament molt polititzat que s’estructura a partir dels nous fitxatges que ha fet l’alcalde socialista procedents de l’Ajuntament de Barcelona.

 Només cal llegir les notes de premsa i la profusió de rodes de premsa per adonar-se que l’estructura política de l’Ajuntament actual es limita, a nivell d’imatge pública, a l’alcalde i, com a molt, al primer tinent d’alcalde. Això obeeix, clarament, a l’estratègia socialista de potenciar, a tots els nivells, un alcalde que saben que durarà dos anys. Els convergents callen i/o es resignen suposo que pensant que d’ací a un any i mig els arribarà la seva hora. Però els estils, la manera de fer, difícilment canviaran sinó canvien les persones, clarament marcades per l’estil característic dels àmbits institucionals dominats pel PSC.

 Hem tingut proves memorables d’aquesta manera de fer provocades per la urgència de convocar rodes de premsa i publicar notes de premsa abans de la presa de decisions del Ple i el seu debat corresponent. Així hem vist inflar escandalosament  les xifres d’estalvi pressupostari per una reducció d’estructura política i tècnica que s’ha concretat només parcialment, mentir a l’hora d’explicar els criteris de la liquidació del pressupost que es modifiquen, i anunciar reduccions en l’IBI quan només es redueix el tipus (i amb un efectes sobre les quotes anuals a pagar que caldrà veure, però que en la majoria de casos seran superiors a l’IPC anunciat). Però saben que els mitjans reprodueixen el missatge sense aprofundir-hi i amb escàs o nul esperit crític i, per tant, l’objectiu de transmissió de la notícia s’aconsegueix amb facilitat.

Amb tot, però, i en qüestió de números, es demostra que o el Regidor de Finances no intervé en la redacció de les notes de premsa, o que és còmplice de les falsedats que contenen. L’idea, però, va en la línia de canalitzar-ho tot des de l’Alcaldia  deixant en un pla molt secundari a les diferents regidories. O si no que li ho preguntin al Regidor de Cultura.

Tweet