Aquest text el vaig publicar al facebook el passat dissabte 11 d’abril. Hi afegeixo les referències a «la foneria» o «taller mecànic» en l’informe dels arqueòlegs al que faig referència a l’escrit.
El govern municipal de Molins de Rei explica tot cofoi que han començat les obres de la nova Biblioteca al Molí. I, certament, hem vist les màquines duent a terme les demolicions dels edificis que fan façana a la plaça del Molí.
En el meu escrit publicat en aquest Blog (la nova Biblioteca, una proposta per a un debat imprescindible) en el que proposava un ampli debat sobre el tema de la nova Biblioteca, especialment per los moltes derivades que té, ja apuntava la deixadesa que comportava el fet de no haver declarat l’edifici com a BECIL (Bé Cultural d’Interès Local) i d’haver definit, ben clarament, els elements destacats del complex del Molí de cara a la seva futura conservació. En el passat mandat ja vam començar els treballs en aquest sentit i la Regidoria de Cultura i el Museu Municipal disposen de documentació i informes sobre aquest assumpte.
Convé aclarir, i fer-ho en aquest moment, que una part d’aquests edificis que s’han enderrocat, en concret el que es coneix com “la foneria” formava part dels elements característics del Molí, i per això l’anterior govern municipal va decidir mantenir-los i protegir-los a l’hora d’urbanitzar l’actual plaça. El meu advertiment, doncs, anava en aquest sentit. A hores d’ara no em consta que ningú, ni el govern per descomptat, ni tampoc els grups de l’oposició ni les entitats de defensa del patrimoni, s’hagin pronunciat en aquest sentit. Potser és que jo filo molt prim (de fet els informes d’un gabinet d’arqueòlegs avalaven la importància de “la foneria” especialment) o és que la cosa no té més importància o potser és que no interessa a ningú. El cert és que la manca d’un debat seriós i rigorós sobre la nova Biblioteca, els equipaments municipals i la reordenació urbanística del Molí, per la nul•la de voluntat política del govern i l’apatia, el desinterès o la ignorància dels grups d’esquerres de l’oposició ens pot deixar la primera víctima d’un procés que ja vaig anunciar que podia tenir aspectes irreversibles.
L’enderroc de “la foneria”, feta amb la precipitació que comporta i exigeix la propaganda del moment preelectoral, és un símptoma d’un procedir injustificable. Iniciar unes obres d’aquests envergadura, sense debat ni consens polític, a un mes i mig d’unes eleccions municipals és gravíssim. Però també ho és el silenci de l’oposició d’esquerres en tot aquest procés.
Però no ens hem de preocupar. Ara tenim tots els polítics preocupats per reformar la Carretera. Mentrestant anirem acumulant nyaps sense que això preocupi especialment a ningú. Ni als que, des del nou govern, se’ls trobaran d’aquí dos mesos.
____________________________________________________________
Part de l’informe arqueològic de desembre de 2009 que fa referència a «la foneria» o «taller mecànic»
Espai 6. Taller mecànic
L’edificació que defineix l’espai 6 té una sola planta, de forma quadrada i se situa al nord respecte els àmbits 12, 13 i 14, a l’oest respecte el 5 i a l’est respecte el 7. L’accés al seu interior s’efectua des del pas interior que segueix l’àmbit 16, amb la porta situada cap a l’est. Val a dir que a diferència de la resta de les edificacions de la fàbrica, la coberta d’aquesta és plana (mentre que a les altres és a doble vessant) ja que a la part superior d’aquest espai no hi hauria una zona de magatzem (el que serien les golfes) com a la resta de la fàbrica. En aquest espai identificat com a “taller mecánico” i conegut també amb el nom de manyeria o foneria, és on es devia treballar i reparar tota la maquinària associada amb el funcionament de la fàbrica. Al seu exterior, al nord-oest, adossada a la paret hi ha una xemeneia.
De manera general cal destacar que aquest espai presenta les mateixes característiques constructives i estilístiques de tot el conjunt de la fàbrica. Aquesta dada ens indicaria que la construcció d’aquest espai se situaria cronològicament en el mateix moment que el conjunt de la fàbrica i el seu ús estaria sempre vinculat amb aquesta. A les obertures corresponents a la porta i les finestres, la seva llinda es defineix mitjançant un arc rebaixat, igual que a la resta del conjunt. La part superior de les seves dues façanes (nord i sud) està coronada per una cornisa motllurada. Aquesta és de les mateixes característiques que les de la resta de les edificacions. La xemeneia (situada a l’exterior nord-oest) presenta les mateixes característiques i estil constructiu que la xemeneia de la fàbrica (situada al nord del conjunt), amb les diferències relacionades amb les dimensions de cadascuna d’elles.
Quant a Jordi Romeu Nicolau
Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei.
Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan...
Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei.
He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de
OPINIÓ i etiquetada amb
Cultura. Afegiu a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
