Pels caps de llista, pels candidats i pels amics de la premsa han estat uns dies frenètics. Rodes de premsa pactes de darrera hora, presentacions de les candidatures i llistes “sorpresa”. Segons les informacions que he anat llegint a través dels diaris digitals, i si no hi ha canvis de darrera hora, les candidatures que es presentaran a les properes eleccions municipals seran:
– CiU. Joan Ramon casals
– PSC. Xavi Paz
– CUP. Roger Castillo
– Sumem per MdR: Pere Garcia
– ERC. Sílvia Guillén
– PP: Daniel Sánchez Ajo
– Molins Camina. Ana Aroca
– PST (internacionalista). Miguel Bautista
– Ciutadans: Francisco Garcia
No deixa de sorprendre l’interès de tants col•lectius polítics per la nostra vila. No recordo que mai haguéssim tingut tantes candidatures. Serà que la crisi desvetlla consciències o oportunitats…o oportunistes. El cert és que l’oferta electoral que tindrem els molinencs serà variada (que no vol dir que no hi hagi candidatures que s’assemblin molt, massa).
En relació als anteriors comicis la cosa ha evolucionat així: Dels clàssics només desapareix l’Esquerra Nacionalista que ja va anunciar, fa més d’un any, que acabava la seva trajectòria i no es tornaria a presentar a les municipals. Per tant, la coalició Esquerres x Molins de Rei (de la que formava part l’ENMR junt amb ERC i que no ha satisfet mai als actuals dirigents d’Esquerra) passa a formar part dels llibres d’història, sense massa pena ni glòria, més enllà de la bona feina feta al sí del Grup Municipal. De fa 4 anys tampoc hi és Solidaritat, amb el seu cap de llista ara incorporat a ERC. Tampoc es presenta EUiA que, a Molins de Rei, no comparteix el projecte d’Iniciativa. Dels nous Podem(os), Equo i Procés Constituent han donat forma a Molins Camina (no sense un procés de primàries amb molts problemes i desavinences), el PST (que parteix d’Unidos, un col•lectiu que neix de les desavinences anunciades a Molins Camina i que utilitza la marca electoral del Partit Socialista del Treball-internacionalista per evitar la recollida de signatures per poder-se presentar) i MES (Moviment d’Esquerres, els socialistes sobiranistes que van abandonar el PSC)) es presenten en coalició amb Iniciativa en la nova candidatura Sumem per Molins de Rei i, finalment, l’aparició de Ciutadans que, per primer cop es presentarà a la vila. Un panorama final, doncs, amb 9 llistes. Molta llista per un pastís de 21 regidors. Alguns partits patiran molt amb aquesta gran quantitat d’oferta electoral.
I els electors tindran on triar. Més que mai. Aquí caldrà veure que és el que considerarà la gent de Molins de Rei. La valoració de la gestió de l’actual govern (CiU-PSC amb l’ajuda inestimable del PP), el paper dels diferents partits de l’actual oposició, les noves candidatures, les propostes de cadascú, l’eix dreta-esquerra o l’eix nacional amb independentistes i unionistes, o una mica de tot plegat.
El panorama, pels que ens agraden aquestes coses, és apassionant. Però també hi ha elements preocupants. I moltes incògnites. La dreta, o sigui CiU, podrà dissimular la seva política local i nacional gràcies a la força del procés independentista o aquest valor es pot canalitzar a altres formacions d’esquerres com la CUP o ERC? Hi haurà “sorpasso” independentista i d’esquerres? L’eix nacional s’imposarà a l’eix social? L’increment d’oferta unionista pot comportar una major representació de l’espai que fins ara representaven PSC i PP? Entrarà Ciutadans a l’Ajuntament? I Molins Camina? Amb quina política? I Iniciativa, es veurà encara més debilitada per la presència de Molins Camina, malgrat l’aportació simbòlica de MES? Resistirà el PSC o patirà una nova sagnia de vots i regidors? Si CiU és la llista més votada (com fa 4 anys) mantindrà l’acord amb el PSC? I si no sumen prou? Pactarà ERC amb CiU condicionada pel procés sobiranista, o no? Hi haurà majoria de forces d’esquerra? Hi haurà majoria sobiranista? I la CUP, mantindrà la posició? La CUP, després de vuit anys a l’Ajuntament, aspira realment a governar? On posa el llistó per pactar i a qui descarta d’entrada?
De fet tot plegat dona per moltes més preguntes i no estic gaire segur que la precampanya i la campanya electoral ens les responguin. I faltarà conèixer les propostes. Fins ara, la cosa és més aviat discreta i, sembla, com ja preveia, que la “carretera” serà la nineta dels ulls de gairebé tothom (no forma part dels 10 compromisos fets públics per ERC) a banda del típic i tòpic discurs a favor de les persones que, evidentment, ningú es creu de la mateixa manera.
La cosa, doncs, es posarà calenta. Seria bo, en aquest punt, recordar el que han estat aquests quatre anys. La prepotència dels que han governat amb el suport no dissimulat del PP per molt que convergents i socialistes mirin cap a una altra banda i el paper d’una oposició que no ha estat a l’alçada i que hauria de fer reflexionar i molt sobre la utilitat del vot confiat fa quatre anys a determinades opcions d’esquerra. Ara, és molt possible que amb això s’hi pensi poc. En això confien els partits del govern i alguns dels de l’oposició d’esquerres. Tots mirarem llistes i candidats i recordarem poc el que ha passat aquests anys. L’actitud d’un govern que ha tirat pel dret gràcies al PP, que ha amagat els increments en la pressió fiscal i que ha vist com el nou carrer de Baix i el Pati del Palau s’inundaven a cada pluja forta. I una oposició que no ha estat prou a l’alçada. Els uns perquè els ha vingut gran el nombre de regidors que van obtenir i als altres perquè es van quedar curts amb el resultat obtingut. Però això ho va triar la gent. I això és el que va permetre configurar govern i oposició. Doncs cal pensar-hi i molt. Els propis partits, per corregir errors, i l’electorat per valorar l’encert del seu vot de fa quatre anys. I tocarà, també, valorar candidats i programes. Però d’aquests ja en parlarem en la propera entrega.
