Al llarg de dos anys he anat piulant, cada dia feiner, uns #bonspropositsmolinencs. Collita pròpia més o menys reflexionada i, a vegades, pendent de l’actualitat més rabiosa (que és una manera habitual en l’actualitat molinenca).
Els 140 caràcters del twitter no permeten gaires alegries, de manera que obliguen a ser, necessàriament, sintètic. Això m’ha impedit, a vegades, esplaiar-me sobre la nostra capacitat de lideratge mundial, d’autodestrucció, de grandeses (poques) i baixeses polítiques (moltes), d’exaltar la bellesa o qüestionar la brutícia i sempre, això sí, amb l’idea de millorar substancialment la nostra vila. I és que, realment, tot i creure’ns els millors i pensar que som superiors a la resta de la humanitat (fet que no es demostra necessàriament amb les nostres virtuts, que les tenim, ni per alguns èxits inqüestionables que també hem aconseguit) no és menys cert que ens queda molt de camí per poder valorar-nos com el que creiem que som en un entorn en el que els demés (mal que ens pesi) també tenen moltes coses a envejar.
Per acabar, doncs, aquest exercici i com a tribut i homenatge al mestre Joan Barril que em va encaminar pels sinuosos viaranys dels Bons Propòsits, us deixo la constatació final que els molinencs tenim molta feina a fer, molt camp per córrer i necessitem moltes hores d’entrenament per poder jugar a la “Champions” i poder competir amb dignitat. Aquí us ho deixo:
Ens llevem ben d’hora, tenim la Fira de la Candelera, Gegants Centenaris, Bèsties de foc, Festival de Terror
Entitats a dojo, vila al pla i barris de muntanya, riu i Collserola, la Festa Major, Carnestoltes, els Tres Tombs i els Focs de S. Joan
El Foment, La Peni, la Fede, la Gòtica, la Traska Truska, el Mulei, els cicles de Contrabaix i de Músiques Invisibles, Xarxa pels més petits i ballades de sardanes
L’Agrupa, el CEM, castellers, un esbart, grups de diables, batucades, grups de teatre, Pastorets (ei, de Pitarra!), la Passió de Mateu Janés, músics i actors i, especialment, actrius reconegudes
Partits, plataformes, grups i col•lectius de tota mena, ANC, sindicats de treballadors i d’estudiants, agrupacions d’empresaris, ADF i Creu Roja
Bars de tota mena, bons restaurants de carta i de menú, tapes, entrepans i menjars d’arreu del món
Mercat, encants, fires de cervesa d’estocs i de Nadal, cadenes de supermercats, comerç de proximitat i de llunyania (per allò del que hi venen i de les llengües que hi parlen)
Tren, carretera, autopista, camins, senders, corriols, fonts, rieres, salts d’aigua, turons i masies, boscos, quatre camps, uns quants pagesos i un ramat de bens
Castells en runes, ermites deixades de la mà de Déu i dels homes, monuments en situació delicada
Revistes en paper, diaris digitals, una Ràdio nostra, una TV nostrada, una Mini Biblioteca entranyable
Escoles públiques i concertades, instituts, llars d’infants i d’avis, clíniques i ambulatoris i farmàcies que no obren a la nit
Pavellons esportius, camps de futbol de gespa artificial, esports minoritaris que no ho són, ciclistes a tots els racons
Un rector amb dues parròquies, un campanar amb campanes que repiquen, confessions religioses per donar i per vendre
Polígons industrials en condicions (i fàbriques enrunades), economia real i submergida, crisi sostinguda, aturats de curt i llarg recorregut
Rics i pobres (molts més, aquests) i, molt especialment, bona gent
Tenim gairebé de tot. Gairebé. Us imagineu de quina mida tindríem el melic i com ens miraríem a la resta del món si els molinencs, a més a més, tinguéssim…
Un castell medieval sencer com a El Papiol, un pont de pedra com a Martorell, una Catedral i una pista d’atletisme com a S. Feliu,
Una Cripta de Gaudí com a la Colònia Güell, un romànic com a Cervelló i Abrera, un claustre gòtic com a Esplugues
Una Santa Creu d’Olorda com a Barcelona; unes termes romanes, un Altaveu i una Biblioteca com a S. Boi; Un Corte Inglés i un estadi periquito com a Cornellà
Una platja i un castell com a Castelldefels, un pessebre com a Corbera, un mar de cirerers florits i una Catalunya en Miniatura com a Torrelles,
Un parc natural com a Begues, una baronia com a Castellvell de Rosanes, un procés d’independència com a La Palma de Cervelló
Pollastres “pota blava” i un aeroport com a El Prat, un hospital i una tele de veritat com a S. Joan Despí, un repetidor i un castell-palau com a Pallejà
Un Atrium com a Viladecans, uns cinemes com a S. Andreu (que d’acord, també tenen una caserna de la G. Civil), un Walden i un tramvia com a S. Just
Montserrat i unes coves del Salnitre com a Collbató, una Venus i uns espàrrecs com a Gavà, un funicular (fora de servei, també és veritat) i una Passió com a Esparreguera
Un vi com a S. Esteve de Sesrovires (que tot sigui dit, també tenen una presó), un oli i una altra Passió com a Olesa
Un Rafael Casanova com a S. Boi, un Tarradellas com a Cervelló, un alcalde com a S. Vicenç dels Horts.
Doncs això. Feliç any 2015!
