Amb posterioritat a la publicació en aquest blog els amics del Viu Molins de Rei també han publicat aquest article. Molt agraït! Aquí us deixo l’enllaç en aquest magnífic diari digital de Molins de Rei
http://www.viumolinsderei.com/2015/02/12/jordi-romeu-la-nova-biblioteca-una-proposta-per-a-un-debat-imprescindible/
He llegit al Viu Molins de Rei i a les xarxes socials que el govern municipal (CiU i PSC) ha presentat la seva proposta de Nova Biblioteca a l’edifici d’El Molí. Aquesta proposta arriba de la mà del mateix equip redactor (els tècnics de l’AMB), gairebé 4 anys després de la que l’anterior govern municipal (IiE, ERC i CiU) vam presentar, el dia 18 de març de 2011, a la pròpia seu de la Biblioteca Pau Vila. A diferència d’aquell avantprojecte, que quedava pendent de debat i redacció definitiva, d’aquest se n’anuncia l’inici imminent de les obres i el govern municipal demana que quedi fora del debat electoral.
Com que darrerament aquest tema ha sortit en un Ple a partir d’una discreta i derrotada moció dels amics d’ERC que plantejava major participació vilatana i una consulta popular sobre el projecte de nova biblioteca i veient que el govern sociovergent continua ben decidit (de fet no ho he dubtat gens) a tirar-la endavant, abans no es concreti un projecte d’aquesta dimensió sense el mínim debat públic em permetré, doncs, dir-hi la meva més enllà del que hagi pogut aportar en tant que regidor de l’ajuntament molt vinculat a aquest projecte. I no ho faré exposant la meva opinió (prou coneguda per als qui han tingut interès en conèixer-la) sinó detallant tots aquells elements que, crec, són necessaris per donar contingut a l’imprescindible debat vilatà que un tema d’aquesta envergadura requereix i que, fins ara, ningú s’ha atrevit a impulsar segurament per la manca de ganes dels uns i la manca de convicció dels altres. Ni organitzacions polítiques (siguin del govern o de l’oposició), ni els propis mitjans de comunicació locals que, de moment, es limiten al seguiment de la notícia, i tampoc n’han avaluat els seu impacte ni les seves derivades (i no en faig cap crítica d’això, simplement constato les grans dificultats d’abordar un tema d’aquestes característiques).
La ubicació de la nova biblioteca, ja sigui a la pl. de la Llibertat (proposta de l’anterior govern) o a l’edifici d’El Molí (proposta del govern actual) comporta un seguit de decisions i/o efectes/conseqüències que s’han de conèixer i valorar. I de la consideració de tot plegat n’hauria de sortir la millor opció. Que no és, necessàriament, la que defensa un partit o un programa electoral que sembla que és l’argument de l’actual govern. En aquest cas podríem esperar a les noves eleccions i validar, així, la proposta. Però si tenim un govern diferent, ja hi tornaríem a ser. Per això és bo, que els grans projectes de vila (com havia passat fins ara) disposin de consens polític o, com a mínim, d’una àmplia majoria al ple, a més del suport social necessari. La nova biblioteca ha trencat la dinàmica històrica de la vila en relació als equipaments públics (amb l’excepció del nou ambulatori que els socialistes defensaven al carrer de Baix i no a La Granja) i, per tant, per a bé o per a mal, agradi més o menys i incomodi a uns i altres, el debat és imprescindible. Si hem de fer un nyap o hem d’encertar-la de ple fem-lo amb debat públic previ.
Com a prèvia val la pena dir que tothom estarà d’acord a tenir una nova biblioteca. Adequada al Mapa de Lectura Pública i a les necessitats d’una vila com és, actualment, Molins de Rei. I que tothom convindrà que amb l’edifici d’El Molí s’hi ha de fer alguna cosa atès el seu actual estat.
Dit això, comencem. Quins són, doncs, els elements a considerar i que caldria debatre amb rigor, capacitat analítica i crítica i, especialment, coneixement i alternatives. Per mi són aquests, no necessàriament ordenats per nivell d’importància:
La nova biblioteca. La necessitat de la inversió:
És evident que tenim una biblioteca que no compleix amb els requisits que estableix el ja esmentat Pla de Lectura Pública de Catalunya. En aquest sentit i malgrat les millores que ja es van impulsar en el mandat anterior i que han continuat en aquest, l’actual Biblioteca Pau Vila no compleix cap requeriment en relació a la dimensió i a la dotació de l’equipament ni de l’equip humà que hauria de tenir la biblioteca pública de Molins de Rei.
Els projectes:
Cal considerar que el projecte anterior era molt més ambiciós que l’actual perquè considerava, a més de la biblioteca, altres necessitats. Contemplava també un auditori de 300 places, una cafeteria i un aparcament soterrat. L’actual preveu encabir la biblioteca en dues plantes de l’edifici d’El Molí. No estem parlant, doncs, del mateix.
La ubicació:
Tant la pl. de la Llibertat com la pl. d’El Molí, comporten, per un gran equipament com aquest, definir una nova centralitat. En el cas de construir la nova biblioteca a la pl. de la Llibertat i el nou Ajuntament al Molí la qüestió ja és d’una rotunditat definitiva.
L’edifici d’El Molí:
L’edifici d’El Molí és de propietat municipal fruït dels acords que es van fer en el mandat 1999-2003 amb els diferents propietaris del sector i que han permès el seu desenvolupament urbanístic i la construcció dels habitatges del carrer Pere Calders. Amb aquells acords l’Ajuntament es convertia en propietari de l’edifici emblemàtic d’El Molí i de la parcel•la on avui hi ha les plaques solars i de la resta de l’espai públic. Les dependències de l’antiga fàbrica Ferrer i Mora han estat parcialment ocupades pel propi Ajuntament (Escoles Taller), cedides a entitats, bucs musicals, o amb activitats econòmiques fins la jubilació dels titulars. El deteriorament d’algunes parts de l’edifici van aconsellar el seu desallotjament i l’estudi de mesures de conservació i tractament de tèrmits.
El Molí monument:
A ningú mínimament informat no se li hauria d’escapar que l’edifici d’El Molí té una component patrimonial i monumental de primer ordre i molt rellevant en la seva part menys visible i, en bona part soterrada. Els molins novament documentats tot just fa quatre anys, la part del soterrani que allotjava la maquinària industrial, el propi pas del Canal converteixen l’edifici en un element a conservar i museïtzar. Intervenir-hi requereix actuacions molt més importants que destinar dues plantes a biblioteca i la resta a altres servis (per determinar).
L’urbanisme:
En funció de l’actuació a realitzar pot ser necessari modificar el Planejament Urbanístic. La parcel•la de la Pl. de la Llibertat, destinada a equipaments, requeria ampliar la seva capacitat d’edificació per encabir el projecte de nova biblioteca+auditori+cafeteria. La proposta actual, d’encabir la nova biblioteca al Molí no requeriria, probablement, cap modificació atès que El Molí ja està destinat a equipaments. Això sempre que ens limitem, exclusivament a parlar de l’edifici d’El Molí. Però hi ha més coses.
La parcel•la d’habitatge de la Pl. del Molí i el solar de la Pl. de la Llibertat:
De manera paral•lela al tema de la biblioteca l’actual govern planteja d’una manera més o menys discreta una operació urbanística de gran volada. Reordenar tota la zona de l’edifici i de la Pl. del Molí (on des del primer moment l’ajuntament disposa d’una parcel•la edificable destinada a habitatge, just on estan ubicades les actuals plaques solars) i traslladar aquesta edificabilitat a la parcel•la de la Pl. de la Llibertat on ara hi ha l’aparcament de vehicles, que és on el projecte anterior contemplava la ubicació de la nova biblioteca. Tècnicament es concentra tota l’edificabilitat a la Pl. de la Llibertat i s’allibera espai al Molí. A la pràctica es perd la zona d’equipaments de la Pl. de la Llibertat perquè la parcel•la del Molí, agradi o no, no està ni estava previst edificar. Per això hi ha les plaques solars en una parcel•la de titularitat municipal.
El nou Ajuntament:
Si la nova biblioteca s’ubica a l’edifici d’El Molí, la necessitat present i futura de reubicar les múltiples dependències administratives de l’Ajuntament en un únic edifici s’esvaeixen per molts anys. Cap govern municipal ha prioritzat mai la construcció d’un nou ajuntament. Però des del moment en que la resta de prioritats s’han anat complint en els equipaments de titularitat municipal (per tant no parlem dels sanitaris o educatius, que també) com ara els: esportius (pavellons central i de La Sínia), el comercial (Mercat) i el cultural (Federació Obrera) és evident que el gran repte pendent és la nova Biblioteca i, per fi, l’Ajuntament. I a més s’han fet estudis rigorosos en el sentit d’avaluar l’encaix de tota l’estructura administrativa de l’Ajuntament a l’edifici d’El Molí. Obviar-ho no té cap sentit. I la multiplicitat de dependències municipals repartides per la vila (que encara han de ser més) així ho aconsella.
Per altra banda cal tenir ben present que com que bé que s’hauran de resoldre les necessitats dels propis serveis municipals s’utilitzarà l’espai disponible del propi Molí de manera que s’acabarà destinant un mateix edifici a diferents serveis (biblioteca, serveis administratius de l’Ajuntament). I segurament aquesta podria acabar sent la pitjor fórmula pel Molí. Un edifici mixt sense personalitat pròpia.
Els Plans d’Equipaments:
L’Ajuntament té aprovats i vigents dos documents necessaris i vinculats amb tot el que estem explicant: El Pla d’Equipaments 2006-2016 i el Pla d’Equipaments Culturals 2010-2015. Qualsevol proposta d’actuació que equivalgui a modificar els seus continguts ha de comportar, o una modificació dels Plans vigents o la redacció de nous Plans. I cal recordar que aquests Plans es van aprovar amb un nivell de participació vilatana prou important. És una tramitació èticament i operativa recomanable i necessària de la que, malauradament, ningú en parla. Però també és cert que si el govern se’l vol estalviar, pot fer-ho. No és gens seriós, però pot fer-ho. Ha governat sense Pla d’Actuació Municipal i més enllà de les queixes de l’oposició ha pogut fer-ho.
La protecció del Patrimoni:
El Molí, després de tot un mandat municipal, encara no és un edifici protegit. En el mandat anterior es van iniciar els treballs per fer-ho possible i, en base a informes tècnics es va evitar l’enderroc de la part coneguda com a foneria o taller mecànic (just al costat de la gran xemeneia) a l’hora d’urbanitzar la plaça. Ara sembla que es vol enderrocar, novament, aquesta part. Al no estar declarat com a BCIL (Bé Cultural d’Interès Local) i no estar ben clarament definides les zones a protegir, ens podem trobar que s’amputi una part també valuosa del recinte d’El Molí en aquesta operació. De fet el primer que s’anuncia que es farà és enderrocar
La inversió i el finançament:
S’ha parlat amb una certa lleugeresa (per part de govern i oposició) de xifres d’inversió de l’anterior i de l’actual projecte de biblioteca, sense dir que es tractava de dos propostes ben diferents. La crisi ho castiga tot, també les finances municipals. Però una cosa és ajustar prioritats i projectes i l’altra és fer-los desaparèixer. Rehabilitar El Molí no serà barat i, la construcció d’una nova biblioteca o d’un nou ajuntament com tot projecte de mandat requerirà concentrar-hi tot l’esforç econòmic municipal en inversió i les ajudes supramunicipals que hi són i hi seran. Així s’ha finançat una part de les instal•lacions esportives del Barri del Canal i el Pati del Palau. Així es va finançar la Federació Obrera. Em sorprenen determinades alarmes en relació a l’endeutament (també del govern i de l’oposició). Hi ha un endeutament legal, un possible i un desitjable. El consens polític i social és la millor fórmula per assumir-lo. Sempre que es debati amb rigor. El mecanisme del “i tu més” s’hauria de deixar de banda.
Aquests són els apartats que crec, s’han de considerar. Segur que n’hi ha més, però aquests són prou rellevants. De tot plegat, com heu pogut veure, se’n desprenen molts temes i diverses derivades. Projectes més ambiciosos o més moderats, mes cars o barats, que afecten més territori o menys, només serveis culturals o serveis administratius, de major o menor protecció de patrimoni, amb construcció d’habitatges o sense, etc. etc.
Jo només demano debat, diàleg, propostes. De tots. També de les forces majoritàries de l’actual oposició. Saber el com, el què i qui ho defensa. Saber del model de vila. En aquest tema el govern peca per acció i l’oposició pot fer-ho per omissió. Seria bo i desitjable que el conjunts de molinencs poguéssim conèixer de primera mà que pensen els partits polítics i també les entitats representatives de la societat civil sobre què fer amb l’ajuntament i els seus serveis administratius. I amb la biblioteca i el seu model de gestió i de dinamització cultural. I si ens fa falta o no un auditori de 300 places. I quin model d’equipaments públics i privats i de gestió cultural volem per la nostra vila. De si acceptem construir habitatges a la Pl. de la Llibertat i no un equipament cultural. I prioritzar i calendaritzar.
He dit al principi que aquest tema abastava mes que una biblioteca que ja de per sí és un gran equipament. No he volgut entrar en dades ni xifres. Aquestes, totes, serioses, documentades, ben defensades, haurien de sortir en el debat. I quan dic en el debat no em refereixo a dos minuts pautats en un debat electoral. Em refereixo a un debat específic, a nivell de vila, amb tots els agents implicats. Ja fem tard.
Si després de tot el que he apuntat no som capaços de fer-lo no haurem demostrat està a l’alçada del moment ni de les possibles conseqüències. Una gran vila, socialment i cultural, tan activa necessita grans acords estratègics per avançar i hem de tenir la capacitat de generar debat per fer-los possibles. I el temps se’ns tira al damunt i hi ha qui no està per aquestes coses.
