Marxem cap Lles, a la Cerdanya, per poder arribar-nos a la trobada
d’acordionistes Arsèguel, a l’Alt Urgell.
I marxo amb els deures fets: la programació de la Festa Major a punt i
l’aprovació, per unanimitat, en el Ple de l’Ajuntament d’ahir, del nomenament
de Miquel Armengol com a Fill Predilecte de Molins de Rei. També els grups del
govern vam presentar una moció relativa a la sentència del Tribunal
Constitucional sobre l’Estatut, que va ser aprovada per àmplia majoria. Del
debat sobre els comptes de l’Ajuntament, si és el cas, ja en parlarem un altre
dia, que la cosa promet.
Al Ple d’ahir ens van acompanyar l’esposa i els fills del Miquel (la Montse,
el Sergi i l’Arnau) i molts amics que participen de la Comissió organitzadora
d’un acte de record que es farà el proper dia de St .Miquel, en el marc de la
Nostra Festa Major. Confesso que no em va ser fàcil presentar el punt del
nomenament del Miquel com a Fill Predilecte de la vila. Els records de tants i
tants bons moments a la Ràdio i de tantes i tantes mogudes en les que havíem
participat plegats s’amunteguen a l’hora de parlar del Miquel. Al final, però,
tot i el nus a la gola, la proposta va ser votada per unanimitat i el que és
més important, vaig veure els familiars i amics contents i satisfets. La política
té això, té aquests moments agraïts que valen per moltes hores de maldecaps i
desencisos. Fins i tot en aquestes coses, el Miquel és capaç de fer-nos
compartir sentiments i alegries, ni que sigui al bell mig d’aquest buit tan
gran que ens ha deixat i que no hi ha manera d’omplir. Miquel, segur que encara
podrem fer més coses per tu, però no tenim tantes idees com tu tenies. Tu eres
un tipus excepcional i nosaltres som d’una altra “pasta”.
Quant a Jordi Romeu Nicolau
Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei.
Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan...
Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei.
He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de
OPINIÓ i etiquetada amb
Cultura. Afegiu a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
