Aquesta passada setmana ha estat especialment creativa. I no ho dic pel maratonià Ple de dimecres passat en el que varem aprovar, entre altres mocions, la moció sobre la directiva europea del foc, aquella que posa en perill la celebració de les nostres festes populars en que la cultura del foc és protagonista. La moció presentada per la Regidoria de Cultura i consensuada amb els quatre grups de foc de la vila (el Camell, l’Entxuscat, el Cuc i els Diables de l’Agrupa), va rebre el suport unànime de tots els grups i, juntament amb la campanya de recollida de signatures impulsada pels quatre grups i el manifest que es va llegir abans del corre-cuita del Camell per Carnaval, ha de servir per fer pressió per tal de preservar les festes de foc en el nostre cicle festiu, més enllà de les limitacions que imposa la directiva europea. Gràcies als amics de l’Entxuscat per venir a donar suport! Ah i una notícia positiva. Els Grup socialista va demanar que els Plens no s’acabin tan tard! Suposo que ells mateixos s’han adonat que qui consumeix la majoria del temps dels plens és el seu portaveu. A veure si ara reordenem les intervencions i portem els Plens a durades raonables. Tenir més temps per intervenir s’ha demostrat que no és cap garantia per dir més coses ni per argumentar-les millor.
La part creativa ha vingut de la mà de gent de la vila. Primer, dijous, varem assistir a l’Auditori a l’espectacle Cabaret Albéniz, que de la mà de l’amic Miquel Bofill i de Marc Rosich va suposar una posada al dia, teatralitzada i en clau de bohèmia, com encertadament la definia el diari Avui, d’una part ben representativa de l’obra d’aquest genial compositor del que es compleixen els 100 anys de la seva mort. Un èxit del Miquel que va rebre el reconeixement del públic de l’Auditori amb una llarga i merescuda ovació per a ell i els seus músics.
I dissabte, gairebé per sorpresa, al teatre de la Peni, el molinenc Marc Vendrell presentava el seu curt Una ventana al futuro, guanyadora del concurs EXprésate de Sony, que és un emotiu homenatge als germans Lumière i al cinema, i que va ser una petita meravella de màgia i sensibilitat que ens va fer reviure els orígens, no només del cinema sinó de la pròpia Peni. Hi havia molta gent jove i molts esperits inquiets que ens demostren que la creativitat hi és i que el treball i l’esforç ben canalitzat, donen els seus fruïts. Felicitats als autors, el Marc Vendrell i la Sonia Antorveza, responsables d’aquesta nova petita joia molinenca, íntegrament rodada al teatre de la Peni aquest agost passat. Ah, els títols de crèdit del final del curt, són una petita joia cinèfila.
