Alguns dels que m’heu comentat aquests apunts sobre les eleccions municipals a Molins de Rei em dieu que compartiu les meves opinions, especialment en allò que deia que resulten poc engrescadores. I m’heu fet notar que tan poc engrescadores com les anteriors o les anteriors de les anteriors. És possible que com que jo les he viscut des de dins des de l’any 1983 la meva visió no hagi estat, fins ara, gaire objectiva i que en aquesta campanya el fet de mirar-m’ho tot des d’una certa distància em dona més perspectiva i em permet copsar millor la realitat de les coses. Segurament és molt veritat.
I ben mirat segur que ha de condicionar el meu anàlisi el fet d’haver estat en primera línia en 8 campanyes electorals a les municipals. Aclareixo que a les eleccions del 2003 tot i que no em presentava per sortir sí que vaig donar suport a la candidatura d’IiE i vaig participar en la campanya. Ara, doncs, m’ho vull mirar des d’aquesta posició “enretirada” que he volgut tenir des de la meva renúncia com a regidor el passat 30 d’octubre de 2014, ja fa més de 5 mesos.
I quan t’ho mires a distància el que més noto és una absoluta manca de passió dels candidats per allò que, diuen, volen per Molins de Rei i la seva gent. Alguns, més professionals, intenten dissimular millor. D’altres mai posaran cap mena de passió en allò que no senten i que és només instrumental en les seves vides. Potser és millor així. No enganyen. Però motiven molt poc. Treballar per la gent de la teva vila només és pot fer amb el convenciment i el sacrifici personal que comporta posar la vila per davant. I encara que s’utilitzin eslògans i frases publicitàries és la capacitat del candidat de traspuar il·lusió la que més ajuda. “L’Alcalde de tots”, “Molins primer”, “Decideix Molins” representen un “dejà vu” absolut. Tantes campanyes i tantes candidatures semblen haver cremat i rostit la imaginació dels partits a l’hora de llençar missatges i ens trobem amb proclames buides que no aconsegueixen motivar gens. I si a sobre els candidats no hi posen de part seva, la cosa és d’una grisor i mediocritat absoluta. I em remeto, per exemple, al que ens diuen en la seva presentació a la revista totdtot. Bé, és el que tenim i, segurament, el que ens mereixem.
I d’això, d’aquesta oferta grisa i mediocre de candidats, llistes i programes haurem de triar. Molt probablement el menys dolent. I posant a la balança les seves propostes per a la gent, la vila i el país, el seu compromís amb el procés cap a la independència que ens jugarem el setembre i buscant l’equilibri de les majors o menors virtuts dels caps de llista i de la seva trajectòria i de la simpatia personal i/o política de la resta de candidats o dels partits que els acullen. I fer la tria d’un paquet complet, perquè no hem avançat gens en llistes obertes i esperar a que la composició global del Ple ens permeti sortir d’aquest forat en el que hem estat instal·lats els darrer quatre anys,
Permeteu-me aquesta reflexió en paral·lel, però crec que era necessària. Hi tornaré.
