En el número 505, de novembre de 2014, els amics de la revista «El Llaç» m’han publicat aquest escrit on m’acomiado públicament de Regidor, després de la meva renúncia al Ple del passat 30 d’octubre. Aquí us el deixo:
COMIAT DE REGIDOR DESPRÉS DE 23 ANYS I MIG
En el Ple del passat 30 d’octubre vaig fer pública la meva renúncia com a Regidor de l’Ajuntament del meu poble, de la meva vila. En total he estat 23 anys i mig de regidor, en dos períodes ben diferenciats, el 1987-2003 (16 anys) i el 2007-2014 (7 anys i mig). Com que sempre he estat partidari de la transparència en la política, crec que em correspon un comiat públic a tants anys d’estar en la primera línia de la política local. I com que El Llaç m’ha acompanyat al llarg de tots aquests anys, em sembla que (amb el permís dels bons amics del Viu) és el mitjà més adequat per fer públic el meu agraïment al conjunt de molinencs que m’han fet confiança i als que, en el seu conjunt, han estat destinataris de la meva feina com a càrrec electe a l’Ajuntament.
Deia en el Ple de comiat que no sé si algú voldrà o podrà batre mai el “rècord” que he establert amb tants anys de regidor. Certament no és una cosa ben vista per molta gent. Però no ens confonguem. Acostumem a vincular el càrrec públic a un sou rellevant i a una cadira a la que molts polítics s’hi acomoden a partir de la fidelitat al partit que els hi col•loca i als seus líders. I que els impedeix el més elemental sentit crític i llibertat d’expressió. I, en molts casos i en tenim ben a prop, la seva vàlua o qualificació professional no els permetria assolir aquests nivells de retribució i reconeixement en el món privat. Crec que aquest no ha estat el meu cas, sinó tot el contrari. Ni m’he mogut per diners ni per projeccions personals a altres nivells de la política. La meva passió ha estat la meva vila i el meu compromís polític amb Molins de Rei ha dificultat el sempre difícil encaix amb els altres compromisos: els familiars i amb la meva professió d’economista en una entitat financera. I cal recordar que, avui per avui, no hi ha cap limitació legal en relació a la durada en els càrrecs públics i que el meu retorn a la política municipal va ser un cop prejubilat d’aquella entitat financera, i vaig fer-ho després de superar unes primàries obertes en les que els electors em van incloure en un lloc rellevant en la candidatura d’IiE que va resultar guanyadora de les eleccions del 2007. Cadascú té el seu sentit de l’ètica i de la vocació de servei. I em consta que, en aquest darrer mandat i tot i estant a l’oposició, he dedicat més hores a l’Ajuntament que alguns regidors amb dedicació exclusiva i amb el seu corresponent sou.
Dit això, per la pròpia realitat local i nacional he cregut que aquest era el moment més indicat per enretirar-me (que no fer un pas enrere) de l’Ajuntament i facilitar que els amics d’ERC, els meus socis de coalició, disposessin de tots els mesos que resten fins les properes eleccions per formar un nou regidor i poder preparar, sense cap condicionant, la seva candidatura. Ja sabeu que jo he estat regidor per la llista d’Esquerres x Molins de Rei (ExMdR), que era la candidatura amb la que ens vam presentar en coalició l’ERC, l’Esquerra Nacionalista de MdR (l’ENMR és el meu col•lectiu polític) i un grup d’independents. I que els resultats no van ser bons i vam passar a l’oposició. I que des de l’ENMR, després d’aquests resultats, ja havíem decidit no tornar-nos a presentar a les properes eleccions i jo mateix havia anunciat que tampoc repetiria a cap candidatura. Era ara un bon moment, doncs, amb un cicle anual gairebé complet pel nou regidor que m’ha substituït (ordenances, pressupost, Fira de la Candelera, cicle festiu, precampanya electoral) per deixar-ho. I a nivell de país cal dir que des de l’ajuntament estava tot encarrilat per fer possible que la consulta del passat 9N fos un èxit, com així va ser. La meva feina en aquest d’aquest mandat municipal (en el que he estat durant un any i mig el portaveu d’ExMdR) ha estat la de garantir el bon funcionament del Grup Municipal d’ExMdR, aportant coneixement, idees i propostes a l’oposició constructiva que hem fet al govern sociovergent i liderar el posicionament sobiranista del nostre ajuntament davant els grans reptes de futur que té encarats el país. He deixat tota aquesta feina feta i ben documentada per facilitar el meu relleu.
El balanç de tots aquests anys ha estat, des del meu punt de vista i també des de l’ENMR, extraordinari. Una bona colla d’amics d’esquerres i nacionalistes (és evident que érem clarament independentistes però en aquells anys el llenguatge era un altre i el sentit de les paraules també, però el nostre logo, amb l’estelada i l’estel roig era prou explícit) provinents del món associatiu vam decidir, el 1987, fer el salt a la política institucional i, un cop a la Casa de la Vila i especialment des del 1991 amb el govern encapçalat per l’alcalde Janés i Iniciativa i Esquerra (IiE) hem estat governant i intervenint d’una manera rellevant en el model de vila i en el benestar dels nostres convilatans. El balanç no pot ser més positiu. Amb errors, és clar, amb decisions que la perspectiva del temps i dels mitjans del moment (no oblidem la duríssima crisi del període post olímpic als anys 90 que ens va tocar gestionar sense cap ajuda institucional) avui serien, necessàriament, diferents. Però Molins de Rei ha millorat de forma notable en serveis i equipaments públics i la personalitat de la vila s’ha enfortit en tots aquests anys, amb el seu caràcter diferencial i de lideratge dins la nostra comarca. I haver contribuït a fer-ho possible ha estat, per a mi i per al conjunt de l’ENMR, un honor i un orgull. I per això vull donar les gràcies a tothom que ens ha ajudat a fer-ho possible: Familiars, amics, companys (molt especialment als que ens han deixat al llarg d’aquest anys), partits (ICV i ERC), treballadors municipals, entitats, altres institucions i el gruix de convilatans que no han deixat mai de ser crítics i exigents. Per això avui tenim un Ple plural i ric en ideologies i programes. Per això Molins de Rei continua a l’avantguarda en experiències i projectes innovadors.
Ara ens cal fer un salt endavant. Que la vila torni a ser governada per una majoria d’esquerres i sobiranista. Així ha estat en els anys més difícils i així crec que ens convé de cara a aquests anys apassionants que ens tocarà viure, quan Catalunya guanyarà, definitivament, la seva llibertat com a país. No podem deixar l’ajuntament de la vila en mans de la dreta catalanista i l’espanyolisme suposadament progressista. Ja ho hem fet quatre anys i ara cal passar pàgina d’aquest període de grisor (i no em refereixo als efectes devastadors de la crisi econòmica que ens ha afectat i molt) en la que el govern sociovergent municipal ha viscut de la propaganda i dels pactes amb el PP. Una vergonya sense precedents que haurem de tenir ben en compte. No tot s’hi val per guanyar votacions al Ple. Per tant els molinencs haurem d’estar atents als moviments que es produeixin, als discursos que es facin i als compromisos que s’explicitin. I votar en conseqüència, valorant persones, equips i programes.
En aquest mandat municipal la gent de l’ENMR, hem posat el nostre capital polític al servei d’ExMdR i d’ERC. Ara els toca a ells gestionar aquest llegat. I n’estarem ben vigilants i en serem crítics un cop els hem cedit el poc o molt capital polític que puguem representar. Però el patrimoni polític de l’ENMR avui ja és de tots, de tota la vila, i això és el que per nosaltres és més rellevant. Per això hem fet política, per a la vila i per a la seva gent i pel conjunt del país, sempre des de Molins de Rei.
Ara tenim el futur de la vila i de Catalunya a tocar. Però no serà fàcil i ningú ens regalarà res. Prou que ho sabem els que hem fet bona part del trajecte fins avui gairebé en solitari. En els temps en els que parlar d’independència, de valors republicans, de transparència, de rigor i honestedat davant la corrupció feia somriure a més d’un i a més de dos. En aquest nou moment hem d’aconseguir els nostres objectius a nivell local i nacional amb lideratges convençuts, compromesos, apassionats i que donin la cara, allunyant els oportunistes i els discursos fàcils i populistes i fer propostes destinades a la gent, agosarades, arriscades i innovadores. Perquè la política és per la gent, per la vila i pel país.
Això és el que queda per fer. Pel demés, moltes gràcies! De tot cor.
Jordi Romeu
ExRegidor
Esquerra Nacionalista de Molins de Rei
