ELS
ESCÀNDOLS I LA FEINA DE CADA DIA
Els
que seguiu les notícies de forma habitual no deveu sortir del
vostre astorament pel continu d’informacions sobre tota mena
d’escàndols que estan apareixent als mitjans de comunicació
aquestes darreres setmanes. Casos com el Gurtel, on apareix esquitxat
clarament el PP, el cas Millet per l’espoli i saqueig del Palau de la
Música o el que afecta l’alcalde socialista de Sta. Coloma
de Gramenet i ex-alts càrrecs del Govern de la Generalitat en
èpoques del govern de CiU, no ens poden deixar indiferents i
provoquen desassossec, vergonya i indignació al conjunt de la
ciutadania. Imagineu-vos, doncs, com ens hem de sentir els pobres
regidors de poble que cada dia intentem fer la nostra feina de la
millor manera possible, amb una escassetat de recursos galopant i amb
un entorn cada vegada més “tocat” per això que
venim definint com una creixent desafecció per la política.
A
la nostra vila totes aquestes coses no ens queden tant lluny perquè
formen part dels comentaris habituals amb els amics, la família,o
a la feina. Algun debat ciutadà com ara els de les obres del
c/ Molí, alentides per les troballes arqueològiques,
donen peu a alguna conversa paral·lela, però
desenganyem-nos, encara no ens hem refet del cop dur del cas Millet
quan n’apareixen d’altres, també dolorosos. En mig de
tot això queda clar que els xoriços no són
patrimoni de cap classe social, ni de cap partit polític. Que
massa gent ha fet les coses mal fetes i que correm el risc que, entre
els uns i els altres, hi hagi la temptació d’un tapament de
vergonyes col·lectives. Amb una justícia lenta per una
banda i amb actuacions de jutges mediàtics que no saben sinó
actuar amb cops d’efecte, amb actuacions policials que no s’entén
perquè ara són dels Mossos i ara de la Guàrdia
Civil, la veritat és que tot és prou confós i
se’ns escapa.
Davant
d’aquesta realitat pot semblar ridícul que, a Molins de Rei,
i per posar l’exemple de la feina de la Regidoria de Cultura, i amb
molts pocs recursos econòmics a causa de la crisi, ens
dediquem a treballar en l’organització de coses tan poc
interessants pels especuladors i els lladres de guant blanc com poden
ser el Centenari de la 1a. Ballada de Sardanes; Festivals de Música
avançada, com el Daltabaix amb l’actuació memorable
d’en Pascal Comelade a la Traska Truska; Diades Castelleres;
Premis Teatrals com el Margarida Xirgu, que proclamarem el proper
dilluns al Foment; Festivals de Cinema de Terror; Exposicions
celebrant el 10è aniversari del Cercle Artístic i
moltes més coses. I tot això just després de la
Festa Major de Sant Miquel. Devem estar sonats, perquè tot
això no surt als telenotícies, molta gent ignora que es
fa tot aquest treball i sort en tenim dels mitjans de comunicació
local que sí que se’n fan ressó. Quanta feina no fem
arreu que queda silenciada per l’actuació d’aquesta colla
de lladres? Quanta gent normal no ho engegaria tot a rodar al veure
la tele, escoltar la ràdio o llegir els diaris aquestes
notícies i saber-ne poc de les altres, que és evident
que també hi són?
Us
asseguro que no és fàcil. Però nosaltres, els
regidors de poble, estem aquí perquè vosaltres ens hi
heu posat i complim, amb orgull i tenacitat, amb el nostre compromís
de fer créixer la nostra vila, cadascú en el seu àmbit
de competències.
Amb encerts i errors, ben segur, però sense caure en la cara
fosca de la condició humana, aquesta que fa que molts
personatges no es conformin en tenir-ho tot sinó que encara en
vulguin més.
