Amb l’esclat final de la festa, amb una mascletà impressionant al Molí, hem tancat una Festa Major fantàstica, només matisada per la pèrdua irreparable de l’amic Miquel Armengol. Estic molt content de com ha anat tot, especialment de tot allò que ha estat “producció pròpia” de la Regidoria de Cultura: el pregó del Joan Sàbat; l’expo dels 30 anys de la imatge gràfica de Festa Major+5è aniversari de l’Entxusca’t; la programació dels concerts a la Pl. de la Llibertat, tots amb grups i músics de casa (i haver col·laborat a fer possible dos plats forts de la programació: les actuacions de Delinqüentes i Sisa); la mascletà immensa de cloenda i la jornada de portes obertes de la Sala Gòtica, que ha suposat la recuperació i ampliació d’un espai esplèndid que fins i tot valora l’oposició. Hem fet les coses bé i amb molt pocs recursos, gairebé aconseguint la quadratura del cercle.
I només l’endemà de Sant Miquel, encara amb el cor encongit pel comiat que tot Molins de Rei va donar al Miquel amb molts dels seus amics vinguts d’arreu, el Ple de l’Ajuntament donava suport a una moció impulsada per diferents entitats i organitzacions polítiques de la vila per tal que es realitzi, a Molins de Rei, una consulta sobre el dret a l’autodeterminació de la nació catalana. Seguint el camí obert per la vila d’Arenys, Molins de Rei organitzarà una consulta que comptarà amb tota la col·laboració possible del nostre Ajuntament, que va donar suport a la proposta amb els vots favorables d’IiE, AM-ERC, CiU i CUP. Els socialistes van oposar-s’hi, com a bons agents de l’estat a casa nostra. Vaig tenir l’honor de defensar la posició d’IiE, un grup des de sempre plural, però que aposta decididament per això: el dret a decidir i pel l’autodeterminació. Dissabte vinent serem a Caldes de Montbui on Decidim.cat, la plataforma de càrrecs electes a favor del dret a decidir, ens reunirem per posar fil a l’agulla a les futures consultes a dur a terme a diferents municipis de Catalunya.
Quant a Jordi Romeu Nicolau
Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei.
Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan...
Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei.
He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada ha esta publicada en
OPINIÓ. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
