EL FESTIVAL DE CINEMA DE TERROR DE MOLINS DE REI

He gaudit d’un extraordinari Festival de Cinema de Terror! Amb això vull fer pública la meva felicitació a la gent del Festival (el Roger, l’Albert, el David, el Jaume, el Ronny, el Miki, el Ferran, la Laura i tots els que em deixo, que són uns quants i espero que siguin cada dia més) pel seu rigor, la seva tenacitat i el seu esforç en fer possible un Festival de molt de nivell (tant en la programació de les 12 hores com en la part competitiva, la dels curts) que situa a la nostra vila, de forma indiscutible, en el mapa de la cinematografia a Catalunya.Sens dubte el Festival ha assolit, també, un gran nivell organitzatiu i s’ha visualitzat molt a la vila (les banderoles i els cartells hi ha ajudat). Molt bona l’idea d’acostar el Festival als joves amb les sessions pels Instituts. Això fa afició i crea públic pel cinema de terror però també pel cinema sense etiquetes.

Segur que estem en el bon camí i haurem de treballar de valent per aconseguir més complicitats del govern del país i del sector privat en l’àmbit dels patrocinis. Caldrà fer-ho per potenciar la part competitiva (curts i microrelats) i per implicar més la gent de la vila en el Festival. De totes maneres els passos a seguir s’hauran de mesurar bé perquè dissabte a la nit, hi havia penjat el cartell d’exhaurides les localitats per les 12 hores i trobar un seient lliure a La Peni i a les fosques feia, realment, por (ep! per les ombres de les cares de pànic del personal).

Comentar també que a mi em va agradar l’actuació de l’Ari Lehman, un paio peculiar però enrotllat, sobretot a l’hora de signar autògrafs.Destacable la presència al Festival d’en Jaume Balaguero ([REC] [REC]2, Frágiles, Darkness) i molt potent el curt de presentació del molinenc Paco Ruiz. En fi que si no ho haveu vist ja podeu fer cua per l’any vinent.

 

Quant a Jordi Romeu Nicolau

Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei. Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan... Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei. He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada ha esta publicada en GENERAL. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.