/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:»Tabla normal»;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:»»;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:»Times New Roman»;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
L’Ajuntament de Molins de Rei retirarà la medalla d’or de la Vila concedida al Generalísimo Franco el 1973.
La concessió d’aquesta medalla va ser tot un exemple de com funcionaven les coses durant el franquisme. Des de la primera intenció de concedir la medalla a Franco, el 1947, fins a fer-la realitat, el 1973, l’Ajuntament de Molins de Rei va seguir un lent procés administratiu que va acabar més de 25 anys més tard amb una entrega feta a Madrid, al Palacio del Pardo, per la Corporació en Ple. El que als anys 40 es va preveure com una acte d’admiració, homenatge i rendició de vassallatge al Caudillo va acabar, al cap de tants anys, en un acte més aviat discret del que es va fer pública una fotografia que mostra un Franco decrèpit, el Governador Civil, i en un segon pla l’alcalde la vila, el Sr. Puiggarí.
Des de la Regidoria de Cultura, un cop revisada molta documentació i recuperat l’expedient administratiu corresponent, vaig proposar a l’Alcalde la retirada formal i oficial de la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Molins de Rei, l’única concedida fins avui. La veritat és que jo personalment, com molts molinencs de la meva generació i posteriors, ignorava o no tenia gens present, , la concessió d’aquesta Medalla i, de fet, mai que jo recordi al llarg de tots aquests anys que ja porto a l’Ajuntament, ningú se n’havia fet ressò a part de l’amic Joan Sàbat que, com aquell qui no diu res, ho va deixar caure en el seu pregó a la darrera Festa Major de S. Miquel. El cert és que, des de fa mesos, estàvem treballant en el tema i en el proper Ple (previst pel 2 de desembre) l’Alcalde presentarà oficialment la proposta de retirada de la Medalla per raons òbvies, de cultura democràtica i de reparació de la memòria històrica.
Aquesta és aquella feina que fem i que només es veu al final del procés. Benvinguda sigui, doncs. La normalitat democràtica i la progressiva desaparició de la simbologia feixista i franquista no ha estat un procés fàcil i que, en casos com el que ens ocupa, finalment acaba arribant. Però cal admetre, i desenganyem-nos, que a la nostra vila encara resten reductes de gent, alguns d’ells amb una certa “pàtina” democràtica, que van viure convençuts de les bondats del règim franquista i que són dipositaris, per activa o per passiva, d’alguna de les seves herències ideològiques i això ha deixat un pòsit, per sort cada vegada més petit, a la nostra societat.
Però cal actuar, sempre des de la democràcia, per fer que Molins de Rei es desvinculi clarament i rotunda d’aquells personatges sinistres que van omplir de foscor la nostra història i de ferides, moltes d’elles irreparables, la nostra gent, la nostra cultura i el nostre país.
