A L’AMIC MIQUEL ARMENGOL, PER SEMPRE EN EL RECORD.
M’ha costat molt escriure aquesta Raó del Regidor. De fet m’hi poso ben passades les dotze de la nit després d’una setmana molt intensa i un dia de Sant Miquel del tot injust.
Estava seguint el cercavila dels gegants vells a la cruïlla del nou carrer Folqué amb la carretera quan ens ha arribat la notícia de la teva mort, Miquel. Ràpidament n’he procedit a la confirmació trucant al meu cosí Jaume, i amb l’Ivan i el Víctor ens hem adreçat a casa teva. Allà hem vist l’Arnau, amb la tristor per explotar i els ulls perduts i, seguidament, hem anat al carrer S. Miquel on la teva colla, la colla dels Miquels preparava una festa impossible. Amb penes i treballs la festa dels Miquels es fonia davant uns gegants empetitits de tristesa.
A la tarda, el tanatori era un fluir d’amics d’ara i de sempre. Perquè
si una cosa tenies era una immensa capacitat de connectar amb tothom i fer amics, molts amics de veritat. Hi vam anar amb la M. Antònia, molt afectada, després dels 16 anys de treball colze amb tu a la ràdio. El sentiment d’angoixa i d’impotència de tots plegats era absolut. Familiars, amics, companys de l’emissora d’aquesta i de totes les èpoques reunits a teu entorn com tantes i tantes vegades havíem fet. Sens dubte has estat tu qui, a través de la ràdio, has tingut la capacitat de convocatòria més gran de Molins de Rei en aquests darrers anys.
No em va ser fàcil tornar a l’escenari de la festa. Ho vaig fer de la ma
d’en Josep M. Roglan, juntament amb qui ens vam adreçar al públic poc abans de l’inici de la cantada d’havaneres de la Pl. de la Llibertat. Et vam dedicar la cantada i també l’esclat de Festa Major,
una mascletà impressionant que ben segur vas sentir des la llunyania i que avui seria plat de comentaristes i que tu amaniries amb les teves opinions. No vas poder gaudir a la plaça de la Barca
Xica, ni de la Bella Lola, ni del Meu Avi, havaneres que tantes vegades ens havies fet arribar a través de les ones. El teu amor per les havaneres era absolut i gràcies a tu eren un plat fix a la nostra Festa Major. Tampoc has vist la nova Sala Gòtica on havies dipositat tantes il·lusions pel que significava de guanyar un nou espai per a la cultura a la vila.
Miquel ens has deixat per Sant Miquel i ens has tancat un cercle de
ràbia i impotència. Tu, amb els seus errors i els teus encerts, has estat una de les persones que més has fet per que molta gent estimem dues coses realment grans i importants: la ràdio com a mitjà i Molins de Rei com a punt de referència vital. El teu esforç i dedicació, la teva tenacitat i el teu compromís han fet, també, que la unió d’ambdós conceptes fessin de Ràdio Molins de Rei una
emissora molt especial, molt teva en el bon sentit de la paraula, però també molt i molt nostra.
Et trobarem molt a faltar Miquel. Fa molt anys la colla del Crit Ofegat
et vam definir com L’ombra del Micro. Trobarem a faltar aquesta ombra, Miquel i trobarem a faltar la teva empenta en mil projectes, la teva rauxa necessària, les teves crítiques i les teves complicitats. Molins de Rei avui s’ha fet una mica més petit sense tu però amb el teu record, no pateixis Miquel, que seguirem fent via per fer-nos grans, sempre endavant, com tu volies. Descansa en pau amic Miquel.
