Molt probablement aquest 11 de setembre ha tingut més elements destacables que en els darrers anys. Si bé crec que el país en general continua en aquesta migdiada política que ja fa anys que ens acompanya, les corrents de fons que s’impulsen des del moviment sobiranista cada dia tenen més transcendència real i mediàtica. La futura sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut ja està tenint els seus primers efectes en a proposta de manifestació impulsada per Òmnium Cultural (que ha posat de manifest la dualitat de posicions a l’entorn de l’Estatut, però que les aproxima en relació a la crítica i oposició als poders de l’Estat). Però, molt especialment, ha estat elreferèndum convocat a Arenys de Munt qui ha provocat un autèntic terratrèmol polític a tots els nivells. Molt probablement poques coses seran iguals a partir d’Arenys de Munt i haurem d’estar profundament agraïts a la gent d’aquella vila del Maresme per la seva tenacitat i constància que ens ha permès, com a Nació, fer un salt endavant poc imaginable fa uns mesos. El més rellevant de tot és que les formacions polítiques tradicionals han quedat del tot sobrepassades pel referèndum d’Arenys, població, val a dir, amb certes similituds amb Molins de Rei en quan a la composició del seu consistori. El cert és que els organitzadors del referèndum i l’Ajuntament s’han mostrat ferms, malgrat les grans pressions rebudes pel feixisme més ranci i per l’aparell de l’Estat, i se n’han sortit. I ho han fet sense cap ajuda, col·laboració i suport del govern del país, que ha mantingut l’habitual posició distant amb tot allò que ens pot fer avançar cap a la sobirania. I han guanyat. I hem guanyat. Amb una participació del 41,1% (força important, a la meva manera de veure, atesa les circumstàncies) el resultat favorable del 96,2% a la pregunta Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea? és més que rellevant. Ara toca celebrar-ho i pensar com fer extensiva, al conjunt de la ciutadania, una proposta engrescadora i de país més enllà del joc polític de determinats partits que s’apuntaran a la festa amb l’habitual cadena de mocions i declaracions als ajuntaments (al Parlament no hi faran res, no fos cas que això els comprometés). I cal començar per la nostra pròpia vila. I cal sumar a tots els demòcrates i catalanistes. Això ja no pot ser, només, cosa dels de sempre, sinó de molts, quants més millor.
