/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:»Tabla normal»;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:»»;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:»Times New Roman»;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
UN ESTIU AMB TOTS ELS COLORS DEL
VERD
Puntualment acudeixo a aquesta nova cita de la Ràdio Nostra i vull
aprofitar aquesta primera intervenció del curs en la nostra emissora per
desitjar una ràpida recuperació al Miquel Armengol, director d’aquesta casa.
Una abraçada ben forta, Miquel.
L’estiu l’he vist tenyit de molts colors. Del roig de les flames que
consumien arbres i vides a Horta de S. Joan. Del blau metàl·lic de la costa basca
on hem passat els primers dies d’agost. Del verd, també d’Euskadi, on com deia
Raimon, pren totes les tonalitats possibles. Del verd tenyit de negre de la
gespa del nou camp de l’Espanyol, que ha viscut l’alegria de l’estrena de la
nova casa i la tristor més profunda per la mort del seu capità Dani Jarque. I
dels colors de la festa del Barça que ha seguit, imparable, col·leccionant
trofeus.
Us deia que hem estat a Euskadi, concretament a la comarca de
l’Urdaibai, a Biscaia. La ciutat
principal de la zona és Gernika i, ben a prop s’hi troben Mundaka, que dona nom
a una ria espectacular, autèntic paradís pels amants del surf i el port de
Bermeo. Cap a l’Est a la costa destaquen Lekeitio i Ondàrroa però tota la zona
està plena de petits poblets, caserius i espais preciosos tant de mar com de
muntanya. Recorrent aquest bocí del paradís, com ells l’anomenen (i no van gens
errats) te n’adones que al País Basc hi ha un conflicte no resolt. Allò que a
les grans ciutats pot quedar un xic diluït (però que es reviu amb molta
intensitat en els dies de la festa gran) als pobles és molt més evident. La
presència del món abertzale, més enllà de les il·legalitzacions i la pressió
policial i judicial sobre persones i organitzacions, és ben viu.
Institucionalment hi ha molts ajuntaments regits per governs abertzales que són
escollits democràticament pels seus ciutadans perquè facin funcionar els seus
serveis més enllà o no de la seva orientació política. Però l’Estat manté el
conflicte quotidianament amb l’esquerra abertzale i això s’adverteix amb pancartes i pintades arreu
i, durant el mes d’agost en totes i cadascuna de les seves festes. No sembla
que les coses estiguin en el camí de resoldre’s avui per avui. La violència
etarra i el pols de l’Estat que ara compta amb el govern socialista basc d’aliat
no posen les coses fàcils als milers de bascos que volen viure feliços, lliures
i en pau. Però jo penso com els Manel, aquest grup que aquest estiu ha fet
l’esclat definitiu, quan diuen que “a vegades ens en sortim i a vegades, una
tonteria, fa que ens en sortim”. Això espero i desitjo. Quan visitant la Casa
de Juntes de Gernika o, ben a prop d’allà, veient un partit de “cesta punta” al
frontó Jai Alai, te n’adones que aquella gent, que aquell poble, bé mereixen
tenir l’oportunitat de la pau, ells precisament que van viure al més profund de
la seva pàtria la barbàrie dels bombardejos dels nazis a la Guerra Civil espanyola, que van inspirar
a Picasso el seu immortal Gernika.
Bé amics, reincorporat a la feina, anem a posar fil a l’agulla per
concretar els darrers detalls de la
nostra Festa Major. Ens retrobem per Sant Miquel o ben segur, abans, que tenim
l’Onze de Setembre aquí a la cantonada!
