Us deixo a continuació, la intervenció que, en nom del Grup Municipal d’Esquerres x Molins de Rei, vaig fer en el Ple del 24 de setembre de 2014 amb motiu del nomenament de Josep M. Roglan com a Fill Predilecte (a títol pòstum) de Molins de Rei:
El dia de la mort de l’amic Josep M. Roglan, el dia de la Puríssima de 2012, tots els que el coneixíem i l’havíem tractat i admirat, vam quedar profundament impressionats. Un cop més la mort se’ns mostrava cruel i injusta i derrotava un gran lluitador. Jo aquell dia vaig escriure aquestes paraules a les xarxes socials:
Dia molt trist, avui. Cop molt dur per a la seva família i els seus amics. Però també per a la cultura popular d’aquest país. Un país que ha resistit i que ha avançat gràcies a molta gent com el Josep M. La música, i en concret la sardana i l’havanera, han perdut un gran compositor i, el que és més important, un gran divulgador. A Molins de Rei l’hem tingut sempre ben a prop, però ha trepitjat tots el racons del país i molts de l’estranger, amb els Llobarros, els Pirates i amb el seu darrer grup Morralla amb qui ha rebut el gran reconeixement del públic i dels especialistes. Descansa en pau, Josep M. Et trobarem a faltar i seguirem la teva lluita per aquest país, la seva llengua i la seva cultura.
Estic convençut que avui, gairebé dos anys després, a les portes de la Festa Major en la que ell tant havia col·laborat, el nostre sentiment és encara més gran i profund. El recordo entristit, però decidit, participant en els actes d’homenatge a un gran amic nostre, un altre gran molinenc que homenatjàvem ara fa just quatre anys, el Miquel Armengol. Ell no fallava mai. I és la seva absència la que posa de manifest la grandesa del Josep M. La grandesa de l’home senzill, de l’artesà. El Josep M. ha estat un gran artesà de la fusta, de la música, de la paraula i també de les idees que anava desenvolupant amb cura i paciència en les llargues converses que mantenia amb els seus amics.
Sempre amb el comú denominador de la defensa aferrissada d’allò en el que creia, de les seves conviccions. La darrera vegada que vaig tenir una d’aquestes converses, estàvem amb la seva esposa, la meva companya,la M. Antònia i l’Ignasi Termes, amb qui havia compartit tantes hores d’assaig, viatges i concerts amb el Grup Morralla. Havia passat 1 mes de la gran manifestació de l’11 de setembre de 2012 i estava molt il·lusionat i esperançat en el futur del nostre país. I t’adonaves com sabia transmetre aquella força i aquell desig de llibertat. Segur que això li venia d’una de les seves grans altres passions: la muntanya. Estic convençut que l’Ignasi va tenir un gran mestre en el Josep M. en les coses de la música popular i del País. I ell estarà orgullós de veure com el jove guitarrista de Morralla és qui organitza les més grans manifestacions que ha viscut mai Catalunya. I també ho estarà de tots nosaltres el dia que assolim la llibertat del nostre poble. No el podem decebre.
El Josep M. era discret i treballador. Ell feia la seva feina i la feia bé. Molt, molt bé. I era exigent, amb ell i amb els altres com correspon a l’artesà que té cura de tots els petits detalls a l’hora de lliurar la seva obra. La seva exigència el va dur a composar sardanes extraordinàries, com molt bé s’ha explicat, i a deixar-nos una de les havaneres més boniques que he pogut escoltar mai: La Barca Xica. El món de la sardana i l’havanera, de la cultura i la música popular han perdut, amb el Josep M., un dels seus creadors i divulgadors més importants.
A nivell local la seva vinculació amb el món associatiu ha quedat molt ben explicada en la presentació que s’ha fet. Però, sense dubte ha estat a l’Agrupació Folklòrica on el seu treball ha estat més important i continuat al llarg dels anys i és per això que volem agrair molt especialment a l’Agrupa la iniciativa d’impulsar aquest reconeixement.
El Josep M. Roglan mai va estalviar cap esforç ni cap hora per treballar per Molins de Rei i la seva gent i per donar a conèixer la seva vila arreu i ser-ne un dels seus principals ambaixadors. Per això també era tan estimat. El Josep M. Roglan és mereix el nostre agraïment més sentit i el més gran dels reconeixements i honors de Molins de Rei on va crear i donar forma a la seva obra professional i artística. I així i tot, sempre estarem en deute amb en Josep M. Roglan.
Tot el suport, doncs, d’Esquerres x Molins de Rei al seu nomenament com a Fill Predilecte de la nostra vila.
Jordi, és tot un honor haver pogut compartir estones amb en Josep Maria i és un orgull haver-lo conegut. Hem tingut la sort que les nostres vides s’han creuat i hem estat molt afortunats, homes com en Josep Maria n’hi ha molt pocs, i tots els reconeixements son pocs per la gran tasca que ha fet, com molt bé has dit, per la cultura catalana….
Josep Maria, allà on siguis, allà on puguis, gràcies un cop més!