El Ple de l’Ajuntament de Molins de Rei s’ha reunit, el dilluns 22 de setembre, en sessió extraordinària i urgent, seguint la convocatòria de l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipis per tal de donar suport a la Consulta per la Independència del proper 9 de novembre. He tingut l’honor de presentar la proposta al Ple, amb una sala plena de gom a gom, i amb una votació favorable de 15 vots a favor (4 de CiU, 4 de la CUP, 4 d’IxMdR, 2 d’Esquerres x Molins de Rei i 1 del PSC) i 4 abstencions (del PSC). Hi havia 2 regidors absents (1 de CiU i 1 del PP). Ha estat una votació i en Ple històrics que culminen una trajectòria de compromís del nostre Ajuntament amb el país, la seva llengua, la seva cultura i la llibertat i la democràcia. Hem guanyat al Ple i ara toca guanyar a les urnes el dia 9 de novembre.
A continuació us deixo el text de la meva intervenció, que va seguida del text unitari que ara ja gairebé 800 municipis de tot Catalunya aprovaran aquesta setmana:
El passat divendres dia 19 el Parlament de Catalunya, amb una amplíssima majoria de 106 vots a favor i 28 en contra, va aprovar la Llei de Consultes Populars no Referendàries i Participació Ciutadana que possibilita que el M.H. President de la Generalitat procedeixi a convocar la Consulta sobre el futur polític de Catalunya per al proper 9 de novembre de 2014.
Això representa el darrer pas previ a que el poble de Catalunya exerceixi el dret a decidir aquest futur. Un moment històric al que hem arribat conjuntament les institucions nacionals del país (Parlament de Catalunya i Govern de la Generalitat) i la societat civil gràcies a les grans mobilitzacions unitàries, alegres i combatives liderades per dues entitats de referència com són l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural i també i de forma ben decidida pel municipalisme a partir, molt especialment, de la creació de l’Associació de Municipis per la Independència, el 14 de desembre de 2011 , del que el nostre Ajuntament n’ha estat un dels impulsors i fundadors.
Al llarg d’aquests darrers 4 anys i en concret a partir de la resposta a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut les mobilitzacions del poble de Catalunya han estat creixents i han anat passant de ser exclusivament reactives a cada cop més festives, mirant el futur amb il·lusió i esperança. En uns moments tan difícils com els que estem vivint, amb el flagell constant d’una profunda crisi que castiga diàriament les classes populars del nostre país, Catalunya ha fet un pas endavant i ha plantejat, de forma pacífica i democràtica un canvi en la seva relació amb l’Estat a partir de l’exercici del dret a decidir. Aquest és un plantejament rotundament democràtic perquè comporta posar en mans del conjunt de la ciutadania el seu futur col·lectiu. I aquest camí cap a la lliure determinació de tot un poble només obté respostes negatives per part de l’entramat jurídic i polític de l’Estat Espanyol. Els tres pilars sobre els que fonamenta l’estructura de l’Estat, l’executiu, el legislatiu i el judicial responen amb una actitud monolítica i contrària a qualsevol intent del poble de Catalunya per exercir el dret a vot per decidir el seu futur. I no només això, l’activitat legislativa del govern espanyol és permanent en aquesta nova ofensiva recentralitzadora que es recolza en la sentència sobre l’Estatut i amb la lectura més restrictiva possible de l’actual marc constitucional. Així hem vist com es portava al Tribunal Constitucional l’anterior Llei de Consultes Populars per via de Referèndum del Parlament de Catalunya de març de 2010, com aquell Tribunal es pronunciava contràriament i deixant en suspens una declaració estrictament política com va ser la declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya del 23 de gener de 2013, com el Parlament espanyol (amb el suport majoritari del PP i del PSOE) negava la possibilitat de traspassar a la Generalitat de Catalunya la competència de convocar Referèndums a partir de la via de l’article 150.2 de la Constitució l’abril passat i com el Govern espanyol ja ha anunciat que presentarà un nou recurs d’inconstitucionalitat a la Llei de Consultes aprovada aquest divendres.
Aquesta és la situació. Contra les aspiracions legítimes d’un poble i la seva voluntat d’exercir la democràcia a través de les urnes, prohibicions, negatives i recursos. I tot, diuen, emparat en l’imperi de la llei. Una llei, la Constitució espanyola, que molts dels seus actuals defensors no van votar seguint les seves conviccions polítiques hereves del franquisme i que és, avui, el refugi de les posicions més reaccionàries.
Però la voluntat del nostre país s’ha mantingut ferma i creixent. I hem vist,a més de milions de persones al carrer, com a Escòcia s’ha pogut votar. Com hi ha estats que prioritzen la democràcia i la llibertat i faciliten la lliure expressió dels ciutadans. No és el cas de l’Estat Espanyol. Ja ho sabem. I és per això estem avui aquí, reunits en Ple, per donar suport a la convocatòria de la Consulta del 9 de novembre.
Ja van prohibir la Consulta popular d’Arenys de Munt d’ara fa 5 anys, el 13 de setembre de 2009. I es va fer. Ja van posar tots els impediments perquè no es fessin les Consultes Populars els anys 2010 i 2011 i les vam fer. A Molins de Rei el 28 de febrer de 2010. No em deixat de fer passos conjuntament per arribar a aquest moment. I no podem ni volem defallir.
Molins de Rei ha estat, de sempre, un municipi de referència a la comarca i al país en la defensa de les llibertats individuals i col·lectives, dels drets socials i dels drets nacionals de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans. Aquest plenari ha votat majoritàriament a favor de desenes de declaracions i mocions sobre aquestes qüestions. Hem fet costat a la societat civil, hem impulsat, com deia, la creació de l’Associació de Municipis per la Independència per fer avançar el municipalisme des de l’òptica i l’àmbit independentista i fer-lo explícit als nostres convilatans, i hem donat suport al Govern de la Generalitat i al Parlament de Catalunya en tot allò que ens fa avançar en el camí de la sobirania nacional de la mateixa manera que no hem cedit mai en la defensa dels drets socials de les persones i no hem dubtat en qüestionar les polítiques del govern que retallaven els seus drets i prestacions.
Per tot això, perquè sempre hem fet costat als nostres convilatans i a les seves justes demandes i perquè volem construir un nou país entre tots, volem donar tot el suport a la celebració de la Consulta del 9 de novembre.
Donarem lectura al text acordat per l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipis amb el suport de les forces polítiques favorables a la celebració de la Consulta que s’està presentant als Plens de més de 600 municipis de Catalunya i que diu el següent:
Com qualsevol altre poble del món, els catalans i catalanes tenim el dret a decidir el nostre futur en llibertat, un dret que està reconegut en els principals tractats internacionals. Un futur que s’emmiralla en un cultura, una llengua i unes tradicions pròpies avalades per segles i segles d’història que s’estronquen ara fa 300 anys, amb la Guerra de Successió, i amb els Decrets de Nova Planta que aboleixen les constitucions catalanes i les institucions pròpies.
Aquest any 2014, també coincideix amb el centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya, com a expressió institucional de la nostra voluntat d’autogovern, i amb el setanta-cinquè aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, fet que va comportar la supressió de la Generalitat, l’exili republicà, l’inici de la dictadura i d’una cruel repressió, que va tenir una expressió especialment brutal en el posterior assassinat del president Companys.
Enguany celebrem 5 anys de la primera consulta popular a Arenys de Munt, un fet que ens va fer adonar que aquesta via era possible, i que va evidenciar que hi havia molts catalans i catalanes que estàvem disposats a tirar endavant i a mobilitzar-nos per demostrar la voluntat majoritària del poble català de voler decidir el futur votant. La sentència del Tribunal Constitucional anul·lant part de l’articulat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 aprovat pel nostre Parlament i referendat pel poble de Catalunya va propiciar la primera manifestació multitudinària de rebuig a l’actitud del govern estatal l’any 2010. De llavors ençà n’han estat moltes més, amb la convocatòria de la societat civil i el suport de la majoria de les forces polítiques del país. Vam omplir Barcelona el 2012, vam travessar Catalunya amb la Via Catalana el 2013 i aquest onze de setembre de 2014 hem tornat a demostrar al món la rellevància i la transcendència del procés construint una V que des de la plaça de les Glòries s’ha estès per tot Barcelona. La mobilització popular i cívica de la ciutadania i les entitats, han exercit de pressió constant per garantir el procés.
Una gran majoria social de Catalunya ens ha demostrat en els darrers anys que està a favor de l’autodeterminació dels pobles i que reivindica el dret a decidir i vol exercir-lo per tal de recuperar llibertats perdudes. Un moviment transversal tant a nivell territorial com social i polític perquè es sustenta en l’essència de la democràcia i, per tant, insta al Govern i al Parlament a prendre decisions que representin a la majoria dels catalans i de les catalanes. Davant aquesta reivindicació democràtica els partits polítics no s’hi poden girar d’esquena. Un moviment social que ha optat per la via pacífica, pel diàleg, per la defensa ferma d’uns objectius polítics clars, i que respon al genuí caràcter català, moderat però ferm en els seus objectius, vinculat a tota una història i tradició de compromís i activisme per la conquesta del seus drets ciutadans, socials i nacionals.
Constatem que el procés que viu Catalunya ha de comportar, per a ser creïble i il·lusionant per a la ciutadania, el compromís de totes les forces polítiques d’iniciar una nova etapa del país marcada per la defensa i ampliació de l’estat de benestar, el combat contra l’atur, la pobresa i les desigualtats, i la lluita, sense excuses, ni treva, ni excepcions, contra la corrupció.
La Nació Catalana, amb una llengua i una forma de vida pròpies en l’ordre social, econòmic, jurídic i polític té dret a la seva autodeterminació, com qualsevol altra nació. Aquest dret és un principi fonamental dels Drets Humans i està recollit en la Carta de les Nacions Unides així com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.
El Parlament de Catalunya acaba d’aprovar per una majoria àmplia i transversal de les forces parlamentàries la Llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, després d’haver seguit totes les passes que la legislació actual determina. Aquesta llei ha estat avalada pel Consell de Garanties Estatutàries i dóna empara legal a la consulta sobre el futur polític de Catalunya.
El president de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Artur Mas convocarà a la ciutadania de Catalunya per la consulta del dia 9 de novembre de 2014, una consulta que hem demanat i que ens hem compromès a tirar endavant els ajuntaments catalans de forma reiterada.
Els ajuntaments garantirem la llibertat individual i el procés democràtic, facilitant tots els recursos i les eines necessàries per fer possible la celebració de la consulta de forma coordinada amb el departament competent del govern de la Generalitat de Catalunya. Així mateix fem una crida a la ciutadania a participar-hi de manera activa, cívica i pacífica.
ACORDS- Mostrar el suport a la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014, per decidir lliurement el futur de Catalunya dins l’exercici dels nostres drets democràtics i prendre el compromís de l’Ajuntament de Molins de Rei amb la realització de la mateixa, facilitant tots els recursos i les eines necessàries per fer-la possible, fent una crida a la participació.
- Donar ple suport al president i al govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i als partits polítics que donen suport a la convocatòria i a la materialització de la consulta del 9 de novembre dins el marc legal que és la Llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, aprovada pel Parlament de Catalunya, ja que respon a la voluntat majoritària del poble català i dels seus representants.
- Comunicar aquest acord en el període de 5 dies des de la seva aprovació al president de la Generalitat de Catalunya i a la presidenta del Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris. També a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) qui ho trametran de forma conjunta al president del Govern Espanyol, al president del Congrés dels Diputats, al secretari general de les Nacions Unides, al president del Parlament Europeu, al president del Consell de la UE i al president de la Comissió Europea.
