Després de diverses entrevistes (a la premsa, ràdio i TV locals) amb motiu de la publicació de la Nota de Premsa de l’Esquerra Nacionalista de Molins de Rei en la que anunciàvem que no ens presentaríem a les properes eleccions municipals de 2015 i on hem aclarit, per si feia falta, que posàvem punt i final a la nostra activitat política, diverses persones (no només de la vila) ens pregunten, encara, el perquè de la nostra decisió i ens requereixen pels motius com venint a dir que ara no és el moment, que la vila i el país ens necessiten i que hauríem de fer un esforç més per continuar ben presents a la política molinenca.
La resposta és ben senzilla. Si nosaltres, l’Esquerra Nacionalista de Molins de Rei, haguéssim estat una formació política tradicional com les que tots coneixem, ningú es plantejaria “tancar la paradeta”. El relleu natural de militants i la renovació necessària s’hagués anat produint amb major o menor encert, com passa en els partits clàssics. Però passa que nosaltres no ho som. No ho hem volgut ser mai. No només som un partit (per definir-ho així perquè tothom ens entengui) de caràcter exclusivament molinenc sinó que hem estat tan estranys que mai ens hem preocupat d’organitzar-nos com ”déu mana”, ni tenir carnet, ni pagar quotes, ni tenir càrrecs organitzatius (només hem tingut un Portaveu), ni (i això sí que és important) fer proselitisme per captar nous “militants”. I tot i així hem resistit 23 anys i no hem deixat d’estar en primera línia política a la nostra vila. I hem tingut una activitat cívica i social important: la publicació de llibrets, opuscles i, molt especialment, de la revista “El Grill” va ser, en el seu moment, un element de dinamització cultural de primer ordre a Molins de Rei i la celebració de les tradicionals xerrades amb motiu de l’11 de setembre han estat una fita indiscutible en el procés de divulgació i conscienciació del fet nacional i del projecte independentista a nivell de vila i de país.
I precisament és ara, quan molta gent està posant tota la carn a la graella per aconseguir que aquest país se’n surti i pugui caminar per la història com un país normal, amb el seu estat propi i les eines polítiques corresponents i amb el conjunt d’interdependències que assumeixen els estats normals, quan creiem que aquest darrer esforç l’hem de fer en aquesta cursa duríssima en la que es convertiran els propers mesos. I, com la majoria de la gent, volem guanyar. I volem celebrar la victòria amb una alegria esclatant. I volem que el dia després, el de la negociació dura amb l’Estat Espanyol, el d’aconseguir el reconeixement internacional i el de començar a construir el nou país que volem, les nostres institucions locals i nacionals estiguin dirigides i governades per gent amb capacitat de lideratge, apassionada de la vila, del país i de la seva gent i amb idees potents i renovades basades en el republicanisme d’esquerres (ja no ens caldrà ser independentistes aleshores, només patriotes, com qualsevol país normal del món) necessàries per avançar en un model econòmic i social més just, igualitari, solidari, respectuós amb les minories i les diferències i defensor i garant dels drets i les llibertats individuals i col·lectives
És, simplement, això. I, per tant, anunciem el nostre final de trajecte ben tranquils, sabedors que tant a la vila com al país hi ha una nova fornada de polítics que saben i sabran estar a l’alçada, que sabran guanyar el seu lloc a la història per mèrits propis i fent política amb majúscules per a la gent i no per servir els tèrbols interessos de les elits i els grups de pressió de sempre (que a la nostra vila tots sabem que hi són i que, tot sigui dit, esperem que cada vegada perdin capacitat d’influència i decisió). El nostre temps s’ha acabat. Nosaltres, molt probablement, hem estat els últims romàntics de la política molinenca, especialment dins l’Ajuntament. Una “espècie” en extinció. I en fem un balanç molt, però molt, positiu que no hagués estat possible sense els nostres companys de viatge: l’Alcalde Janés i molts regidors d’Iniciativa (a Iniciativa i Esquerra x Molins de Rei) i d’ERC ( a Esquerres x Molins de Rei). A la Casa de la Vila hem conviscut amb una generació de polítics de pedra picada, especialment els de l’oposició al franquisme, que van nedar a contracorrent durant la transició política (que ara s’ha demostrat el temps i les oportunitats que ens ha fet perdre). Hem compartit il·lusions i projectes amb gent noble, respectuosa amb les diferències ideològiques i lleial. I també hem vist, a l’Ajuntament, gent personalment ambiciosa de poder, gent amb poca formació i menys compromís, gent a la recerca del sou que difícilment podria aconseguir en el món privat degut a les seves limitacions i gent deslleial sobrevivint amb mesquineses i politiqueries de poca volada. Ara estem en un punt d’absoluta professionalització de la política, i davant la ineptitud de molts polítics (no tothom està capacitat pel govern de la cosa pública) creiem que caldria alguna cosa més que l’examen necessari i imprescindible de les urnes. Per això també la regeneració política és absolutament necessària i passa per les llistes obertes i per basar els models de gestió en els valors republicans (com ja hem esmentat), un major control i “auditoria” de la gestió publica per part de la societat civil i l’ increment del seu protagonisme, l’ impuls de mecanismes de participació i debat i d’estímul de l’esperit crític.
Aquest és, doncs, el millor moment. Nosaltres seguirem vetllant i empenyent perquè la vila i el país avancin, sumant des de la societat civil, des d’aquesta xarxa d’entitats que ens identifiquen arreu, i des de l’ANC. Ara ens toca i volem tenir un altre paper. I creiem que hi tenim tot el dret. Hem viscut des de la primera línia la política municipal de la que n’ hem estat actors principals durant 28 anys. En aquest temps hem contribuït a la profunda millora de la vila, al seu avenç i ho hem fet procurant acompanyar en aquest camí de progrés a la gran majoria de molinencs i molinenques. Hem fet govern (20 anys) i oposició (8 anys) amb persones i grups diversos i sempre hem procurat treballar, amb encerts i errors i amb els màxims acords possibles, pel bé comú i el progrés de la vila i de la seva gent, que ha estat la nostra manera de treballar per Catalunya i pel conjunt dels Països Catalans. Nosaltres mai hem fet de la política una professió, ni hem treballat per cap sou. Nosaltres hem fet el que crèiem que havíem de fer per pura passió i per compromís. I ho vam començar a fer en uns moments històrics en els que el republicanisme, l’ independentisme i les estelades no eren, precisament, majoritàries, i en els que prometre el càrrec (els que hem estat electes) per “imperatiu legal” era un desafiament, una gosadia i un risc. Nosaltres hem rebut, al llarg de tots aquests anys, el suport i el caliu de molts molinencs i molinenques i, també la crítica, a vegades duríssima (per no entrar en detalls) d’alguns convilatans. És el que té governar per a tothom tot i no pensar com tothom. I hem procurat ser propers, accessibles. I així hem ajudat a construir la vila que tenim. I ens en sentim molt orgullosos. I amb això podem concloure que hem tastat les misèries i les grandeses de la política de poble. I servir a la vila i al país ha estat tot un honor.
Nosaltres vam arribar un dia a l’Ajuntament, pel 1987 (i molts veníem de molt més enrere encara), poc després ens vam constituir com a ENMR i vam publicar “El Grill” i el 2014 anunciem que ens n’ anem. Pel camí, i això ens ha pesat moltíssim, ens han deixat molt companys pels que tindrem sempre un record inesborrable. A ells, molt especialment, dedicarem la victòria final. I tot aquest camí encara haurà valgut més la pena.
