En el Ple de l’ Ajuntament de Molins de Rei del dia 24 d’abril de 2014, el Regidor del PP va presentar una Moció per donar el nom d’ Adolfo Suárez a un carrer, avinguda o plaça de la nostra vila. La proposta va ser àmpliament rebutjada amb els vots contraris d’ Esquerres x Molins de Rei, IxMdR, CUp i CiU. El PSC es va abstenir i només el regidor del PP hi va votar a favor.
A continuació teniu el text de la meva intervenció al Ple en nom d’Esquerres x Molins de Rei:
El Regidor del PP ens proposa que un carrer, avinguda o plaça de la vila porti el nom del Sr. Adolfo Suàrez “com a primer president de la nostra Democràcia”.
Cal admetre que la democràcia a l’Estat Espanyol no ha estat, precisament, un sistema amb una llarga tradició, però cal reconèixer, també, que el Sr. Adolfo Suàrez no ha estat el primer president de la nostra Democràcia, com el PP l’anomena, sinó, en tot cas, del sistema nascut després de la mort del Dictador a partir del procés de Reforma Política que va dirigir el propi Sr. Suàrez de comú acord amb el Rei Joan Carles de Borbó, en tant que President del Govern i Cap d’Estat, respectivament, nomenats tot dos just al final del règim franquista. Cal insistir, doncs, de democràcia a Espanya n’hi havia hagut en diferents períodes i, el darrer, va ser interromput pel cop d’Estat del General Franco el 18 de juliol de 1936.
Adolfo Suárez va ser un instrument rellevant d’un règim en extinció (en el que va ser Governador Civil de Segovia, Drtor. Gral. de RTVE, Ministre Sec. Gral. del Movimiento) per aconseguir reconduir el procés polític de l’Estat Espanyol, ja com a President del Govern, cap a un nou estat democràtic en el qual, a través del procés de la transició política, es van mantenir molts dels privilegis d’amplis sectors de l’antic règim, es va imposar el silenci i l’oblit sobre els crims comesos per la dictadura i els seus responsables, i es va negociar i establir una nova Constitució en la que, aparentment, es resolien els temes territorials de Catalunya i el País Basc (amb el concert econòmic pel País Basc i Navarra i “el café para todos” pels demés), s’instaurava un sistema d’economia de mercat i es facilitaven mecanismes d’alternança política per tenir el suport del Partit Socialista. Per tal que tot plegat fos possible es van establir grans pactes d’Estat, com els Pactes de la Moncloa, es va facilitar el retorn del President Tarradellas (en un acte preconstitucional i per decret), es va concedir una àmplia amnistia, es va produir la legalització del Partit Comunista (però no d’ERC) abans de les eleccions de 1977, es va activar l’anomenada “Batalla de València” ( de desnacionalització del País Valencià de la mà de personatges com en Manuel Broseta i Fernando Abril-Martorell) i es va preparar l’homologació internacional dins del bloc occidental posant les bases del que posteriorment seria l’ ingrés de l’Estat Espanyol a l’OTAN. En un procés de recuperació democràtica encara massa tendre la pèrdua de confiança de la Monarquia i dels seus propis companys de partit de l’UCD (un altre instrument nascut de les esferes de poder franquista, massa fràgil, però) van precipitar la caiguda de Suàrez com a President del Govern i la situació va facilitar el cop d’Estat del 23-F de 1981. Políticament, Suárez ja no es recuperaria, tot i el seu intent de crear una nova formació política, el CDS.
Al bell mig de tot aquest procés Suárez va ser un polític ambiciós i prou hàbil per saber estar en el lloc oportú en el moment oportú, però excessivament marcat pel seu passat franquista i limitat en la seva visió de futur. A Suárez el recordarem també com a persona molt castigada per la vida. La pèrdua de la seva esposa i de la seva filla, la seva malaltia ens han deixat unes imatges de dolor i de tristesa que no volem per a ningú. Tampoc per a ell.
Ens sobta, però, que ara, que des del PP (el partit que es va alimentar de la desintegració de l’UCD) i amb motiu de la seva mort, se’l vulgui reconèixer com el gran protagonista de la recuperació democràtica espanyola. Sembla com si amb això es vulgui fer un nou pas més en l’exercici de desmemòria que ha deixat pel camí molts dels autèntics protagonistes de la lluita per la democràcia a Espanya. Lluitadors anònims i no tant que van patir la derrota, la repressió, la presó, l’allunyament dels seus éssers estimats, l’exili o la mort. Per a ells el PP continua proposant silenci i per a tothom l’obediència cega a una Constitució que representa un model, per a nosaltres, absolutament caducat.
Suárez va ser un personatge que va viure i protagonitzar, certament, moments claus de la història espanyola, però amb massa llums i ombres com perquè Molins de Rei li hagi de retre un reconeixement permanent amb un nom de carrer.
Tenim una llarga llista de propostes pendents, aprovades, per quan això sigui possible. I esperem que aquesta no s’aprovi i quedi en això, en un intent. En tot cas no creiem que la persona de Adolfo Suàrez sigui mereixedora de tenir un carrer de la vila amb el seu nom. I menys ara, quan aquesta vila i aquest país estan a punt de mirar, definitivament cap el futur. Hem d’aprendre de la història, conèixer-la i no repetir errors del passat que ens puguin condicionar el futur. Creiem que aquest és el valor de la moció del PP, que ens ha permès parlar-ne. Però res més. Nosaltres estem per passar pàgina del franquisme però mantenint ben viva la memòria històrica. En quan a la vila i al país per tothom és ben sabut que hi tenim altres horitzons.
