El nivell de despropòsits de l’actual govern municipal, aquest model molinenc de sociovergència que sembla no convèncer ni a les pròpies parts, està agafant una perillosa velocitat de creuer aquestes darreres setmanes. Hi hauria molts exemples a posar sobre la taula: La situació econòmica de l’Ajuntament, la demora en l’obertura de la Federació Obrera, la demora en posar en marxa el projecte d’obres del c/ Rafael de Casanova…Però com que l’espai és limitat ens centrarem en dos. Dos temes que pateixen, com tots els altres uns problemes importants de transparència i de maneres de fer d’aquest govern.
El primer, el nou model del carrer Carril. Vagi per endavant dir que el govern té la facultat d’ordenar el trànsit de la vila com li plagui. Per això és el govern. I ho ha fet amb motiu de l’obertura del c/ Mariona, amb motiu de l’obertura del Mercadona (ep, això és un comerç privat) al Barri de la Granja, decidint la direcció única del c/ S.A. M. Claret, ampliant l’horari de circulació per la part alta del c/ Major i ara, amb el c/ Carril. Tot legítim. Però resulta que tots aquesta canvis es fan al bell mig del debat del Pla de Mobilitat de la Vila. Un debat que ve del mandat anterior, que no està exempt de dificultats i sobre el que s’havia convingut que possibles decisions a prendre sobre la mobilitat de vehicles i vianants quedaria a resultes de les conclusions del Pla. Al pas que anem ja no quedaran carrers a la vila sobre els que prendre decisions col·lectives perquè totes les haurà pres el govern. Les bones i les dolentes. Les actituds, en política, són molt importants i, en aquest cas, no sembla que el marc de debat col·lectiu del Pla de Mobilitat sigui l’adequat pel govern. Tiren pel dret i ja està.
El mateix passa amb la nova Organització de l’Ajuntament. És competència de l’Alcalde i és feina del Govern. Però per aquest Govern, l’interlocutor únic en aquet assumpte són les centrals sindicals representades a la Casa de la Vila. Ignoren els Grups Municipals i potser seria bo escoltar la seva opinió. Però no els interessa. Els regidors de l’oposició sabem de les propostes de reorganització de l’Ajuntament, per les informacions que ens fan arribar els treballadors, pels rumors que corren per la Casa, però no pel Govern. És un estil, una manera de fer que prioritza la política de la imatge, del màrqueting, de les rodes de premsa, però que aparca el debat i el diàleg en el sí del Consistori. Ja fa un any que tenim aquest Govern i, a manca de projectes que il·lusionin, només ven fum. Tot molt allunyat de la transparència de la que tan fa gala el Sr. Alcalde. Parlar és fàcil. Complir, ja costa més.
