El dimecres 30 de maig, a Molins de Rei, hem viscut un dels actes polítics menys convencionals dels darrers 30 anys. Si organitzar una xerrada de presentació de la plataforma #diemprou ja va ser un acte de fe pel fet de plantejar-lo de forma unitària a totes aquelles formacions polítiques que van votar a favor de la moció de suport que vam proposar al Ple de març, la resposta a la convocatòria ens va deixar sols només a Esquerres x Molins de Rei i a SI davant del repte de presentar a l’Andreu Bartolomé, impulsor de #diemprou juntament amb la seva dona, la Maria.
L’Andreu és mestre i fa una colla d’anys va decidir tornar a la terra a portar el restaurant que els seus tiets tenien a Siurana, al Priorat. Allà es va trobar amb la Maria i ara tenen tres fills, n’esperen un quart i porten el restaurant del poble i l’Andreu també fa de pastor del seu ramat i fa el seu propi vi. Vet ací que l’Andreu i la Maria veient que el país no acaba de reaccionar de manera contundent a les diferents agressions que venen d’Espanya, que no entenen com el milió i mig de persones que es manifesten a Barcelona ara fa dos anys només permeten un resultat electoral modest per les aspiracions nacionals de Catalunya i un govern poruc, que després de veure com destrossen l’Estatut només aspira a un nou cop de porta d’Espanya per la via del pacte fiscal, decideixen plantar cara i atacar l’imperi per on creuen que poden fer més mal: per la via dels diners i decideixen , a partir de les possibilitats reals i legals de l’actual legislació, derivada de l’Estatutet, pagar els impostos estatals a través de l’Àgència Tributària de Catalunya un ens que, pel que ells expliquen, ni el govern publicita prou, ni nosaltres sabem ben bé que fa i, en tot cas, no acabem de saber aprofitar. I ells ho fan i tothom se’n fa ressò.
A partir d’aquí es tornen incòmodes. I a nosaltres ens va semblar que seria bo poder escoltar les seves raons de ben a prop. I aquí és on es demostra que, per a molts, fan nosa. Nosaltres pensem que el que fan és un servei en majúscules al país. I els donem veu. I això incomoda, tant, que la gent dels propis partits que els van donar suport al Ple no venen a escoltar-los. Bé, ja sabem com van aquestes coses i que sempre tots tenim molta feina, que sempre fem tres coses a l’hora a Molins de Rei i tot això. Però, principalment, ens incomoda escoltar a qui diu prou i ens sembla que no és ben bé dels nostres. Doncs és probable que l’Andreu i la Maria no siguin ben bé dels nostres. I què? Parlen amb el cor, senten el país i la seva gent i volen un futur millor per a tothom. La seva visió de la crisi segurament no és tan científica com la dels catedràtics que parlen, només, a pilota passada, però és més sincera que la dels líders polítics que canvien de discurs cada setmana. Ells planten cara i, amb la seva actitud, ens emplacen a tots. I això incomoda. Ens incomoden les raons d’un pastor del Priorat que trepitja i sent el batec de la terra cada dia. I que va pel país parlant i, sobretot, escoltant. I que després de sopar una torrada amb nosaltres al pati de Cal Dit, agafava el cotxe per tornar cap a Siurana on, l’endemà al matí, baixarà a Cornudella a portar els seus nanos a l’escola i sortirà pasturar les ovelles, prepararà uns quants àpats al restaurant i seguirà treballant per un país que diu, se’ns escapa de les mans. Cal escoltar l’Andreu per saber de veus crítiques i diferents. Ni ells estan sols, ni nosaltres.
