Una de les particularitats del present mandat municipal és el canvi de la política de comunicació de l’Ajuntament. Hem passat d’un departament de comunicació basat en els criteris professionals de la seva titular (amb els encerts i errors propis d’aquesta responsabilitat i, per tant, millorables tècnicament i política) a un departament molt polititzat que s’estructura a partir dels nous fitxatges que ha fet l’alcalde socialista procedents de l’Ajuntament de Barcelona.
Només cal llegir les notes de premsa i la profusió de rodes de premsa per adonar-se que l’estructura política de l’Ajuntament actual es limita, a nivell d’imatge pública, a l’alcalde i, com a molt, al primer tinent d’alcalde. Això obeeix, clarament, a l’estratègia socialista de potenciar, a tots els nivells, un alcalde que saben que durarà dos anys. Els convergents callen i/o es resignen suposo que pensant que d’ací a un any i mig els arribarà la seva hora. Però els estils, la manera de fer, difícilment canviaran sinó canvien les persones, clarament marcades per l’estil característic dels àmbits institucionals dominats pel PSC.
Hem tingut proves memorables d’aquesta manera de fer provocades per la urgència de convocar rodes de premsa i publicar notes de premsa abans de la presa de decisions del Ple i el seu debat corresponent. Així hem vist inflar escandalosament les xifres d’estalvi pressupostari per una reducció d’estructura política i tècnica que s’ha concretat només parcialment, mentir a l’hora d’explicar els criteris de la liquidació del pressupost que es modifiquen, i anunciar reduccions en l’IBI quan només es redueix el tipus (i amb un efectes sobre les quotes anuals a pagar que caldrà veure, però que en la majoria de casos seran superiors a l’IPC anunciat). Però saben que els mitjans reprodueixen el missatge sense aprofundir-hi i amb escàs o nul esperit crític i, per tant, l’objectiu de transmissió de la notícia s’aconsegueix amb facilitat.
Amb tot, però, i en qüestió de números, es demostra que o el Regidor de Finances no intervé en la redacció de les notes de premsa, o que és còmplice de les falsedats que contenen. L’idea, però, va en la línia de canalitzar-ho tot des de l’Alcaldia deixant en un pla molt secundari a les diferents regidories. O si no que li ho preguntin al Regidor de Cultura.
Quant a Jordi Romeu Nicolau
Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei.
Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan...
Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei.
He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de
OPINIÓ i etiquetada amb
Política. Afegiu a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Igual que els polítics us queixeu quan us posen a tots en el mateix sac, estaria bé que no caiguessis en el mateix error al parlar dels periodistes. No tots els mitjans reprodueixen el missatge amb escàs o nul esperit crític.
Tens tota la raó. I la precisió, doncs, és encertada. Evidenment aquest no és el cas del Viu, però sí que ho és de molts mitjans, preferenment de fora de la vila, que no es procuparan mai de contrastar. I d’altres de la vila, justet, justet.