VISITA CULTURAL A AGRAMUNT (L’URGELL)
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:»Tabla normal»;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:»»;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:»Times New Roman»;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
Després d’un molt intens febrer, que vam cloure amb una gran festa dels
Tres Tombs i un èxit importantíssim de
participació en la Consulta Popular sobre la Independència, amb un rellevant
ressò mediàtic de la nostra vila, el mes de març ha estat més tranquil a la
Regidoria de Cultura. Més tranquil però no menys intens: preparem el St. Jordi,
tenim molta activitat a la Biblioteca Pau Vila, de la que us recomano la
conversa que el proper dijous tindrem amb l’escriptora Sílvia Soler i treballem
en els grans projectes que tenim en marxa: les obres de la Federació Obrera, el
projecte d’instal·lacions i equipament de la Sala Gòtica, el projecte
d’accessos a la pròpia Biblioteca i l’estudi dels primers treballs de
l’avantprojecte de la nova. Molta feina de despatx, amb les primeres idees de
la Festa Major, els treballs del Pla d’Equipaments Culturals i tota la feina
que es deriva de la gestió global de l’Ajuntament, ara molt més participativa.
I quan l’agenda local ho permet, convé sortir a conèixer el que es fa a
fora. I amb més motiu si qui ho fa és un nodrit grup de molinencs. Dic això
perquè convidats per en Toni Moreno, aquest diumenge vam viure una molt
agradable experiència a la vila d’Agramunt. Aquesta població de l’Urgell, és famosa
especialment pels seus torrons, però us
recomano visitar-la també per la bellesa del seu cas antic, la seva esplèndida
església parroquial de Sta. Maria, d’un magnífic romànic de transició al gòtic,
i també per la notabilíssima vida cultural que s’hi genera a l’entorn de dos
espais envejables: l’Espai Guinovart, ubicat a l’antic mercat de la vila i que
va crear i dissenyar el gran artista plàstic Josep Guinovart, i la Casa de la
Poesia Visual Lo Pardal impulsada per la Fundació Guillem Viladot i que recull
obres d’aquest poeta i escriptor, fill d’Agramunt, impulsor de la poesia visual
a Catalunya juntament amb Joan Brossa.
Doncs bé, amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, que celebren a les
Terres de Lleida amb més intensitat i convicció que a les nostres contrades, el
centre Lo Pardal i l’Espai Guinovart, amb la col·laboració de l’Ajuntament
d’Agramunt, van organitzar un seguit d’actes rellevants com ara una lectura en
diverses llengües del poema la Poesia de Jordi Pàmias, un concert d’en Paco
Ibáñez i una exposició i lectura de textos d’homenatge a Guillem Viladot que
van dur a terme els membres del col·lectiu Encaix en el que hi participen els
nostres convilatans Toni Moreno, Sento Masià, Lluís Posadas i Pere Raich. A l’espai
de Lo Pardal, junt a les creacions de Sento Masià, Toni Moreno i també del
fotògraf Jordi Serrate, les magnífiques veus i interpretacions d’en Pere Raich,
Carme Barberà, Lluís Posadas i Virgínia Olveira ens van traslladar a
l’extraordinari món literari de Guillem
Viladot. Va ser un espectacle curt però intens, servit amb mestria per una
colla de molinencs que porten l’art i el nom de la nostra vila en una ambaixada
cultural digna de reconeixement i felicitació. Molts altres molinencs, sabedors
de la trobada, els van fer costat a Agramunt, entre ells una ben nodrida
representació de la gent de l’Espai Xirgu.
La cultura, a voltes, com diumenge a Agramunt, és senzillament la
creació i la passió per un treball ben fet sobre les imatges i les paraules, el
que ens suggereixen, el que ens inspiren…Compartir aquests moments amb la
gent que estimes, amics i companys de la nostra vila, en un marc esplèndid i en
una vila que ens va acollir amb tota la calidesa possible, ha estat una
experiència inoblidable. De tornada només em venia al cap la possibilitat de
portar l’espectacle a la nostra vila i que seria fantàstic viure’l a la Gòtica
i el neguit que em produïa pensar que no la tindrem a punt fins la tardor.
