BONS PROPÒSITS

Bé, ja estem al
gener i, finalment, no he fet efectiva la meva renúncia a la
Regidoria de Cultura. De raons, moltes. De dubtes, alguns. Després
de llargues converses amb l’alcalde que, de fet, ha estat el meu
únic interlocutor en tot aquest assumpte, he pres la decisió
de continuar al front de la Regidoria de Cultura.

Perquè
continuo si vaig prendre un posicionament tan contundent en el Ple
del passat 2 de desembre? Doncs perquè se m’ha donat la raó
en el sentit que les coses no s’han fet bé. En què
els mecanismes de debat no han estat bons i en què no s’havien
recollit les meves propostes a nivell del pressupost ordinari ni
d’inversions de l’Ajuntament. És això suficient per
continuar al front de la Regidoria? Segurament no, si això no
anés acompanyat d’un cert propòsit d’esmena. Aquest
propòsit d’esmena està concretat a hores d’ara? A
nivell de pressupost ordinari, si. Cosa que vol dir que tot i que jo
no vaig participar en la decisió que va definir criteris i
prioritats i, per tant, se’m va assignar un pressupost ordenat en
unes partides que no necessàriament obeeixen a les realitats i
compromisos de l’Ajuntament en matèria de Cultura, ara es
podrà esmenar i adequar-se a les

prioritats de la Regidoria
dins de
l’import global predefinit. Això és suficient, a nivell
pressupostari? Segurament no, però s’ha de garantir
continuïtat en determinats programes d’actuació i
serveis i, principalment, en el cicle festiu. Hi pot haver crisi però
no ens podem carregar la Festa. Ens en sortirem? Ja ho veurem. Serà
difícil, molt. Però ho intentarem.

El suport que he
rebut de la gent de l’Esquerra Nacionalista de Molins de Rei, de
molts companys d’IiE i de la gran majoria d’entitats em dona
força i confiança. Penso que, fins avui i a nivell de
la Regidoria, hem fet les coses bé i que això ha ajudat
a fer pinya a les entitats a l’entorn del seu Regidor. Però
això no és cap garantia, a hores d’ara, que el
conjunt de l’Ajuntament sigui més sensible a aquesta
realitat. És més, la dràstica reducció
pressupostària afectarà a les entitats en gran mesura i
això tindrà conseqüències, necessàriament,
en alguna activitat. Per tant no hi haurà solucions màgiques
i només il·lusió i esforç compartit per
tirar endavant. Però amb sacrificis. Les entitats sabeu que
m’heu tingut al vostre costat i que hi seguiré estant, però
les condicions de l’entorn s’han endurit i molt. De fet portem
tres anys de continua reducció en el Pressupost i, fins ara,
ens n’hem sortit. Però la capacitat de sacrifici i de
contenció no sembla cap mèrit sinó més
aviat un estímul a seguir castigant el front cultural. Ja hem
suprimit una part de les activitats del Nadal (caga tió i home
dels nassos), ja hem suprimit el Cinema a la Fresca, enguany tindrem
pràcticament tancada 6 mesos la Sala d’Exposicions de Ca
n’Ametller (hem cancel·lat dues exposicions
previstes
d’artistes locals), ens espera una Festa Major sota mínims i
les activitats als barris quedaran seriament afectades, es reduiran
les subvencions a les entitats, i sense disposar del pressupost
necessari farem els possibles per acabar la Sala Gòtica
(encara hi manca tot l’equipament) tot i que no hem previst
programar-hi cap activitat a hores d’ara…Aquest és el
panorama i només ens en sortirem treballant colze amb colze
amb l’objectiu comú de salvar aquests anys tan difícils
sense perdre més bugades a cada rentadorada. Certament la
Federació Obrera avança, el projecte de nova Biblioteca
avança, les mínimes reformes necessàries en
l’actual (el necessari ascensor, la il·luminació
entre elles) sembla que, finalment, es concretaran i esperem que
l’any 2010 sigui el de la remodelació de la Sala de La Peni.
I ens espera el debat sobre el Pla d’Equipaments Culturals i
disposar del Projecte del nou Museu Municipal. No és poca cosa
en un entorn tan dur. Però podria ser més, molt més.

I que hi ha de la
millora en els processos de debat intern i en la presa de decisions
de l’equip de govern? Hi ha el compromís de l’alcalde en
impulsar millores. Tan a nivell del Grup Municipal d’IiE com a
nivell de govern. Què hi tinc dubtes? És clar. Tot això
depèn de l’actual correlació de forces i hi ha qui se
sent molt còmode administrant un nombre escàs de
regidors que, malgrat tot, li dona força. En tot cas és
imprescindible que el debat arribi també a l’Àrea de
Serveis Personals i que hi hagi una major corresponsabilització
de la presa de decisions i de les prioritats de l’Àrea. No
pot ser que els amics d’ERC consideren que això només
és una crisi d’IiE (fals) i que és IiE qui l’ha de
resoldre. Això ha estat una crisi de govern i jo comparteixo
Àrea amb el Sr. Víctor Puntas que n’és el
President. I com a tal no en pot restar al marge perquè, com
tots, té la seva part de responsabilitat. O és que
Cultura no és de l’ASP? O és que l’exposició
que hi ha actualment a ca n’Ametller, encara que sigui de matèria
esportiva, no l’ha organitzat Cultura? Hi ha transversalitat o
només hi ha compartiments estancs? Fem equip o cadascú
va a la seva?

Bé, ja veieu que les coses no
seran fàcils i menys a 16 mesos de les eleccions on tothom
mirarà per ell (alguns ja s’anuncien, tot i que cap geperut
no es veu el gep) i pocs semblen mirar per la Vila en el seu
conjunt. Haurem de veure com evolucionen les coses i com som capaços,
tots plegats, de tornar a posar fil a l’agulla perquè Molins
de Rei millori en benefici de tots.

Ara per ara ens espera una part
potent del Cicle Festiu: Cavalcada de Reis, Carnestoltes i Tres
Tombs. I coincidint amb els Tres Tombs, la Consulta Popular per la
Independència el dia 28 de febrer. Ja veieu que de feina no
ens en falta. Som-hi, doncs!

Quant a Jordi Romeu Nicolau

Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei. Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan... Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei. He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de OPINIÓ i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.