He deixat passar uns quants dies, dues setmanes en concret, d’ençà de la meva intervenció al darrer Ple de l’Ajuntament, en el que, com sabeu, vaig presentar la meva renúncia a la Regidoria de Cultura a partir del gener de 2010.
Vull agrair-vos a tots i totes les mostres de suport rebudes. M’animen a seguir lluitant per allò que crec que ha de ser una millor manera de funcionar en el nostre Ajuntament, en la presa de decisions i en la definició compartida de prioritats i actuacions. Haureu escoltat molts comentaris dels polítics locals en relació al meu posicionament. És allò que els castellans en diuen “a rio revuelto, ganancia de pescadores”. En tot cas, penso que cadascú s’ha retratat prou en els seus comentaris. Ara, uns dies després, m’he trobat des de posicions conciliadores, a que l’enllaç al meu bloc ha desaparegut d’alguna pàgina web, fins a les mateixes posicions expressades al primer moment, aquelles que pretenen el simple linxament polític d’algú que només reclama participació i democràcia interna.
En aquest sentit vull destacar, una vegada més, als que m’acusen d’insolidari, incapaç i totes aquestes bestieses, que jo no renuncio a la meva responsabilitat per una simple qüestió de pressupost com, interessadament, es vol fer veure. Ja sé que s’han retallat partides i a tothom i que estem en una situació més que delicada de les finances municipals (d’això em sembla que en sé una mica més que molts que ara van de responsables però que no han fet altra cosa que vetllar per la seva paradeta). Jo renuncio per la manca de debat, de transparència, de compartir en comú les decisions que ens afecten a tots. Jo accepto que les partides de totes les Regidories s’hagin de retallar, però no accepto que d’altres decideixin per mi, d’allò que és la meva responsabilitat. I si realment jo no puc decidir com distribuir un pressupost de Cultura que ja em ve donat, realment no cal un Regidor de Cultura, amb un tècnic n’hi ha prou.
Però la moguda està servida. Calen noves maneres de fer i una necessària autocrítica, que jo, segur, també hauré de fer. Però no en solitari ni essent el blanc de molts ressentiments. Les mostres de suport rebudes i les desenes i desenes de trucades, mails i comentaris pel carrer que he rebut, no em permeten pensar que sigui jo l’únic errat en aquesta història.
Gràcies a tothom. Salut i independència! I a la propera parlaré de les Consultes. Que no m’oblido d’elles, en absolut. Molins Decideix va fent via i en això estem.
