25.09.2007
INTERVENCIÓ
EN LA PRESENTACIÓ EXPOSICIÓ MADORELL,
una vocació pel còmic.
Autoritats,
amigues i amics:
Els asseguro que és un autèntic
goig i un gran honor, estar avui aquí amb tots vostès
per presentar-los-hi l’exposició MADORELL, una vocació
pel còmic. Sovint és agraïda la
responsabilitat de ser polític de poble, del teu poble,
especialment en dies com avui, en la que pots donar a conèixer
la concreció de la grandiosa feina de moltes persones per fer
possible aquesta gran exposició que avui inaugurem: Els
membres del Patronat de la Fundació Miquel Carbonell i el seu
President en Josep M. Echevarria al capdavant i en concret en Pere
Madorell, com a Coordinador General de l’Exposició per la
seva convicció i empremta; la Comissària de
l’Exposició, la Sra. Montserrat Castillo per la seva passió
i la seva sensibilitat; l’equip que ha dissenyat i coordinat
l’exposició i el catàleg, els Srs. Josep Lluís
Lara i Josep M. Margarit, i la Sra. Anna Planas per la bellesa i
pulcritud del seu treball; la Sra. Marta Espona responsable de la
correcció lingüística i la traducció per
ajudar-nos trobar els mots més adequats; els Sr. José
Muñoz i la Sra. Marta Roig, de l’empresa Tea Difusió,
responsables de les visites guiades, per mostrar-nos l’univers de
l’artista; l’equip de la Regidoria de Cultura i de l’Àrea
de Serveis Personals de la Casa de la Vila, per la feina fosca i
necessària; les institucions públiques, Generalitat de
Catalunya i Diputació de Barcelona pel seu suport
incondicional; les institucions Privades com l’Obra Social de la
Caixa de Terrassa per fer-nos costat des del món
socioeconòmic; la família Madorell per la seva
participació emocionada, decidida i extraordinària; i
moltes altres persones que trobareu al catàleg que sense la
seva col·laboració no hauria estat possible poder
inaugurar avui, una de les més grans exposicions que haurà
acollit aquesta casa. A tots ells, els vull agrair públicament
el seu esforç, la seva dedicació i, en definitiva, la
molta feina feta i molt ben feta.
Els prego que em permetin, ara, un
apunt particular. Jo soc d’aquella generació que en els anys
més foscos del franquisme i més enllà de
l’entorn familiar, vam accedir a uns mínims molt mínims
de normalitat lingüística, que no ens donaven ni
l’escola ni les institucions públiques, a través de
la revista Cavall Fort. Cavall Fort va ser i encara és un
referent per a molts milers de nens i joves que veiem la pàtria,
la cultura i la llengua catalanes víctimes i presoneres de la
derrota i, en definitiva de la intolerància i el menyspreu
dels vencedors. La revista Cavall Fort i els seus personatges eren
una finestra oberta al món i una alenada d’aire fresc per a
tots nosaltres. I dels molts personatges que, poc a poc, s’anaven
fent lloc al meu imaginari infantil, i amb els que construïa mil
històries i aventures, els d’en Josep Ma Madorell n’eren
majoria. En Jep i en Fidel i, per a mi, en Pere Vidal, eren autèntics
mites. Haver conegut l’home que els donava forma i vida i els
envoltava d’uns paisatges riquíssims en matisos i colors ja
va ser tot un honor fa molts i molts anys. I els asseguro com els
deia, que ho torna a ser avui.
Estic plenament convençut que
aquesta exposició i el seu llibre-catàleg seran del seu
gust. Perquè estan fets amb tot l’amor, amb tot el rigor i
amb tot el respecte que una gran persona i una gran obra es mereixen.
Que un gran artista és mereix. Ell era ninotaire i la seva
màgia i la seva creativitat van arrelar en el món del
còmic, un món ple de fantasia i imaginació,
sempre per descobrir. Aquesta exposició la vindran a veure
més d’una i dues vegades, perquè és plena de
matisos, de petits tresors que s’han d’anar descobrint amb el
plaer de la mirada calma i la lectura atenta, sense presses, amb la
cura i l’atenció que es mereix l’art en majúscules.
La Vila de Molins de Rei no ha
estalviat cap esforç i ha estat generosa per fer possible
aquesta exposició. Així ho han entès, també,
les diferents institucions públiques i privades que hi ha
donat suport.
I no sempre els pobles, les comunitats,
siguin locals o nacionals, fan justícia als seus fills més
il·lustres. A Molins de Rei, crec que no és el cas i no
em volgut deixat passar l’oportunitat d’honorar i reconèixer
la figura i l’obra d’en Josep Ma Madorell. Ell, que era
extremadament discret potser pensa, si ens està mirant de
reüll, com aquell qui no vol la cosa, que potser en fem un gra
massa, que potser l’estem fent molt grossa. I no, fem,
senzillament, el que pertoca, oferir-li des de Molins de Rei, des
de casa seva, el millor homenatge. A l’amic, al gran artista, a la
gran persona que per nosaltres ha estat en Josep Ma Madorell.
Jordi Romeu i Nicolau
Regidor de Cultura
