23.09.2007
INTERVENCIÓ EN LA INAUGURACIÓ DE LA CREU DE TERME A LA PLAÇA DE LA CREU
Amigues, Amics, molt bon dia a tothom.
El passat 7 de juliol , durant el procés de col·locació de la restauració de l’antiga Creu de Terme que, en diversos fragments, es conserva al Museu Municipal, des de l’Ajuntament i enconcret des de les Regidories de Centre Vila i Paisatge Urbà, Via Pública i Cultura vam convenir la necessitat de dur a terme una inauguració oficial de la Creu restaurada. I això, principalment, per poder fer avui diverses coses. En primer lloc fer públic l’agraïment a totes les persones que, des de les Regidories de Via pública i Cultura de l’Ajuntament, des del Museu Municipal i sobretot a l’escultor David Larrad i als seus col·laboradors l’Anna Ramon i en Claudi Pastor han fet possible que recuperéssim un bocí de la nostra història. Després, el que ara a continuació us comentarà la M. Eugènia Ripoll, en qualitat de Directora del Museu Municipal i en representació de l’Associació Amics del Museu en relació al procés de decisió sobre quina Creu col·locàvem i el perquè i la seva realització.
I també volíem aprofitar aquest senzill acte per a fer una petita reflexió. La col·locació d’aquesta Creu, més enllà de les consideracions estètiques que pugui fer-hi cadascú, ha comportat un llarg procés de documentació, decisió i realització, ha estat profundament reflexionada pels tècnics i els polítics municipals dels departaments de via pública i cultura i pel Museu Municipal i el resultat que tenim ara i aquí no és el resultat d’una acció aïllada sinó que obeeix a la voluntat política de l’Ajuntament de Molins de Rei de treballar per la preservació i recuperació del patrimoni històric de la vila. Molins de Rei ha patit, al llarg dels anys, la pèrdua d’elements significatius del seu
patrimoni arquitectònic, monumental o paisatgístic, des del Pont de Carles III, fins al dipòsit de l’Aigua o, en un altre ordre de coses, la cobertura del Canal de la Infanta, o la
modificació important de la llera i ’entorn del riu Llobregat.
La desaparició, per raons ben diverses, d’aquests referents ens podria fer pensar que Molins de Rei és una vila amb pocs elements destacats des d’un punt de vista del patrimoni públic.Aquest podria ser un llarg debat que segurament ens podria dur aconfirmar aquest supòsit. En tot cas, des de la Casa de la Vila estem fermament convençuts que la preservació i conservació del patrimoni, en aquest cas l’arquitectònic i cultural, ha de ser un dels eixos principals de la nostra actuació. Per això tenim activades les obres de reforma de la primera planta de ca n’Ametller, per ubicar-hi el Museu Municipal, s’han millorat les instal·lacions de la Sala Gòtica del Palau de Requesens i hi continuarem en aquesta línia, activarem la restauració de l’Ermita de S. Pere de Romaní, es reformarà l’Escola Municipal de Música, es remodelarà integralment la Federació Obrera i preveiem, a mig termini, la reforma de l’edifici d’El Molí per ubicar-hi el nou Ajuntament o la recuperació dels aiguamolls.
Hem emmarcat aquest acte en les Jornades Europees del Patrimoni. Per tant aquesta actuació no volem que sigui només una acció de caràcter local. És la nostra aportació al
conjunt d’actuacions que des de fa 15 anys impulsen el Consell d’Europa i la Comissió Europea i que es realitzen arreu d’Europa per aprofundir en el coneixement, la defensa, la recuperació i la divulgació del nostre Patrimoni. L’any passat a Catalunya es van programar activitats i visites a 190 municipis.
La Creu de Terme de la Pl. De la Creu és doncs un exponent,potser modest, de cercar els nostres referents, els nostre orígens.Ja ho deia Raimon en una de les seves més celebrades cançons
“Qui perd els orígens, perd
la identitat”.
Amb actuacions com aquesta volem contribuir no només a recuperar patrimoni sinó a que tots guanyem consciència de que aquest patrimoni, en les seves diverses formes, representa bocins de la nostra singularitat ila nostra història i ens arrela en ella, la millor manera de poder-nos projectar, sòlidament, cap al futur.
Jordi Romeu i Nicolau
Regidor de Cultura
