El passat 30 d’octubre vaig tancar la meva segona etapa com a Regidor de l’Ajuntament de Molins de Rei. El meu comiat es va concretar en dues intervencions. Us deixo, a continuació, el text íntegre del que vaig exposar en aquella sessió. El meu comiat personal era, també, el de l’Esquerra Nacionalista de Molins de Rei després de gairebé 28 anys de presència ininterrompuda a l’Ajuntament. Espero que resulti del vostre interès.
També us deixo la gravació en «streaming» del Ple que van fer els amics del Diari Digital «Viu Molins de Rei» que recull el punt de la meva renúncia entre els minuts 3:55 i 44:00. La foto de l’encapçalament és, també, de José Polo, del «Viu».
1a INTERVENCIÓ. RENÚNCIA A L’ACTA DE REGIDOR
PLE 30 D’ACTUBRE DE 2014
Molt bon vespre,
Avui és per mi un dia especialment important. Ja us anticipo que estic emocionat. Ha vingut la meva gent i això encara em fa més gran el nus el coll que m’acompanya aquests darrers dies. Tanco la meva segona etapa com a regidor de l’ajuntament de la meva vila. Han estat 7 anys i mig intensos i apassionants des de l’estiu del 2007, que sumats als 16 anys de la primera etapa, del 1987 al 2003, fan un total de 23 anys i mig de regidor en aquesta casa. Una xifra gens menyspreable i que segur que pot donar peu a tot tipus de comentaris, especialment, que són molts. En tot cas i des del meu modest punt de vista us haig de dir que
– Amb aquests 23 anys i mig he estat el regidor amb més temps de presència a l’ajuntament. És un rècord que no sé si algú voldrà o podrà batre mai. Però aquí queda, pels anals de la història. I molt orgullós de tenir-lo.
– En tots aquesta anys el meu compromís polític ha estat amb el país i els països i amb Molins de Rei i la seva gent. Però la meva pràctica política s’ha limitat a fer de regidor del meu poble. No he tingut altre càrrec que el de regidor del meu poble, de la meva vila. El meu grup polític ha estat l’Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Un col·lectiu local, sense cap altra aspiració que la de treballar per la nostra vila. Ha estat la meva manera de servir al país i el meu àmbit on treballar per fer uns Països Catalans més lliures i una societat més justa.
– Al llarg de tots aquests anys he tingut una dedicació intensa i generosa, la mateixa si he estat al govern o a l’oposició. I d’això en poden donar fe els treballadors de la casa i els propis companys regidors. Aquí s’hi ve a treballar per la vila i per la gent. I això ho he fet amb el màxim compromís, rigor i dedicació, encara que mai he estat remunerat en concepte de dedicació exclusiva. I d’això n’estic molt content. No és fàcil fer política i no enganxar-t’hi, també, econòmicament. Jo he tingut la gran sort de poder compatibilitzar la meva feina amb el compromís polític amb la vila de Molins de Rei. Això ha estat possible perquè he treballat en unes empreses on he trobat persones, abans i ara molt rellevants en el món econòmic de Catalunya, que m’han permès que pogués dedicar-me a la política més enllà de l’exigència de la dedicació exclusiva del meu càrrec a la feina. Això em va limitar, en el seu moment, la carrera professional, però ha valgut la pena. I quan les feines es poden compaginar sempre hi ha una part que se’n ressent. En aquest cas la família. Però ells, especialment els meus pares, els meus fills i el meu gendre, la meva actual companya, la M. Antònia i els seus fills, sempre m’han fet costat i han entès que algú ha de vetllar pels afers públics i m’han vist convençut i amb il·lusió des del primer fins el darrer dia. I això, ajuda a fer-ho més suportable.
– Les coses han de tenir un final. He estat molt de temps a la vida política municipal. Més que ningú. Però ningú és imprescindible i crec que aquest és el millor moment per deixar-ho com després intentaré explicar.
Permeteu-me ara entrar en la necessària i justa fase d’agraïments d’aquesta segona etapa a l’ajuntament. En primer lloc als treballadors de la casa i, en concret, als companys i amics de la Regidoria de Cultura amb els que vaig compartir 4 anys molt intensos en el passat mandat. Vull esmentar molt especialment al Miquel Àngel Urtasun i al Francesc Frigola. Els autèntics puntals. I també, com no, als diferents responsables dels serveis: al David Lobato de l’Axiu Municipal, a la M. Eugènia Ripoll del Museu Municipal, a la Montse Vega de la Biblioteca Pau Vila amb la sempre imprescindible Glòria Massana. Tot l’equip de cultura, vaja impressionants tots ells. I el Quim, l’Anna, la Judith i tota la gent de l’Àrea de Serveis Personals amb la que vam treballar colze a colze i amb els que crec, vam fer molt bona feina. I, com no, he d’agrair la necessària col·laboració dels serveis de la resta d’àrees de la casa, com els serveis econòmics i els serveis tècnics sense els quals no hauria estat possible aixecar de nou la Federació Obrera o poder-nos embadalir amb la recuperació de La Gòtica. I en aquest mandat el meu agraïment a tota la gent de l’edifici a Pl. de la vila, des d’alcaldia fins a ESG que són amb els que ens hem vist i hem compartit moltes més estones. He de dir que tots els treballadors de l’Ajuntament són necessaris i imprescindibles pel bon funcionament d’aquesta casa i crec, i parlo amb coneixement, que els polítics podem estar molt tranquils amb ells. Tenim un equip de persones fantàstiques, professionals i competents que garanteixen, amb el seu esforç i la seva bona feina, que els diferents serveis municipals funcionin a un gran nivell. No malmeteu aquest tresor.
I un agraïment molt especial a la gent de les entitats, que em van donar tot el seu suport i col·laboració en el passat mandat. Fan una gran feina, de dinamització cívica i cultural, de cohesió social i estan clarament implicades amb la vila i el present i futur de Catalunya. Mereixen que estem al seu costat, però no han de ser els únics agents culturals de la vila. L’Ajuntament no pot, ni delegar-los bona part de la feina, ni ser el seu competidor en algunes de les seves iniciatives. Cal repensar el marc de relacions, impulsar la creació artística, potenciar les activitats dels serveis i equipaments culturals propis de l’Ajuntament i arribar a una programació i agenda cultural conjunta. Les entitats i Molins de Rei s’ho mereixen.
I finalment permeteu-me l’agraïment a tots els companys regidors, el Víctor i la Sílvia, del meu grup Esquerres x Molins de Rei, i de la resta de Grups Municipals, del govern (CiU i el PSC) i de l’oposició (CUP, IxMdR) i també del PP. Tots estem en aquesta taula per servir al conjunt de molinencs i molinenques que han volgut una sala de plens plural en candidatures, en opcions ideològiques i en propostes polítiques. I malgrat aquestes diferències ideològiques, a vegades molt profundes, i els moments de tensió que sempre n’hi ha, he procurat mantenir un tracte cordial i amable i cercar vies de diàleg per parlar, debatre i, a poder ser, resoldre els temes que ens afecten i els problemes de la nostra vila.
En aquest sentit puc dir que me’n vaig molt content i satisfet de la relació amb tots vosaltres. Els que hi sou ara i també amb les desenes de regidors amb els que he compartit aquesta taula i l’anterior (de quan la distribució de la sala de plens era molt diferent). Ho dic molt sincerament. Però aquesta és la meva impressió i, per tant, us vull demanar disculpes per a qualsevol paraula o fet que us hagi pogut molestar i pugui restar pendent en algun racó dels vostres cors o de les vostres ànimes. I això ho trasllado, també, a tot l’equip humà d’aquesta casa. És possible que tinguem alguna ferida oberta. Si és el cas espero que sigui petita i que cicatritzi el més aviat possible. Crec que ara a tots ens toca mirar endavant i en el camí de la vida ens seguirem trobant, uns a dins i els altres a fora de l’ajuntament, i espero que compartint els millors propòsits per a la vila i pel conjunt de molinencs i molinenques.
Moltes gràcies a tots!
Després de la intevrenció dels portaveus dels diferents Grups Municipals de l’Ajuntament vaig fer aquesta…
2a INTERVENCIÓ. PUNT RENÚNCIA ACTA DE REGIDOR. PLE 30 D’OCTUBRE 2014
Moltes gràcies a tots per a les vostres paraules. Permeteu-me ara una darrera intervenció. Abans deia que creia que aquest era un bon moment per fer efectiva la renúncia a seguir essent regidor del meu poble.
Tots sabeu que soc regidor d’Esquerres x Molins de Rei. I que en soc en tant que representant de l’Esquerra Nacionalista de Molins de Rei a la coalició amb que vam concórrer a les passades eleccions municipals. El passat mes de març des de l’ENMR ja vam fer públic que, com a col·lectiu, no ens tornaríem a presentar a les properes eleccions i jo, en particular, també em vaig manifestar en el mateix sentit.
Però, certament, el mandat electoral i el compromís amb els nostres electors és de quatre anys. Perquè, doncs, renunciar ara, abans d’hora?
Intentaré explicar-me. El meu grup, l’Esquerra Nacionalista i jo mateix hem dit en diferents ocasions que el resultat electoral de les passades municipals no va respondre, i va quedar per sota, de les expectatives que ens havíem fet. Segueixo pensant que el diagnòstic sobre la vila i el nostre ajuntament que vam fer en la passada campanya electoral era el correcte. Una necessària revisió de determinades polítiques i de la pròpia organització de l’ajuntament, major transparència i participació i una aposta decidida de la vila i el país cap a la plena sobirania nacional. Molts molinencs compartien aquestes propostes però van considerar que altres partits i/o persones podien donar millor resposta als reptes plantejats ara fa tres anys i mig. No entraré a valorar ara si els resultats electorals i la composició d’aquest plenari ha permès avançar adequadament en l’assoliment d’aquests objectius. Els molinencs ho jutjaran a les properes eleccions per aquestes qüestions o per altres, per la valoració de les persones i dels equips, per la feina feta per uns i altres, pel paper jugat pel govern i l’oposició o per les futures promeses o projectes que es posaran sobre la taula.
Però convindreu amb mi que quan un ja ha decidit que no participarà com a actor en una futura contesa electoral i , tot hi mantenir el mateix compromís i la mateixa dedicació, el punt de vista que es té i la lectura que es fa de la política quotidiana va agafant una certa distància i és quan, arribat a aquest punt, és millor deixar pas als qui han de ser més protagonistes del futur que no pas els que, avui en dia, ja tenim molt més passat que, fins-i-tot, present.
Com que en aquest plenari hi ha molts i bons aficionats al ciclisme ho relataré en termes ciclistes i espero que tothom ho pugui entendre prou bé.
Vam començar aquesta cursa per etapes amb un equip debilitat, de només dos corredors. El cap de files, havia quedat molt afectat pel resultat de la cursa anterior i l’equip va decidir rellevar-lo, per un nou/nova corredor/a de refresc. A mi, que anava de segon però essent molt conscient que no era el cap de files perquè venia d’una marca comercial menys potent i coneguda, em va tocar assumir el lideratge de l’equip a l’inici de la cursa. En aquelles condicions va ser dur córrer amb pocs recursos, amb poca atenció per part dels mitjans de comunicació i amb unes dificultats de carrera creixents. Però vam mantenir l’equip sempre atent, puntuant en importants colls de muntanya, guanyant alguns esprints especials i liderant la classificació de la regularitat. Però en la contrarellotge per equips vam tenir dificultats i vam acordar el canvi de lideratge amb la mirada posada al final de la cursa. Seguim mantenint una bona posició a la general i hem tingut papers destacats en determinades etapes. Recordo especialment l’etapa de l’AMB en la que els grans equips van tolerar l’escapada d’un company mal classificat, confiant que el pilot deixaria fer i vam ser nosaltres que vam animar la persecució fins a atrapar-lo poc abans de la meta. Avui encara queda alguna dura etapa de muntanya i la contrarellotge individual al final de la cursa. I sincerament, crec que l’equip necessita cames més fresques per aquest esforç final sabent que a la contrarellotge individual els equips hi tenen poc paper per no dir cap.
L’Esquerra Nacionalista de Molins de Rei i jo mateix entenem que la meva renúncia és un nou acte de servei i compromís amb Esquerres x Molins de Rei. I a la pràctica això que vol dir? Doncs que renunciem al regidor que tenim i ens correspon per cedir-lo a ERC. ERC és l’equip fort a nivell de país, amb un recuperat prestigi i amb uns líders destacats que sembla que poden guanyar moltes curses. De fet van guanyar la darrera per les llambordes (pel “pavés”) de Brussel·les i Estrasburg. Ara bé, com que els seus líders no correran la cursa de Molins de Rei, i aquesta serà dura, competitiva i probablement amb sorpreses, nosaltres hem cregut que el millor és que els amics d’ERC puguin organitzar el nou equip per a les properes eleccions municipals com ells considerin adient i dissenyar les tàctiques i estratègies adequades que els permetin obtenir els millors resultats. Nosaltres d’això en serem observadors i crítics si cal a l’hora de vetllar pel nostre llegat. I els desitgem tota la sort del món, que la necessitaran.
Avui tanco i tanquem una trajectòria que, a nivell d’ajuntament, va començar el 1987, però que ve de molt abans. De la darrera etapa de l’Assemblea de Catalunya, del suport a la candidatura a senador de Lluís M. Xirinacs a les primeres eleccions al Parlament Espanyol el 1977, del Col·lectiu Independentista de Molins de Rei (amb el que vam fer campanya pública contra la Constitució Espanyola), del BEAN i de Nacionalistes d’Esquerra, amb qui ens vam presentar sense èxit a les eleccions municipals del 1983. Certament, eren uns altres temps. Però el 1987 i ja amb l’Esquerra Nacionalista tot va començar a ser diferent i vam poder fer sentir la nostra veu a la Casa de la Vila. Abans parlava dels treballadors de la Casa que fan possible que aquest ajuntament funcioni cada dia. Les organitzacions polítiques també en poden fer molta de feina, encara que siguin com l’ENMR d’àmbit estrictament local i sense cap mena d’estructura de partit. Això és possible gràcies als amics i col·laboradors que hi han posat el coll i les hores, encara que bona part d’aquesta feina s’acaba visualitzant a través dels regidors que com el Joan Sàbat, la Núria Garriga, el David Asensi o jo mateix, hem estat un bon grapat d’anys a l’Ajuntament. I això sense oblidar els companys regidors de les candidatures amb les que hem fet camí conjuntament, com la pròpia ERC o també d’ICV dins la coalició Iniciativa i Esquerra x Molins de Rei, amb qui hem tingut el gran honor i plaer de treballats plegats per la nostra vila, ja fos des del govern o des de l’oposició. Deixeu-me que els ho agraeixi i els representi a tots pels tres alcaldes amb els que hem compartit tants bons moments i tants èxits per la vila de Molins de Rei: el Josep Janés, l’Ivan Arcas i el Víctor Puntas.
Vinc d’una família d’esquerres i republicana. Aquests són els valors que m’han transmès. Com els del patriotisme, ben natural en qualsevol persona de qualsevol país normal. El meu oncle Joan Nicolau, de Torrelles, va estar amb l’Avi Macià a Prats de Molló, després va defensar la República i es va haver d’exiliar a Brussel·les. El meu pare, el Marcial de Cal Bordas, també va perdre la guerra i va passar pels camps de concentració d’Argelers i Huelva. I el meu tiet, l’altre Joan Nicolau, el de Cal Ferran, 99 anys i fundador de la federació Obrera. Aquests són referents directes que tens ben a prop i que van creant la teva consciència política que es va construint cada dia, lluitant per la democràcia als finals del franquisme i durant la Transició i compartint inquietuds i il·lusions amb la gent amb qui estableixes complicitats sinceres. Amb aquests companys hem fet camí fins avui i el seu suport ha estat fonamental, necessari i reconfortant. Deixeu-me que visualitzi aquest profund agraïment en els companys que ja no estan entre nosaltres i que amb el seu compromís, el seu coratge, la seva empenta i la seva ajuda han fet possible mantenir, a nivell de Molins de Rei i en uns anys molt més difícils que els d’ara, la flama de la lluita política en favor del triple alliberament: el personal, el social i el nacional: El Josep Lluís Estela, l’Antoni Espejo, l’Anton Llecha, el Tòfol Artés i el Josep Pujol. Ha costat molt fer política sense ells. He i hem volgut ser hereus i fidels continuadors de la seva lluita i dels seus anhels per un millor Molins de Rei i per una Catalunya i uns Països Catalans lliures. El seu record ens ha acompanyat sempre i hem estat lleials i fidels al seu mestratge i a la seva trajectòria.
Al llarg de tots aquests anys la gent de l’Esquerra Nacionalista hem fet molta feina, millor o pitjor, amb encerts i errors però sempre treballant des de la nostra manera de fer d’esquerres i independentista, amb lleialtat als companys i compromís per la vila i la seva gent i la nació catalana. I de ben segur que hem acumulat un cert capital i patrimoni polític. El capital, major o menor o fins i tot amb números vermells, és personal i intransferible de cadascú de nosaltres, però el patrimoni és públic i és de tots: Aquests anys de feina i dedicació a l’Ajuntament, la Revista “El Grill” i moltes altres publicacions, les xerrades de l’11 de setembre, les eleccions primàries a les llistes d’Iniciativa i Esquerra, etc. Aquest ja és un patrimoni de Molins de Rei.
I fins aquí arribo. La gent de l’Esquerra Nacionalista i jo mateix estem doncs molt satisfets i orgullosos d’haver treballat en la primera línia de l’Ajuntament per ajudar a la millora i transformació de la vila al llarg de tots aquests anys. Molins de Rei és una vila de referència a la comarca i al país, m’ho heu sentit a dir moltes vegades. Ara no podem recular en cap sentit. La vila i el país ens i us necessiten a tots. Els reptes de futur són gegantins i, cadascú des de les seves idees i organitzacions hi és cridat a participar-hi. Viurem i viureu moments extraordinaris que quedaran gravats en les nostres memòries durant dècades. Serem i sereu protagonistes de la història. I espero que tots sabrem estar a l’alçada i que tots els que restareu en aquesta taula sereu dignes representants del conjunt dels nostres convilatans i dels seus anhels ara que el país està a punt de començar l’etapa definitiva per assolir la seva llibertat.
Deixeu-me recordar aquell brevíssim poema de Joan Salvat-Papasseit que he utilitzat en diverses ocasions i em sembla molt adient per a cloure la meva intervenció:
Divisa
Fem l’escamot del qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,
fem l’escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.
Fem l’escamot dels soldats d’avantguarda:
el primer bes que se’ns doni als primers.
Visca Molins de Rei, Visca Catalunya i Visquin els Països Catalans!
