Aquest article ha estat publicat al Diari Digital Viu Molins de Rei en data 14 de febrer de 2014. Aquest és l’enllaç de la «versió original»: Jordi Romeu • 14/02/2014
Jordi Romeu: El nou Museu Municipal
Regidor d’Esquerres per Molins de Rei
Sóc plenament conscient que el tema del que parlaré no interessa gaire, per no dir gens. Tampoc, majoritàriament, a la classe política local. La prova és que ha estat dormint el somni dels justos durant una bona pila d’anys i que la reforma de l’edifici de Ca n’Ametller, que vam inaugurar el 1999, va deixar lliure els espais destinats al Museu…i lliures segueixen. Però també és ben cert que el nou Museu va rebre un fort impuls en el passat mandat municipal en el qual, des de la regidoria de Cultura, vam començar a posar en valor el que havien de ser els grans equipaments culturals de titularitat pública de la vila: la Federació Obrera, el nou Museu Municipal, la nova Biblioteca Pau Vila (i millorant substancialment l’actual), el Palau dels Requesens (amb la redacció de l’estudi arqueològic i la rehabilitació de “La Gòtica”) i l’espai multifuncional escènicomusical. I tot això ben dibuixat i definit dins del Pla d’Equipaments Culturals de Molins de Rei. Allò que arreu és coneix com a “Planificació Estratègica” i que aquí acaba servint de ben poca cosa.
Avui parlaré del Museu. De la nova Biblioteca, és evident, hi haurà temps de parlar-ne ben aviat.
El nou Museu Municipal va quedar ben dibuixat en el passat mandat gràcies a l’aprovació pel Ple i per unanimitat del seu Projecte Museològic. En aquest Projecte Museològic és va definir la seva Missió, els seus objectius generals i institucionals, es van analitzar les diferents peces, obres i col·leccions, els seus espais (nou Museu a Ca n’Ametller, actual museu al carrer Pintor Fortuny com a dipòsit i reserva visitable i el manteniment de l’actual magatzem del carrer Pare Manyanet) i, molt important, el seu model de gestió i un calendari de posada en marxa. Calia, però, un pas més que s’havia de concretar per partida doble. En primer lloc, en el Projecte Museogràfic, que havia de definir com s’explicava tot allò que venia definit pel projecte Museològic: missatge a transmetre, especialment “els camins al llarg de la història” i l’obra de Miquel Carbonell, l’ordenació de l’espai, peces i col·leccions a mostrar i de quina forma, suport de les noves tecnologies, etc. En segon lloc, també calia elaborar un projecte d’obra per adequar els espais i les instal·lacions de Ca n’Ametller a les necessitats del nou Museu.
El govern sortint va deixar el finançament necessari per la redacció del Projecte Museogràfic i el projecte de reforma de Ca n’Ametller havia de ser redactat pels propis serveis tècnics municipals. Doncs bé, inexplicablement han passat 2 anys i mig fins que no hem disposat del Projecte Museogràfic i, a hores d’ara, no en sabem res del projecte de reforma de Ca n’Ametller, imprescindible per tirar endavant el nou Museu, especialment perquè haurà de determinar l’abast i quin és el cost de les obres necessàries (nou elevador, adequació de l’espai físic, instal·lacions elèctriques, de seguretat, etc.) I val a dir que el Museogràfic va passar sense avisar per una Comissió Informativa de l’Ajuntament just abans de presentar-se en públic i sense que els diferents Grups Municipals el poguéssim estudiar amb deteniment. Un estil i manera de fer del govern sociovergent que ja vam viure amb el projecte de reforma del Pati del Palau.
El Projecte Museogràfic es va presentar al públic a La Gòtica el 22 de novembre de 2013 i, pel Govern Municipal i pel que hem vist, la feina ja s’havia acabat. Però gràcies a un Prec formulat pel Grup Municipal d’Esquerres x Molins de Rei el tema es va portar al Ple del mes de gener. A títol informatiu, sense votació. Com a mínim vam poder exposar públicament les deficiències que hi veiem en la distribució dels espais (incomprensiblement es destinen molts metres quadrats a oficines en el propi recinte del Museu, quan aquest està dins d’un edifici com Ca n’Ametller que pot ubicar-les a la seva planta superior); en la manca del projecte d’obres i, en conseqüència, en la manca de pressupost global; en la manca de compromisos del govern a l’hora de definir-ne el finançament (els pressupostos municipals no contemplen cap partida pel Nou Museu) i en cap mena de concreció en el calendari de posada en marxa del projecte.
Sorprèn la manca d’opinió i de criteri sobre aquest tema del conjunt de Grups Municipals presents al Consistori. Especialment dels Grups de l’oposició. Suposo que això tranquil·litza el govern. Si l’oposició no mostra interès poden aparcar el tema i tal dia farà un any. Nosaltres, des d’Esquerres per Molins de Rei no ho veiem així. Volem que es corregeixin les deficiències del projecte. L’equip redactor del mateix, l’empresa Kuan-Um!, ens consta que és el primer interessat a revisar-lo. Per tant, altres interessos l’han fet definir d’aquesta manera. Ignorem quins, però no podem donar per bo un Nou Museu escanyat en l’espai, amb itineraris forçats que poden diluir la potència dels seus continguts i del seu missatge i mancat del projecte de condicionament de l’edifici que l’ha d’acollir. I mancat de pressupost, de finançament i de calendari.
Hem forçat el parlar-ne, però hem advertit desgana i desinterès. Potser és que, en el fons, ja els està bé i la política municipal té altres fronts oberts més apassionants. Però aquest debat no s’hauria de limitar només als partits del Consistori ni a l’Associació d’Amics del Museu, que hauria de reconèixer les deficiències del projecte i valorar-ne l’aturada, i el “sense data” definida de posada en marxa. És evident que tot projecte necessita de recursos i finançament. I que el moment actual no permet gaires alegries. Però el govern bé que ha tirat pel dret a l’hora de definir prioritats d’inversió. I la societat molinenca hauria de poder-les valorar, també. Avui sembla del tot evident que les grans inversions pendents, només a nivell d’equipament, i que tots tenim al cap (Nou Museu, Nova Biblioteca, Rehabilitació i Usos del Palau dels Requesens i Nou Ajuntament), requereixen consens en les prioritats i, especialment en el cas de la nova Biblioteca i el nou Ajuntament, candidats a l’edifici del Molí, consens en el lloc de la seva ubicació definitiva. Tot plegat penso que bé val un debat serè, rigorós, amb dades de tota mena (usuaris i demanda social dels serveis culturals o administratius, necessitats d’espai, requeriments legals, situacions urbanístiques de les finques, valor patrimonial, estudis arqueològics, pressupostos d’obra, disponibilitat pressupostària municipal i línies i programes de finançament supramunicipal) per acabar definint prioritats i calendari.
Serveixi el Nou Museu Municipal com a exemple. Però el debat és general i ara és el moment de fer-lo. Sense presses i sense cartes marcades.
Jordi Romeu i Nicolau, regidor d’Esquerres x Molins de Rei
