INTERVENCIÓ AL PLE SOBRE LA PRESENTACIÓ DE RECURS D’INCONSTITUCIONALITAT A LA LLEI DEL PP DE RACIONALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

INTERVENCIÓ DE JORDI ROMEU PEL GRUP MUNICIPAL D’ ESQUERRES x MOLINS DE REI EN EL PLE DE L’AJUNTAMENT DE MOLINS DE REI DEL 27 FEBRER DE 2014, EN RELACIÓ A LA FORMALITZACIÓ DEL CONFLICTE EN DEFENSA DE L’AUTONOMIA LOCAL CONTRA LA LLEI 27/2013 DE 27 DE DESEMBRE DE 2013 DE RACIONALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL.

Des d’ExMdR ens felicitem per la presentació d’aquesta Proposta que compartim i que, evidentment, votarem a favor.

Aquesta  Proposta ens permet tornar a parlar en aquest Plenari del procés d’agressions a l’autonomia local que impulsa el Govern de Madrid. Ja ho vam fer en la moció que el nostre Grup va presentar en el Ple del 28 de febrer de 2013, ara fa just un any, i en la que ja defensàvem una major autonomia local i el règim competencial local de la Generalitat de Catalunya davant l’anunci fet pel Govern de l’Estat de l’Avantprojecte de Llei per la Racionalització i la Sostenibilitat de l’Administració Local i ho vam tornar afer en el Ple del 25 de setembre amb motiu de la moció presentada juntament amb el Grup Municipal de la CUP contra el que ja era el Projecte de Llei en fase de tramitació parlamentària al Congrés de Diputats, també de Madrid

El que anem a fer ara és iniciar un procediment que ens ha de permetre que diferents administracions locals, de manera conjunta i coordinada, plantegem un conflicte d’inconstitucionalitat sobre aquesta Llei per invasió de competències al món local.

És, per tant, un acte polític. Ja ho hem dit en diverses ocasions i aquesta no serà l’última. L’Estat està en una fase centralitzadora, uniformitzadora que abasta tots els àmbits. En el cas concret de l’administració local es clara i meridiana. Les mesures recentralitzadores que proposa el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques afecten de manera important les pròpies competències de la Generalitat en matèria de Règim Local i, també, la pròpia autonomia municipal, que queda fortament afectada pels continguts de la Llei. L’atac a la línia de flotació del municipalisme és en tota regla: la revisió de competències, el major encotillament del marc econòmic-financer sense cap proposta de revisió del sistema de finançament municipal i el paper creixent de les Diputacions com a destinatàries de les competències i recursos que no poguessin assumir els municipis.

En l’actualitat la immensa majoria de municipis de l’Estat ja estan intervinguts i absolutament controlats pel Ministeri d’Hisenda i d’Administracions Públiques. També és el cas de Molins de Rei tal com hem pogut comprovar en punts anteriors de l’ordre del dia d’aquest Ple. Però el Govern de l’Estat no en té prou i pretén  avançar més en aquesta línia intervencionista i centralitzadora. Aquesta reforma de la legislació d’àmbit local no pot ser positiva de cap de les maneres, ja no només per la invasió de competències que es fa de la Generalitat, que val a dir que no està responent amb la diligència i contundència que ens mereixem com a municipis i com a país, sinó perquè dinamita l’autonomia local intervenint en aspectes que afecten i molt al benestar de la ciutadania i, en el nostre cas concret, del conjunt de molinencs i molinenques. Per tenir-ho clar amb el nou marc competencial es posen en qüestió serveis que presta el nostre municipi com el bus urbà, la gran majoria dels programes dels serveis socials, l’esport, la cultura (amb excepció de la Biblioteca Municipal que és un servei obligatori), l’educació (l’Escola d’Aduls, l’Escola de Música, les Llars d’Infants), la sanitat, les polítiques d’infància i joventut, de comerç i consum, de promoció econòmica i de medi ambient, només per citar el més destacats.

Aquesta reforma, feta només a la mida del Govern de Madrid no respon a cap demanda del territori ni a nivell organitzatiu ni, el que és més preocupant, a nivell de finançament que no hem deixat mai de fer. I no ens estranya. Nosaltres els som absolutament aliens. En aquests moments som dades estadístiques, perifèria i, en el pitjor dels casos, un nivell administratiu a intervenir i controlar encara més.

Per si no en tenim prou evidències del nul efecte positiu que ens comporta formar part d’aquest Estat, amb això que estem debatent avui en tenim una nova prova més. Què hem de fer-hi en un Estat que maltracta persones, col·lectius, entitats i institucions? Què hi fem aquí? Afortunadament tenim un mandat de milers i milers de ciutadans que no s’amaguen i ens esperonen a que fem passos en ferm i decisius per acabar amb aquesta vergonya.

I això no treu, insisteixo, que el Govern de la Generalitat no està demostrant estar a l’alçada, tampoc en aquest tema. Per tant, si el nostre Govern no ens defensa prou,  ens haurem de dotar de nous instruments per fer front a aquestes agressions. Especialment ara que vivim uns moments en els que tenim l’obligació de repensar el futur del nostre país en global i de la nostra administració local en concret.

Ho hem vist amb actuacions inspectores i legislatives sobre les entitats esportives, sobre la llengua i el sistema educatiu a Catalunya, País Valencià, i les Illes Balears. Ho hem vist amb el tancament dels repetidors que permetien veure la TV i escoltar la ràdio pública de Catalunya al País Valencià. Ho hem vist amb el Projecte de Llei de l’Avortament. I ara ho tractem amb la reforma del Règim Local. Què serà demà? Segurament la seguretat (després del Ple hem sabut que el següent objectiu és el Delta de l’Ebre). Avui actuem dins l’actual marc legal per defensar-nos d’una nova agressió del govern espanyol. Però per nosaltres el camí ja no és el de  la defensa contínua dels nostres drets i dels nostres interessos com a persones i país, el camí és el de construir un nou país per a tothom, i fer-ho de forma pacífica i democràtica. Sense intervencions ni tuteles. Amb plena llibertat i exercint la democràcia de la manera més senzilla: a través del vot.

Quant a Jordi Romeu Nicolau

Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei. Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan... Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei. He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de PARLAMENTS i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.