Text de la Raó del Regidor llegit a Ràdio Molins de Rei el 21 d’octubre de 2013
Fa just 3 mesos de la meva darrera Raó del Regidor a Ràdio Molins de Rei. Massa temps per seguir el pols de la vila i perquè els nostres oïdors puguin conèixer altres opinions i ser conscients que hi ha més Ajuntament que el que ens ven l’actual govern sociovergent. Som-hi, doncs, que l’espai és curt.
En 3 mesos a la nostra vila s’han produït 3 esdeveniments especialment rellevants. El pas de la Via Catalana, el passat 11 de setembre. Un èxit esclatant d’organització de l’ANC i de participació popular que ha demostrat, una vegada més, que Molins de Rei segueix a primera línia en el procés cap a la plena sobirania nacional. Un segon, pocs dies després, ha estat l’acte que la pròpia ANC va organitzar amb la seva presidenta, la Carme Forcadell per analitzar el que cal fer després de la Via Catalana. Va ser un acte polític amb presència massiva de públic al pati de la Federació Obrera i que, curiosament, no ha rebut cap tractament informatiu, fins ara, per part de la premsa local. Ni el Llaç ni el Viu Molins de Rei n’han dit absolutament res de l’acte polític més important celebrat a Molins de Rei en molts anys. I aquest silenci sí que sorprèn i segur que vol dir coses. I en tercer lloc hem viscut una gran Festa Major. Com l’he anomenat, la Festa Major dels Gegants. Quan a les coses s’hi posa amor, passió, entrega i generositat, segur que surten bé. I vam viure una Festa Major esplèndida i ens quedarà per sempre més en el record. I això és especialment important pels més petits. Ja ho veieu, hem viscut actes que deixen empremta per molt de temps.
Pel demés en aquests mesos s’han dut a terme i acabat les obres del carrer de Baix, des el carrer Molí fins el Pati del Palau, amb l’ensurt arqueològic habitual i el model d’urbanització que segueix el patró del carrer Major que tan bona acollida va tenir en el mandat passat. Ara, però, s’ha obert el meló del Pati del Palau, un projecte presentat, sí, però gens discutit ni amb els grups polítics de l’Ajuntament ni amb el conjunt de la societat molinenca fet que demostra que la participació és una altra assignatura pendent del govern municipal. Un govern que continua vivint només pendent de la imatge i de les notes i rodes de premsa però al que se li ha afegit una nova feina: la de dissimular els cada cop més habituals desencontres entre uns i altres. De com abordar la qüestió nacional i de les estelades al balcó de la Casa de la Vila per la Diada, al Pla de Mobilitat o el projecte del Pati del Palau, tot apunta que les esquerdes cada cop són més grosses en aquest govern. I així anem, sense nord i amb un alcalde que delega les seva representació a l’Àrea Metropolitana al Partit Popular en un acord que avergonyeix la vila. Ja fa molt de temps que no anem bé i això s’haurà de canviar.
