He llegit amb molta atenció l’opinió d’en Jordi Casas al diari digital Viu Molins de Rei, del que us ofereixo l’enllaç a continuació
Com tots els del Jordi és una opinió molt interessant i que, d’una manera conscient o no, continua el tema de l’article que vaig publicar a finals de juny de 2013 i que titulava “Enquestes, ERC i lideratges”. Al final d’aquell article, que podreu trobar en aquest mateix bloc, escrivia el següent:
Ara bé els lideratges com el de Junqueras requereix molta solidesa al darrera. ERC s’ha renovat de manera important (com a mínim a nivell dels personatges més públics de la formació després de pagar un peatge duríssim pel seu pas pel tripartit, especialment pel segon, el presidit per Montilla) i sembla que ha encertat en la seva estratègia de partit i de país. Però si bé disposa d’un discurs acurat i una representació potent al Parlament de Catalunya i un paper rellevant al Parlament Espanyol, disposa d’una presència limitada en el mapa municipal, especialment a les grans ciutats del país i a l’àmbit metropolità. I aquí és on és guanyen grans batalles que l’Oriol Junqueras sol no pot guanyar. A Molins de Rei sabem prou bé com van aquestes coses perquè les hem viscut en el millor i en el pitjor dels sentits en pròpia carn. Amb Iniciativa i Esquerra o amb ERC els independentistes de l’Esquerra Nacionalista, al llarg dels darrers 25 anys, hem tingut grans resultats o més modestos en funció de l’existència d’un marc unitari potent (IiE) o d’una major fragmentació de les ofertes polítiques (ERC, CUP). Però mai hem tingut grans referents a nivell nacional de manera que l’electorat molinenc ha primat el treball local a les municipals i ha seguit altres criteris en la resta d’eleccions. Just al contrari del que li ha passat a CiU que veia grans victòries de Jordi Pujol i grans derrotes de les seves llistes locals.
Per tant crec que per ajudar al triomf d’ERC i tal com avui estan les coses (i amb la possible fragmentació de l’espai polític) fer-ho bé a nivell local és del tot imprescindible. La ciutadania ha d’identificar al seu poble, vila o ciutat a la gent d’en Junqueras. Han de ser visibles, però sobretot creïbles i amb discurs i projecte propi pel seu poble, vila o ciutat. Fer-ho molt bé, m’atreviria a dir. Perquè sinó, malgrat les bones previsions de les enquestes, pot passar que no hi hagi qui les defensi i lluiti en el territori posant, també, les necessitats i reivindicacions d’aquest territori i de la seva gent al costat de la reivindicació nacional. Al final molts volem la independència però la gent d’ERC ha de demostrar que, si vol construir un nou país a partir de l’èxit del procés sobiranista, ha de fer-ho a partir de liderar, també, alternatives de proximitat. I això no s’improvisa.
Casas ens parla, molt encertadament, del moment actual de la política catalana i de la necessitat d’articular majories independentistes en els ajuntaments que hauran de constituir-se a partir de les eleccions municipals actualment previstes pel maig de 2015, en teoria i amb independència de l’evolució i major concreció de l’actual procés sobiranista (celebració de la consulta o referèndum i convocatòria o no d’eleccions plebiscitàries). I parla de la necessitat d’articular electoralment el creixent suport d’amplis sectors socials a les formacions independentistes i la necessitat que aquestes sàpiguen obrir-se i aglutinar a les diferents sensibilitats existents entorn a la configuració d’una nova idea de país. No puc estar-hi més d’acord.
En l’actual mandat municipal els independentistes que formem part de la coalició Esquerres x Molins de Rei (ERC, ENMR i independents) hem actuat en dos eixos principals a la Casa de la Vila:
1- Liderant una oposició constructiva i propositiva a la sociovergència en el govern.
2- Liderant la política de defensa del país, la seva llengua i la seva cultura i d’avenç decidit i amb pas ferm cap a la plena sobirania nacional, impulsant diverses mocions (algunes de les quals Casas anomena) i d’altres de gran transcendència com l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència o a favor de la Sobirania Fiscal (que el nostre Ajuntament no acaba d’exercir segurament com a conseqüència de determinades tebiors nacionals encara existents a CiU i pel poc convenciment en aquestes qüestions del PSC).
N’estem molt satisfets d’aquesta ingent feina feta, però certament, com assenyala Casas, amb això no n’hi ha prou. En un moment crucial com aquest és del tot necessari que la majoria sobiranista de la vila i del seu Ajuntament tinguin la presència necessària al govern municipal, cosa que ara no passa, i que només serà possible amb un canvi radical de les majories del nostre Consistori en favor de les forces independentistes i d’esquerres. I com deia en el meu article anterior i en els paràgrafs que reprodueixo més amunt, ERC ha de saber encarar aquest gran repte i fer-ho amb responsabilitat, generositat, plantejant lideratges sòlids i un projecte propi amb alternatives creïbles als problemes que afecten al conjunt de la societat molinenca.
