Article Publicat a Viu Molins de Rei, diari digital de Molins de Rei, en data 2 d’octubre de 2013
La celebració del Centenari dels Gegants Vells de Molins de Rei, el Miquel i la Montserrat i del 25é aniversari dels Gegants Nous, el Bernat i la Candelera ha estat l’eix central sobre el que s’ha desenvolupat la nostra Festa Major. Ha estat una F.M. excepcional amb una celebració extraordinària. Els Gegants, com mai, han estat els principals protagonistes, li han donat un nivell altíssim i han recuperat, en la seva màxima expressió, el sentit lúdic i festiu de la cultura popular i tradicional. La seva Festa ha estat completa amb llibre, exposició, pregó i trobades i cercaviles. En recordo d’altres amb aquesta bateria d’actes, com l’espectacular del 25é aniversari del Camell, però, certament, 100 anys són 100 anys i el conjunt d’esdeveniments protagonitzats per la Colla Gegantera i les tres trobades de gegants (d’arreu de l’estat, la trobada tradicional i la de gegants emblemàtics) han estat fantàstics. Ara penso que val la pena, també, revisar la F.M. en global, perquè hi ha hagut més coses que la gran festa dels Gegants de Molins de Rei.
El Centenari dels Gegants
Aquesta celebració m’acaba els qualificatius i sempre seran positius. Impecable la feina de la Colla Gegantera en el conjunt d’actes del Centenari i en tot el que això representa: Més de 60 colles i 150 gegants, més de 2.000 geganters en un esmorzar multitudinari i 600 geganters en el dinar de diumenge, són xifres que impressionen i que complementen una exposició fantàstica, un Pregó emotiu i de realització perfecte (en un espai que no és el més adequat per obert i sorollós) i unes trobades amb gegants extraordinaris i dificilíssims de veure lluny dels seus municipis (amb una publicació específica que cal tenir). Ha estat una celebració rodona i inoblidable. El reconeixement a la colla gegantera és obligat i merescut. El que ens han donat no té preu. Només ens queda l’agraïment i, a partir d’ara, la memòria i el compromís de tota una vila per donar continuïtat al que han representat aquests 100 anys d’història i a tota la gent que els ha fet possible.
El Calendari de la F.M.
Distribuir la F.M. en 10 dies és un model encertat, que he defensat i que comparteixo. Passa el mateix amb la Fira de la Candelera. La pluralitat i la diversitat d’actes disposen de millor encaix, i alguns brillen especialment, com el teatre de Filagarsa, el correfoc infantil iespecialment la Cursa, ubicada el diumenge anterior. La Cursa guanya caràcter i dimensió, pot créixer i, el que per mi és molt important, li treu pressió al segon cap de setmana. La decisió de fer el dissabte dia festiu, a banda del malestar creat en el sector del comerç per la mala comunicació que n’ha fet el govern municipal i l’aire d’improvisació i desconcert que s’ha generat, ha obligat, també, a la concentració d’activitats en mig divendres i el cap de setmana. Una decisió discutible perquè l’atapeïment ha estat absolut, sobretot diumenge, en el que moltes activitats es cavalcaven i això comporta dificultats afegides pels promotors dels actes i el públic en general. Però la massiva participació de la gent en tots els actes ha minimitzat aquest fet. L’any vinent, amb S. Miquel el dilluns, el calendari ajudarà i es podran corregir molts dels desajustaments d’aquesta edició.
La F.M. popular i al carrer
El conjunt de la nostra F.M. es de clara vocació popular i es viu, majoritàriament al carrer. Pocs actes, però brillants, es fan en espais tancats, principalment al Foment que ha acollit la novetat de recuperar una representació d’òpera i el concert de Marina Rossell amb Quòdlibet Grup Coral. Dos espectacles potents, de qualitat i amb molt bona resposta de públic. Sense La Gòtica disponible el cap de setmana de S. Miquel pel fet d’acollir gegants (i novament un àpat, amb els riscos que això comporta pel monument) i un parell de concerts a La Peni, tota la resta ha estat activitat de carrer. Des de les Puntaires, al cercavila amb el jazz de Nova Orleans de la Jumbo Jass Band, des de les havaneres a l’estirada de corda passant pel correcuita i les matines del Camell, el Correfoc de Diables i Bèsties i la Festa dels Miquels la festa és al carrer i, molt especialment, en dos espais centrals: la Pl. de la Llibertat i la Pl. de l’Església, amb l’excepció del ball recuperat a la pista de la Federació Obrera, un èxit ple de nostàlgia i de retrobament amb un espai que molts molinencs encara recordem com a pista de ball i que veurem com acabem recuperant.
Els espais centrals de la F.M
La Pl. de la Llibertat acull l’escenari principal (Ball, Empalma’t, Concerts i Havaneres), les “barraques” i la zona del Molí, de difícil qualificació i especial i creixent problemàtica de “botellón”. Fa pocs anys des de sectors conservadors es qüestionava la celebració de les nits d’empalmada i el seu lligam posterior a festes tipus “rave”. Ara tot passa al mateix espai i ha estat evident el difícil encaix de molta gent, especialment jove, en les primeres activitats del matí de diumenge. La Pl. de l’Església acull la jornada castellera, els espectacles més de cultura popular, concerts i diferents àpats, en una programació, que apareix compacta i sota la definició de “Festa Major Popular”. Aquest nom ha generat una mica de polèmica, pel seu caràcter involuntàriament excloent (això és així, quan algú s’autodefineix com a “popular” pot donar a entendre que la resta no ho és). Però el bloc de la festa el trobo encertat, amb espai i continguts propis, recuperant jocs tradicionals, amb un èxit de públic espectacular. Destacar, però, que dins l’organització hi participen formacions polítiques al costat d’altres entitats i això sí que és un element diferencial i a tenir en compte.
El paper de l’Ajuntament
L’actual Regidor de Cultura i Alcalde, Joan Ramon Casals (CiU), parla sovint de la força de la gent i de les entitats i el seu paper clau en la F.M. I del suport que l’Ajuntament els dóna. I tot això és així i està molt bé. Sempre ho ha estat. Però trobo a faltar el sentit de tot plegat dins d’una determinada manera d’entendre la política cultural. He dit repetides vegades que la política cultural ha desaparegut i sembla que ni se l’espera. Per tant és fàcil deixar en mans de les entitats el gruix de la F.M. i des de l’Ajuntament ajudar en la logística i en les infraestructures. Però si els Gegants ens omplen el carrer, el Pregó i l’exposició central al Regidor de Cultura només li queda contractar l’orquestra i el castell de focs. I en això del castell de focs fallem i no estem a l’alçada. Només cal recordar que l’any passat, sense el paper rellevant dels Gegants, tot va ser molt més discret. I cada any no tindrem el paper estel·lar dels Gegants ni d’altres entitats prou rellevants de la vila. Afortunadament aquest any, sí. Però la dinàmica cultural és molt més àmplia i creativa i la F.M. l’hauria de poder recollir i impulsar. Ens cal més risc, idees i agosarament. I això és feina del Regidor de Cultura.
Jordi Romeu i Nicolau
Regidor d’ExMdR i exregidor de Cultura
http://www.viumolinsderei.com/2013/10/01/jordi-romeu-la-gran-festa-major-dels-gegants/
