Des d’ERxMdR ens felicitem per la presentació d’aquesta moció i poder compartir-la.
Aquesta Moció dona continuïtat a la que el nostre Grup va presentar en el Ple del 28 de febrer de 2013 i en la que ja defensàvem una major autonomia local i el règim competencial local de la Generalitat de Catalunya davant l’anunci fet pel Govern de l’Estat de l’Avantprojecte de Llei per la Racionalització i la Sostenibilitat de l’Administració Local, convertit ara sí, en Projecte de Llei, una vegada aprovat pel Consell de Ministres el 26 de juliol i publicat com a tal Projecte de Llei en el Butlletí Oficial del Congrés de Diputats el passat 6 de setembre.
En aquell moment ja alertàvem de les intencions recentralitzadores del Ministeri, que afectaven de manera important les pròpies competències de la Generalitat en matèria de Règim Local i, també, l’efecte sobre la pròpia autonomia municipal, que quedava fortament afectada pels continguts de l’avantprojecte. La premsa va destacar, especialment, alguns aspectes més cridaners, com la possible reducció de càrrecs locals i de les seves retribucions o la possible reducció del nombre de municipis. Però l’atac a la línia de flotació del municipalisme venia per la revisió de competències, el major encotillament del marc econòmic-financer sense cap proposta de revisió del sistema de finançament municipal i el paper creixent de les Diputacions com a destinatàries de les competències i recursos que no poguessin assumir els municipis.
Tot plegat ha agafat forma en el Projecte de Llei, que, una vegada desviada l’atenció amb el tema de la reducció de municipis i del nombre i sous dels regidors (que també es regulen) i com ja era del tot previsible, ha atacat l’autonomia municipal en tota regla al plantejar, i molt seriosament, una revisió en profunditat del marc competencial dels municipis i sense dir absolutament res de quin serà el seu finançament.
En l’actualitat la immensa majoria de municipis de l’Estat ja estan intervinguts i absolutament controlats pel Ministeri d’Hisenda i d’Administracions Públiques. També és el cas de Molins de Rei tal com hem pogut comprovar en punts anteriors de l’ordre del dia d’aquest Ple. Però el Govern de l’Estat no en té prou i pretén avançar més en aquesta línia intervencionista i centralitzadora. Aquesta reforma de la legislació d’àmbit local no pot ser positiva de cap de les maneres, ja no només per la invasió de competències que es fa de la Generalitat, que val a dir que no està responent amb la diligència i contundència que ens mereixem com a municipis i com a país, sinó perquè dinamita l’autonomia local intervenint en aspectes que afecten i molt al benestar de la ciutadania i, en el nostre cas concret, del conjunt de molinencs i molinenques. Per tenir-ho clar amb el nou marc competencial es posen en qüestió serveis que presta el nostre municipi com el bus urbà, determinats serveis socials, l’esport, la cultura (amb excepció de la Biblioteca Municipal que és un servei obligatori), l’educació, la sanitat, les polítiques d’infància i joventut, de comerç i consum, de promoció econòmica i de medi ambient, només per citar el més destacats.
Dit això i dins dels apartats de la reforma més mediàtics cal dir que Molins de Rei queda àmpliament dins dels límits salarials que s’estableixen, de nombre de regidors amb dedicació exclusiva i de càrrecs de confiança que estableix el Projecte de Llei. No reobrirem el debat sobre quina és la nostra proposta organitzativa i com afecta a aquests càrrecs. Volem assenyalar, això sí, que els criteris generals de contenció de despesa ja fa anys que estan implantats en aquest Ajuntament precisament perquè ningú millor que nosaltres coneix les necessitats, capacitats i possibilitats de despesa i d’ingressos amb les que compta un municipi com el nostre.
Aquesta reforma, feta només a la mida del Govern de Madrid no respon a cap demanda del territori ni a nivell organitzatiu ni, el que és més preocupant, a nivell de finançament que no hem deixat mai de fer. I no ens estranya. Nosaltres els som absolutament aliens. En aquests moments som dades estadístiques, perifèria i, en el pitjor dels casos, un nivell administratiu a intervenir i controlar encara més.
Per si no en tenim prou evidències del nul efecte positiu que ens comporta formar part d’aquest Estat, amb això que estem debatent avui en tenim una nova prova més. Què hem de fer en un Estat que maltracta persones, entitats i institucions? Què hi fem aquí? Afortunadament tenim un mandat de milers i milers de ciutadans que no s’amaguen i ens esperonen a que fem passos en ferm i decisius per acabar amb aquesta vergonya.
I això no treu, insisteixo, que el Govern de la Generalitat no està demostrant estar a l’alçada, tampoc en aquest tema. Per tant, si el nostre Govern no ens defensa prou, ens haurem de dotar de nous instruments per fer front a aquestes agressions. Especialment ara que vivim uns moments en els que tenim l’obligació de repensar el futur del nostre país en global i de la nostra administració local en concret.
Ahir eren les entitats esportives. Avui és la llengua i el sistema educatiu a les Illes Balears que tant ens afecta, i també com ens organitzem a nivell de municipis. Demà seran els serveis bàsics o potser la seguretat. Per nosaltres el camí ja no és el de la defensa contínua dels nostres drets i dels nostres interessos com a persones i país, el camí és el de construir un nou país per a tothom, i fer-ho de forma pacífica i democràtica. Sense intervencions ni tuteles. Amb plena llibertat i exercint la democràcia de la manera més senzilla: a través del vot.
