Us adjunto l’article publicat al Viu Molins de Rei.
http://www.viumolinsderei.com/2012/03/08/jordi-romeu-reflexions-a-lentorn-del-carnestoltes-a-molins-de-rei
Jordi Romeu: Reflexions a l’entorn del Carnestoltes a Molins de Rei
Jordi Romeu, portaveu d’Esquerra Nacionalista de Molins de Rei
Com molts sabeu, al llarg dels anys he participat de moltes maneres en l’organització del Carnaval a la nostra vila. Formant part del col·lectiu impulsor de les primeres edicions, com a pregoner, membre de diferents comparses i, els darrers quatre anys, com a Regidor de Cultura i responsable principal de les activitats del dissabte de Carnaval.
En tots aquest anys n’he vist de tots colors: èxits i fracassos, corredisses de gent disfressada davant del Camell, sopars i balls multitudinaris, glorioses rondes de “carajillos” i centenars de persones implicades en l’èxit de la Festa. També pluges inoportunes, C0-CA’s per a tots els gustos, més espectadors que protagonistes, canvis generacionals incomplets i balls per sortir corrents. Crec que vaig deixar un Carnaval que semblava que recuperava l’empenta amb el seu nou model –no sense dificultats – i encara amb necessitats d’ajustaments (d’horaris, d’espais i de pressupost) quan li han passat massa coses de cop.
Tinc la sensació que enguany s’han tornat a obrir escletxes en la celebració del Carnestoltes i, per tant, amb l’esperit absolutament constructiu de qui es creu aquesta Festa (per la transgressió, per la capacitat de crítica i de riure’ns de nosaltres mateixos) i pensa que és un dels punts més destacats del nostre calendari festiu, permeteu-me aquests comentaris per intentar ajudar a encarar bé les properes edicions del nostre Carnestoltes.
Som-hi, doncs!
CARNAVAL DUAL. El primer que hem de tenir en compte és que el nostre Carnaval té l’element distintiu i significatiu del Camell. Va costar trobar l’encaix del Camell i les disfresses els primers anys, però ara tot és ben clar: el dissabte és de les disfresses, dels nens, les comparses, la rua i el ball. El diumenge el protagonista és el Camell. Els dos Carnavals es troben en el Samaniat i en la crema del Rei Carnestoltes. Aquest és el disseny que tothom coneix i espera. Els dubtes, és clar, sempre són el dissabte.
EL CALENDARI. La data de celebració del Carnaval a Molins de Rei és un tema de debat que cada any es reobre. A efectes pràctics sembla consolidat el model de fer-lo una setmana després. Queden lluny, i per molta gent són desconegudes, les raons que van portar a fer-ho així (orquestres més barates, possibilitat que les comparses i els molinencs i molinenques participin en dos carnavals, que ens vinguin persones de pobles veïns, etc). El cert és que hi ha un calendari escolar que no “quadra” amb la celebració del Carnaval. Fins i tot algunes escoles trien un dels seus dies festius el dilluns següent al diumenge de Carnaval “general” i no el del “local”. Els nens –i els mestres– tenen festa un dilluns estrany, i en canvi l’endemà de la sortida del Camell i del cap de setmana de Carnaval, tothom a escola. Realment no “quadra”. Val la pena recordar aquí que fa 5 anys es va voler tornar al cap de setmana “general” i va ser un fracàs en tots els sentits. Convé no oblidar-ho. Però a vegades tinc la sensació que aquest no és un tema tancat del tot.
LA CO-CA I EL COST DEL CARNAVAL. La CO-CA (la Comissió de Carnestoltes) ha estat l’encarregada fins fa 5 anys d’organitzar el Carnaval. Han estat moltes les persones que al llarg de 25 anys han posat el seu temps i el seu esforç pel bé del Carnaval. Però la cosa va anar com va anar i aquests darrers anys tots els intents de recuperar la CO-CA han fracassat. Per això vam decidir mantenir l’organització directament des de la Regidoria de Cultura, malgrat les importants restriccions econòmiques que ens vam i ens van imposar. Del cicle festiu i dels grans esdeveniments que se celebren (sempre al marge de la Fira i la Festa Major) dos disposen de Comissió específica, que es finança parcialment a través de l’Ajuntament: Cavalcada de Reis i Tres Tombs. El Carnaval ara es gestiona directament per l’Ajuntament amb la col·laboració de R(Teatre)D. El cost global de la Festa (dissabte i diumenge, rua, ball i Camell) ha passat de 49.000€ el 2007 als 31.000€ el 2011. I una part significativa d’aquests diners surten de la venda de les entrades del Ball. Ep, si hi va gent!
LA RUA I EL BALL. La rua és l’element més important del dissabte de Carnaval i marca el termòmetre de l’èxit de participació de la gent. Carnaval és disfressa, gresca i participació. Si la rua no és viva i lluïda, el Carnaval trontolla als ulls de la gent. Per no anar gaire lluny en el temps he de dir que l’any 2000 van participar a la rua 60 comparses i 1.970 comparsers. L’any 2010, l’any de la recuperació i consolidació del nou model, desfilen 33 comparses amb 18 carrosses i 1.400 comparsers, la xifra més alta des de 2001 (55 comparses i 1.900 comparsers). El Ball de Carnaval és l’altre element clau de la Festa. Amb una història llarga i complexa (quan es deixa el Foment és perquè es fa petit i això comporta problemes de seguretat, logística, etc), el ball del Pavelló va derivant en una trobada majoritàriament adolescent amb tot el que això comporta de pèrdua de públic adult i de menor presència de comparses. El 2007 ja se situa per sota de les 600 persones. El 2009 es decideix recuperar el Foment. El 2010 hi assisteixen 700 persones, amb limitacions d’accés als menors i major control sobre la venda de begudes alcohòliques. Es detecta un públic en part diferent al disfressat per la rua que confirma un cert “divorci” entre la rua i el ball.
ELS PREUS i FORMAT DEL BALL. En la mesura que qui va al ball és més jove i els efectes de la crisi es fan més evidents, el preu es troba car. L’edició de 2010 és la primera que el servei de bar es gestiona des del Foment. S’obre el debat sobre els preus (entrada, consumicions) i l’oferta (dj enlloc d’orquestra). El ball funciona, però queda deslligat de la rua. Els horaris legals no ajuden (la gent arriba tard i el ball s’ha d’acabar d’hora) i la competència dels locals privats creix. Per això el 2011 es planteja traslladar les infraestructures generals a la Pl. del Molí enlloc de la Pl. de la Vila. La cosa és clara: com es lliga la rua amb el ball i com ho podem fer perquè la gent “empalmi” les dues activitats: fent servei de barra?, començant el ball abans? reduint preus? posant orquestra? Amb el naixement de La Mola hi ha contactes amb la seva gent per fer coses plegats, i hi ha bones idees que no acaben de concretar-se. Però aquest és el camí. El 2011 la pluja obliga a suspendre la rua. El ball punxa (422 persones) i la reflexió és que la pluja no ens ha permès saber com hagués funcionat el nou disseny de la Festa a la Pl. del Molí. El 2012, es torna a la Pl. de la Vila, es manté el forat horari entre el final de la rua i el ball i apareix el ball de La Mola. El fracàs del ball al Foment (aquest cop sí, amb orquestra) és notori i és possible que definitiu.
L’article és llarg i m’he deixat moltes, moltes coses. Caldrà curar, quant abans, les ferides obertes amb la polèmica del Rei. Caldrà una implicació efectiva de la Regidoria en la Festa (el Carnaval no es mira des del Balcó, precisament perquè és Carnaval i al programa s’hi participa amb gràcia, que és Carnaval). Caldrà pensar en canvis (horaris, el paper de les comparses, el ball, analitzar l’oferta privada i en les condicions en les que es fa, i reflexionar sobre el pressupost que s’hi destina). Però insisteixo, el Carnaval ha de tenir un gran dissabte. Més de 1.000 persones a la rua, el seu treball de moltes setmanes i el bon ambient que s’hi va veure i viure mereixen un bon debat i propostes en positiu. I la gent que s’ha esforçat en l’organització també mereixen que se’ls escolti. Tenim un gran potencial i no el podem perdre. Caldrà conciliar horaris, preus, interessos, edats i fer que la festa sigui àmplia, col·lectiva i popular i que permeti que tothom disposi del seu espai a la nit sense que això limiti o perjudiqui l’espai dels altres. Perquè el Carnaval de Molins de Rei no es pot quedar, només, amb el Camell el diumenge. I algú en pot tenir la temptació.
