Article Publicat a El Llaç, núm 475 de febrer 2012
El dia 6 de març de 2011 es va celebrar la Jornada de Portes Obertes per conèixer el nou edifici dela Federació Obreraun cop acabades les obres de la seva reforma integral que, com tothom sap, van permetre el manteniment de l’estructura de la façana i les parets laterals i la nova construcció del seu interior, en base a allò que s’havia establert i acordat en el procés de participació dut a terme i que va recollir el projecte de l’arquitecte Jordi Garcés, guanyador del concurs públic realitzat. Les obres es van executar des de finals del 2009 fins el febrer de 2011 complint escrupolosament els terminis i el pressupost previst.
En paral·lel al procés constructiu des de la Regidoria de Cultura, que és qui té la responsabilitat dela Federació Obrera, vaig estar treballant en aspectes de millora de la mateixa obra per adaptar el nou equipament a les necessitats del moment (reordenació i adequació d’espais), vaig visitar diferents centres culturals del país per conèixer amb detall el seu funcionament i vaig encarregar l’anàlisi d’usos i del model de gestió i l’estudi de les necessitats d’equipament (mobiliari, instal·lacions i equips complementaris de la sala d’actes i dels bucs d’assaig, equipament informàtic, equipament per l’espai casteller, etc.) i, juntament amb Alcaldia, vam treballar per fer possible l’obra de l’artista local Sento Masià que presideix el vestíbul central i el Projecte Museogràfic de la Sala d’Exposicions dela Planta Baixasobre la història i paper social i polític dela Federació Obrera. Itambé la constant recerca de recursos econòmics per finançar la totalitat del projecte.
Avui, un any després d’aquella data emblemàtica hem tingut l’oportunitat, en el marc dela nostra Firade la Candelera, de gaudir de l’obra d’en Sento Masià i de l’exposició “La Federació Obrera. Elsvalors del moviment obrer”. L’acte d’inauguració de l’exposició, molt improvisat, no va comptar, inexplicablement, amb la presència de cap representant del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, organisme que, amb la seva col·laboració econòmica, ha participat activament en el finançament, no només d’aquesta exposició, sinó del propi projecte global dela Federació Obrera.
L’herència de la gestió feta pel govern anterior acabarà amb l’equipament de l’edifici (que comptava, com l’exposició, amb el corresponent finançament) i, per tant, entrarem ja en la fase decisiva, que serà la de la posada en marxa definitiva dela Federació Obrera. Iés aquí on veiem dubtes, molt dubtes. He de dir en aquest punt que el model general dela Federació Obreraestà definit prèviament (d’aquí que tinguem l’edifici que tenim i no s’hagués mantingut l’estructura anterior) i que l’equipament està concebut com un potent centre de dinamització cultural amb un important paper a jugar pel món associatiu. Però no hem arribat a definir el què i el com del model i, per tant, les incògnites que tenim sobre la taula són múltiples i diverses. N’apuntaré algunes per tal que ens fem idea de la complexitat de tot el que encara toca fer i decidir.
A hores d’ara resta definir el model de gestió de la F.O. (gestió directa per part de l’Ajuntament o a través de tercers, entenent aquest tercers com una empresa especialitzada en gestió d’equipaments culturals); quin paper han de jugar-hi el món associatiu i de les entitats (tant en la gestió com en la presa decisions, actuals i futures); quines entitats i com podran accedir als espais i serveis de la F.O. (entenent que n’hi ha que hi han de ser presents per ser-ne usuaris en el passat: Associació Filatèlica i Numismàtica, Casal de la Dona,la pròpia Associació Obrera, i d’altres per qui ja s’ha adequat un espai concret, com la colla castellera Els Matossers); si l’ús d’aquests espais i/o serveis han de comportar algun tipus de cost; la necessitat d’establir un Reglament de Funcionament per regular horaris, accessos, ús dels espais i dels serveis (despatxos, sales de reunions, bucs d’assaig, sala d’actes, espais comuns) i el seu preu, si s’escau; l’adequació i regulació del Pati (pista i espais d’aparcament); la ubicació a l’edifici d’altres serveis aliens a l’Àrea de Cultura (amb els riscos que això comporta des d’un punt de vista d’unitat de gestió) i un element molt important per la pròpia dinamització de l’activitat de l’edifici: la gestió del bar (independent o no de la gestió cultural).
Com es pot veure són molts aspectes (i no els he enumerat tots) que cal resoldre amb rigor, responsabilitat i generositat per cercar fórmules de consens que permetin la progressiva consolidació de l’equipament i no la seva hipoteca. Fins ara s’ha fet molta feina i crec que ben feta i malgrat la demora en la seva posada en funcionament i, per tant, més tard que d’hora,la Federació Obreraserà una realitat. Hem d’evitar que decisions precipitades motivades per la manca de criteri i/o del debat necessari, o per les pressions de determinades entitats o usuaris, puguin condicionar de forma important la posada en funcionament de l’equipament i, com a conseqüència, el seu futur immediat.
Des d’Esquerres x Molins de Rei ens sentim protagonistes i responsables del projecte de la Federació Obrera. Hem participat activament en totes les seves fases i hem deixat molta feina feta i unes sòlides bases per encarar el futur amb èxit. La Federació Obrera ha de ser un equipament de referència a Molins de Rei i comarca, un element de dinamització cultural, de participació vilatana i de memòria històrica. Així l’hem definit entre tots i així volem que sigui. Per això oferim la nostra col·laboració sincera al govern municipal per avançar conjuntament en aquest camí. La Federació Obrera i Molins de Rei s’ho mereixen.
