RAÓ DEL REGIDOR 20.05.2010

El Barça de futbol va tancar diumenge una nova temporada esplèndida. Amb
uns registres increïbles i crec que insuperables, el Barça de Guardiola amb una
bona colla de jugadors fets a casa, ha demostrat el bell que potser l’esport
del futbol i que la il·lusió, l’entrega, el coratge i el sentiment poden amb
les muntanyes de milions que d’altres inverteixen per fracassar. Enhorabona
campions! I gràcies per tants i tants bons moments que ens heu donat i estic
convençut que ens donareu.

I si el diumenge Barcelona i tot Catalunya era una festa, Barcelona va
viure, també, un dels ridículs i fracassos més sonats dels darrers temps en
l’àmbit de la política: la celebració de la consulta per la reforma de la
Diagonal. No cal fer comparacions amb les consultes sobiranistes celebrades
fins ara. Perquè ni el rigor de la consulta (“zero”), ni el nivell de
participació (molt baix), ni el suport dels mitjans de comunicació al procés de
la Diagonal (tot) han tingut res a veure amb les consultes per la
independència. I el resultat, la victòria de l’opció “C”, suposa un revés als
socialistes i a l’alcalde Jordi Hereu de conseqüències imprevisibles en l’àmbit
de la política barcelonina i catalana. De moment, la consulta de la Diagonal ja
s’ha cobrat la primera víctima, el primer tinent d’alcalde l’Ajuntament de
Barcelona i home fort del PSC a la ciutat, en Carles Martí. Convé recordar que
molts d’aquests que haurien de sentir-se avergonyits de com han portat la
consulta sobre la Diagonal van tenir la barra de minimitzar, ignorar i
silenciar unes consultes fetes des de la societat civil amb tota la serietat,
transparència i rigor. És evident que en aquest país passen coses i més que en
passaran.

A la nostra vila i des de l’àmbit de la cultura voldria recordar-vos que
aquesta setmana estem celebrant, amb diverses activitats, el dia internacional
dels Museus. Precisament ahir vam presentar a ca n’Ametller, el projecte de
rehabilitació de l’Ermita de S. Pere de Romaní. Es tracta d’un projecte que
permet consolidar l’actual construcció i intervé, principalment en la torre, en
l’interior de l’ermita i en l’entorn. També hem organitzat visites guiades al
Museu i a l’exposició Picasso pinta el Gernika. Us animo especialment a visitar
aquesta exposició, que produïda per la Fundació Palau de Caldes d’Estrac ens
arriba gràcies a l’esforç del Museu Municipal i a la col·laboració de
l’Associació d’Amics del Museu i de la Diputació de Barcelona.

Amb tota aquesta activitat no ens estem oblidant del més important. De
seguir treballant pel trasllat del Museu Municipal a ca n’Ametller. Tenim molt
avançat el projecte museològic que ha de definir els objectius i les línies
d’actuació del nou museu i cada vegada som més a prop de tenir un nou museu,
digne hereu i continuador de l’actual i a l’alçada de Molins de Rei i de les
seves noves demandes i necessitats.

I finalment, permeteu-me una referència a la Biblioteca. Des de fa temps
estem treballant en el projecte per millorar els accessos a la Biblioteca Pau Vila
amb un ascensor. Una vegada
hem
aconseguit el finançament a través de recursos provinents de l’Estat l’inici de
les obres el preveiem ben proper. Només vull recordar que si algú ha treballat
en el dia a dia per fer això possible és l’equip de la Biblioteca, de la
Regidoria de Cultura i del Govern Municipal i

no pas el Partit Socialista. Qui cregui que amb una moció al Ple i un
paper a la bústia de casa es pot atorgar el mèrit d’una proposta com aquesta va
ben equivocat. Sempre he dit que no és a cop de mocions com es governa, i menys
l’oposició, sinó amb la feina de cada dia i treballant mirant el futur. És així
com neixen les propostes, els projectes i com, tard o d’hora, és fan realitat.
Així treballem des de la Regidoria de Cultura, de forma sòlida i constant,
sense apuntar-nos medalles ni fent política d’aparador. Fent feina per la vila
i explicant-la quan toca. Com tot això que us he explicat del Museu Municipa
l.


/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:»Tabla normal»;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:»»;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:»Times New Roman»;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Quant a Jordi Romeu Nicolau

Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei. Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan... Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei. He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de RAÓ DEL REGIDOR i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.