INTERVENCIÓ EN L’ACTE D’INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ EL 7 DE MAIG DE 2010
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:»Tabla normal»;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:»»;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:»Times New Roman»;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
L’any 2007 es van complir els 70 anys del
bombardeig de la ciutat basca de Gernika per la Legió Cóndor. Va ser el dilluns
26 d’abril de 1937, dia de mercat. En plena guerra civil a l’Estat Espanyol,
els franquistes i els seus aliats alemanys i italians van llançar una ofensiva
militar contra Euskadi a fi i efecte d’incorporar el País Basc el més aviat
possible a la dita “zona nacional”. Els bombardejos a les ciutats de Durango i
Gernika van deixar un panorama de mort i destrucció com no es coneixia ni recordava,
conseqüència de les noves tecnologies en matèria militar i van ser un trist
presagi del que havia de seguir passant a la guerra d’Espanya i a la 2ª Guerra
Mundial.
Picasso, nascut a Màlaga el 25 d’octubre de 1881, havia
rebut l’encàrrec del Govern de la República de decorar el pavelló espanyol a
l’Exposició Universal de les Arts i de la Tècnica de París de 1938 i colpit
pels bombardejos de Gernika es va inspirar en aquell trist esdeveniment per dur
a terme una de les obres d’art de més transcendència del segle passat i
m’atreviria a dir que la història de la pintura. El pavelló espanyol de
l’exposició de París va ser un edifici racionalista i va generar un gran
impacte estètic i polític. Va ser dissenyat per Josep Lluís Sert i José Lacasa
i es va inaugurar el 12 de juliol de 1937 . Va acollir també obres d’altres
artistes com Joan Miró. Picasso tenia 55 anys quan va realitzar el Gernika i el
va pintar en un període de temps molt curt, 35 dies, i en un procés
creatiu extraordinari que podrem conèixer a través d’aquesta exposició que
recull el reportatge fotogràfic que en fa ver Dora Maar, fotògrafa, pintora i
amant de Picasso.
Aquesta exposició ens serveix, també, per fer un
important exercici de memòria ara que, sembla, la reparació moral, econòmica,
política i judicial de les víctimes de la guerra civil espanyola, entre elles
el President Companys, i l’aplicació de la justícia sobre els seus botxins,
sigui un tema molt difícil d’abordar.
Portar aquesta magnífica exposició produïda per la
Fundació Palau i Fabre de Caldes d’Estrac amb la col·laboració de la Diputació
de Barcelona i l’Obra Social de la CAM, la Caja de Ahorros del Mediterráneo, no
ha estat fàcil. Vivim uns moments molt delicats i els recursos per a la cultura
són més que escassos. Per això vull agrair molt sincerament el gran
esforç realitzat per a les entitats que han fet possible que aquesta exposició
sigui una realitat a Molins de Rei: l’Àrea de Cultura de la Diputació de
Barcelona, representada avui aquí pel Sr. Carles Vicente Gerent dels Serveis de
Cultura de la Diputació de Barcelona, i l’Associació d’Amics del Museu,
representada pel seu President el Sr. Josep Montfort. En moments difícils és
més necessari que mai la capacitat d’entesa, de concertació i col·laboració
entre les administracions públiques i les entitats privades. Els asseguro que
avui en tenim una prova evident i des del Museu Municipal, des de la
Regidoria de Cultura i des del conjunt de l’Ajuntament n’estem molt satisfets i
agraïts. Molts són esforços que estem fent des de l’Ajuntament en el camp de la
cultura i, en concret, dels equipaments culturals. Però sense la necessària
bona gestió de les accions endegades i la complicitat de les altres
administracions públiques i del sector privat serà molt complexa complir amb
les demandes i amb les expectatives generades. Moltes gràcies a
tots!
