Com molts ja sabeu ahir hi va haver ple a l’Ajuntament. Un Ple ben trist per a mi perquè em vaig veure abocat a presentar la meva renúncia com a Regidor de Cultura de cara a l’any vinent. No renuncio a la meva acta de regidor i, per tant, seguiré a l’Ajuntament. Les raons de la meva renúncia, són múltiples i complexes, però bàsicament són dues:
1- La presentació d’un pressupost que no he tingut oportunitat de debatre en profunditat a cap nivell i del que se m’han rebutjat totes les propostes que he presentat sense cap mena de justificació.
2- El funcionament opac i sense participació del govern municipal del que, se suposa, que formo part.
No he demanat res per a la Regidoria de Cultura que no vulgui per a les altres. Només he demanat poder participar en el procés de discussió i poder defensar les meves prioritats (que penso que ho són de l’Ajuntament, pels compromisos adquirits) amb llum i taquígrafs. Però això no ha estat possible i he rebut el mateix tracte que els regidors de l’oposició. Inexplicable però cert. I així, jo no puc seguir exercint de Regidor de Cultura. A continuació us detallo el text de la meva intervenció al Ple perquè tots vosaltres pugueu conèixer, amb detall, el que vaig dir i perquè ho vaig dir.
PLE EXTRAORDINARI 2 DE DESEMBRE DE 2009
Intervenció Regidor Jordi Romeu. Explicació de vot
Com haureu vist no he donat suport a la proposta de Pressupost per al 2010 presentada pel govern del nostre Ajuntament. No li he donat suport perquè no en comparteixo ni els criteris, ni els mecanismes de discussió, ni el procediment emprat ni, lògicament, els seus resultats. Moltes d’aquestes coses venen de lluny, d’altres més recents, en el sentit que he procurat fins fa just uns 15 dies utilitzar els escassos mecanismes de que disposo per explicar algunes de les meves raons i propostes en relació a aquest pressupost. Però no me n’he sortit. Per una banda, per la voluntat política de qui pren les decisions en aquesta casa i, per l’altra, perquè els sistemes utilitzats per a la seva confecció han estat , com a mínim per a mi, opacs i gens participatius. Tot plegat ha provocat que no he sabut fins a darrera hora, és a dir en el mateix moment que els Regidors de l’oposició just al rebre la documentació per a la Comissió Informativa, quin era el contingut final d’una proposta amb la que no em sento gens identificat i que no em mereix la suficient confiança.
La crisi que ens envolta ha agreujat determinats funcionaments, ja de per si perversos, que converteixen, a la meva manera de veure, els regidors d’aquest govern, en regidors de primera i regidors de segona. No sabria dir amb exactitut quants regidors de primera hi ha però com a mínim, i a nivell intern, hi ha un regidor de segona, que és l’actual Regidor de Cultura ja que no participa en cap dels organismes de decisió importants d’aquest Ajuntament, essent el principal d’ells el que sol reunir-se cada dilluns i que fiscalitza i jutja l’acció de govern. I que és jutge i part de moltes decisions sobre la quotidianitat de l’Ajuntament i en el que el Regidor que us parla no ha estat mai cridat a participar ni a explicar-se ni sap ben bé si algú ho ha fet per compte d’ell i amb quins criteris. El que és cert és que el control i els acords que s’estan prenent sobre el dia a dia de la gestió de la Regidoria adquireix aspectes impropis del treball en equip i de la necessària confiança, i s’apropa més a actituds policials pròpies de la recerca i captura d’algun fet que pugui dificultar tirar endavant qualsevol iniciativa. Si tot això ve a afegir-se a algunes ineficiències pròpies dels sistemes de funcionament de la casa, tot plegat comporta que massa vegades es qüestiona el funcionament quotidià de la Regidoria i, ara especialment, es pretén condicionar de manera injustificable el que es farà. En aquestes condicions la tasca de direcció política que qualsevol Regidor ha de fer en la seva Regidoria esdevé del tot inútil. Podria posar molts exemples del que dic però o us avorriria, o us trauria els colors o us generaria un somriure i no és la meva intenció ni donar-vos cap satisfacció, ni enfadar-me ni fer enfadar a ningú d’aquesta taula, amb molts membres de la qual m’uneix una bona amistat des de fa molts anys, que espero que duri. Aquests comentaris els faig extensius, també als directors de Serveis d’ESG (Àrea d’Economia i Serveis Generals i de l’ASP (Àrea de Serveis a les Persones), ja que el seu comportament i secretisme per la seva manca d’informació no s’han correspost, en el meu cas, a la d’uns càrrecs de confiança de tot l’equip de govern. No els hi retrec, simplement en deixo constància.
De moment el que us puc anticipar és que el Pressupost del 2010 no serà el meu i, per tant, no puc assumir la responsabilitat de gestionar una cosa que no comparteixo. Podeu comptar amb mi i amb la meva experiència en aquesta casa, que és tot el que us puc oferir i que penso que és molt, per seguir treballant en la millora de la vila i de les condicions de benestar del conjunt de molinencs i molinenques que és el que de veritat m’interessa i que és el que he vingut fent al llarg de tots aquests anys. I com que això se suposa que és el que venim a fer tots aquí, de ben segur que sabrem trobar, tots plegats, les millors fórmules per encaixar aquest oferiment. Avui acabem de certificar un pas enrere molt important en relació a les polítiques culturals de Molins de Rei i per Molins de Rei. És en temps de crisis en que hem de ser més agosarats en aquelles propostes que ens permetin fer avançar, de manera decidida, cap a una societat millor, més culta, oberta, justa i solidària. I en canvi veig com fem servir les regidories i les parcel·les de govern de l’Ajuntament com a moneda de canvi per salvar allò que creiem que és només nostre i resulta que és de tots. Malament anem si uns pocs decideixen pel seu compte que fer amb la Cultura, l’Educació, el Medi Ambient, les polítiques d’Infància o el Comerç Municipal només per posar uns exemples i que no se’m mal interpreti. Les prioritats han de ser debatudes, discutides i compartides per tots, no només per uns quants que certifico no m’han representat.
Sort que la nostra vila disposa d’una societat civil dinàmica, creativa i que no defallirà malgrat que nosaltres, els seus polítics de proximitat, no sabem estar prou a l’alçada. L’Àrea de Cultura d’aquest Ajuntament i tots els serveis que l’integren, com l’Arxiu, la Biblioteca Pau Vila o el Museu Municipal, disposen d’uns tècnics excel·lents que fan molt bé la seva feina i que sovint els tenim massa perduts en el marasme d’una burocràcia estèril i en la incomprensió de decisions que no obeeixen a criteris racionals de govern. Per altra banda molts dels asseguts en aquesta taula desconeixem, o així ho fem veure, la dura realitat del seu dia a dia. Acosteu-vos a la Biblioteca qualsevol tarda i podreu, si voleu, saber de que parlo. Feu-los confiança i escolteu-los, a ells i a elles, que són molt bons i volen el millor per l’Ajuntament i per Molins de Rei. Amb tots ells i amb la gent fantàstica que lidera les nostres entitats, amb qui he estat encantat de col·laborar aquests dos anys i mig, podrem resistir el gris horitzó cultural que dibuixa aquest pressupost. I acabo amb una frase d’una cançó dels Manel. Ells parlen d’una relació de parella però crec que la cosa és aplicable en aquest cas: ens ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí. No malbarateu tanta feina i tant esforços amb aquesta lleugeresa o frivolitat. I no parlo de la meva de feina, que al final per vosaltres s’ha demostrat que és la menys important, sinó de la que fa tota la gent de la casa i de fora que s’esforça per fer créixer l’activitat i el consum cultural entre tots nosaltres. Bé, en tot cas jo ho veig així. Demà informaré d’aquest tema als meus col·laboradors i els animaré a seguir treballant amb la mateixa convicció i esforç amb la que ho han fet al llarg de tot aquest temps.La feina no s’atura i demà mateix s’inaugura una exposició molt important a ca n’Ametller i ho hem de deixar tot perfectament enllestit perquè els molinencs i molinenques en puguin gaudir plenament. Moltes gràcies. Jordi Romeu
