Ahir
vaig viure una nit molt especial. Vam viure, a l’auditori de
l’Institut del Teatre, l’entrega del Premi Memorial Margarida Xirgu a
la Lloll Bertran. En una sala plena de gent del teatre, d’amics i
familiars de la Lloll i de la fantàstica gent de la Penya
Carlos Lemos vaig tenir l’honor de compartir la taula presidencial
amb la Pilar Adan, en Jordi Pujal i en Domènec Vila de la
Penya; amb en Pere Dausà, director d’escena; amb en Màrius
Carol, escriptor i periodista que va fer la glossa de l’actriu
guanyadora, amb la grandíssima actriu Lluïsa Castell,
guanyadora de l’edició anterior del Premi i, amb la
guardonada, la sempre riallera Lloll Bertran que ens va oferir tota
la seva simpatia i bones mostres del seu talent en el parlament
d’agraïment pel premi. Parlar després de la magnífica
intervenció d’en Màrius Carol (que en sap aquest home de dir
les coses!) i de l’emoció de la Lloll em va tocar tancar
l’acte davant del silenci respectuós de la sala. I això
és el que els vaig dir. Ep! I em van aplaudir molt.
Bona
nit, benvolgudes Pilar, Lluïsa, Lloll, companys de la taula,
amics de la Penya Carlos Lemos, a tota la gent del teatre present en
aquesta sala, als amics vinguts des de Molins de Rei…i molt
especialment al bon amic Miquel Armengol, impulsor d’aquest lligam
entre la Penya i Molins de Rei que, de ben segur, sigui on sigui, no
es deu perdre aquesta cita a la que no havia faltat mai.
És
per a mi un honor i un plaer extraordinari estar avui aquí,
entre tots vosaltres, representant l’Ajuntament de la meva vila,
Molins de Rei, en l’acte de lliurament del 36è Premi
Memorial Margarida Xirgu a la Lloll Bertran, per la seva brillant
interpretació al show de La
Lloll, 25 anys,
que, penso que merescudament, li ha permès guanyar aquest
guardó.
Un
guardó que porta el nom de la filla més il·lustre
de la nostra vila a l’era moderna. Margarida Xirgu va néixer
accidentalment a Molins de Rei però la meva vila en conserva
alguna cosa de la màgia d’aquell esdeveniment. Molins de Rei
és una vila que ha estat sempre en la cruïlla de tota
mena de camins. Ha estat una vila que ha sofert el pitjor de les
guerres, la destrucció, les malalties i la gana. I sempre s’ha
refet gràcies a l’empenta de la seva gent i, principalment,
de les seves dones, valentes, decidides i agosarades. I entre elles,
les bruixes. Molins de Rei ha estat i segurament és una vila
de bruixes. De bruixes bones, si és que n’hi ha de dolentes,
que guarien malalts i esperits, de tant en tant, es reunien a
l’encara avui anomenat Pla de les Bruixes a fer els seus
rituals…I d’això se’ns deu haver empeltat aquest puntet
de misteri, de creativitat i de transgressió que, una mica,
ens caracteritza.
Molins
de Rei és, també, una vila que te una activitat teatral
notable. I l’ha tinguda en català en els anys més
durs del franquisme. Disposem de dos teatres, el Foment i La Peni, de
900 i 500 localitats i estem acabant la recuperació d’un nou
espai, la Gòtica, una sala medieval de l’antic Palau dels
Requesens, que podrà acollir espectacles de petit format. Avui
es representen regularment al Teatre de la Joventut Catòlica-La
Peni “Els Pastorets de Pitarra” i “La Sacra Passió de
Jesús de Natzarè”, la Passió de Molins de Rei,
un text en vers del poeta molinenc Mateu Janés i Duran. El
teatre del Foment organitza una mostra anual de Teatre Amateur i
acull el teatre professional. Tres grups de teatre, un d’ells
especialitzat exclusivament en el teatre musical, funcionen
regularment a la nostra vila. El teatre d’afeccionats ha estat i és
una escola important d’actors i actrius però també de
tècnics i professionals: En Pep Armengol, en Jaume Villanueva,
en Cesc Rodríguez, en Ferran Botifoll, en Pere Raich, i la
Silvia Bel , entre molt altres, són de Molins de Rei.
Amb
tot aquest bagatge, la col·laboració de la primera
institució de Molins de Rei i la Penya Carlos Lemos en la
concessió d’aquest Premi és obligada i vull
explicitar el nostre compromís a mantenir aquesta
col·laboració malgrat les crisis i els vents de desànim
que, des de tants fronts, no paren de bufar. Som dels que creiem que
el país el construïm cada dia des de l’esforç
quotidià, de l’estimació i el compromís amb
els que tenim més a prop, del colze amb colze, de la
transcendència real i no d’aparador dels petits gestos i les
petites coses. I tots vosaltres, la gent del teatre, en sabeu molt de
tot això i de les condicions adverses que tant sovint us
envolten, de la soledat i la por als camerinos abans d’una
representació, de l’opinió de la crítica, dels
èxits i fracassos, i de lluitar constantment pel reconeixement
de la professió i del paper de dinamització cultural
que feu. Però sobretot , a través del gest i la paraula
sabeu fer-nos riure i plorar, sabeu transmetre’ns emocions i
sensacions diverses i sabeu fer-nos gaudir quan venim al teatre.
Sabeu crear, interpretar, reflexionar, qüestionar, criticar,…i
això us fa, encara avui, tremendament incòmodes però
tremendament necessaris. I per molts anys!
Només
em resta, novament, felicitar als amics de la Penya per la seva
tenacitat, la seva empenta i el seu amor pel teatre i a la Lloll per
aquest premi tan merescut i per les bones hores de teatre que ens ha
donat i per les moltes més que, estic convençut, ens
donarà en el futur.
