/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:»Tabla normal»;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:»»;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:»Times New Roman»;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
El passat dijous 16 d’abril els amics de l’Ateneu Mulei van convocar els
grups presents al Consistori (amb l’excepció del PP) per debatre a l’entorn del
dret a l’autodeterminació que impulsa la plataforma d’alcaldes i Regidors favorables
al dret a decidir. L’acte va comptar, a més amb la presència de l’amic Jordi Fàbrega,
alcalde de S. Pere de Torelló i impulsor de la plataforma.
Val a dir que l’acte no va despertar excessiva expectació, més enllà
d’uns pocs familiars, amics i militants dels partits presents a la taula
rodona. Sembla evident que, ni en els ambients més conscienciats, aquests temes
interessen massa. Resulta més atractiva una sessió de cançó improvisada que el
debat sobre el futur del país. A mi no em sorprèn això, però també vull
deixar-ne constància. El debat va ser fluix. De no haver estat per la presència
d’en Jordi Fàbrega, tot coherència i
radicalitat, el debat hagués estat una rèplica de l’avorriment d’un debat a la
taula de Plens de l’Ajuntament. Evadir-se del debat de les idees per anar a
aterrar als terrenys més còmodes de la conjuntura política és el que agrada als
meus companys de Consistori. I cap aquí varem anar, sense control de temps ni
del tema de debat. Per tant, el de sempre, picabaralles entre CiU i PSC per
temes que no venien al cas i l’habitual desmarcada de la CUP, que aquest cop
tampoc va dir no veure clar un moviment unitari i transversal cap a
l’autodeterminació. Tampoc ve de nou això, però és clar, si fins i tot en
aquests temes han de marcar distància, els punts de trobada amb la CUP aviat
seran del tot inexistents. Jo, vaig procurar documentar-me i dir la meva,
sabent del relliscós del tema i suposant, de bell antuvi, per on anirien els
trets dels meus companys. I així va ser. I puc constatar, a banda del poc ressò
de la xerrada, que sempre sap greu perquè l’idea era molt bona, que els
conceptes de sobirania i dret a decidir s’estenen entre la nostra societat i en
els diferents partits polítics però que ens cal fer molt de camí, encara, per trobar
i polir els punts d’acord per fer-los possibles. Perquè encara ens mou i motiva
molt més allò que pugui distanciar-nos
avui, que el que pugui unir-nos en un futur. I, d’aquesta manera, el futur, que
arribarà, potser es prendrà més temps del necessari.
