El Carnaval 2009 ha estat
un èxit. 28 comparses, 16 carrosses i prop de 1.100
comparsers, en la Rua més lluïda dels darrers anys.
L’amenaça de pluja i el plugim no va espantar ningú i
la Rua va ser un èxit. Excel·lent el Pregó
(gràcies Guillem!). Bona pensada, la dels espontanis
esbroncadors (el carnaval és un clar reflex de la realitat!) i
la passejada davant el Jurat a la Pl. de la Vila, que va permetre
cloure la Rua amb molt d’ambient i animació. Ens la vam
jugar amb el Ball al Foment i va ser un èxit! Recordarem molt
de temps la recuperació del Foment amb la Bigoti’s
Party2009, amb la sala ben plena i, el més important, la gent
disfressada., com ha de ser en un ball de carnaval. Prometo
disfressar-me, l’any vinent! Ah! Molta participació, també,
en la rua infantil i en el Corre-cuita del Camell, amb unes carreres
de les bones de veritat. Abans de sortir el Camell, es va llegir el
Manifest que els grups de foc de la vila, amb el suport de la
Regidoria de Cultura i de l’Ajuntament havíem redactat davant
els perills que comporta,pel conjunt de festes de foc, la Directiva
Europea del Foc. El Carnaval és i ha de ser això: la
gent passant-s’ho bé i el món, ni que sigui una mica,
al revés. Gràcies Roger, gràcies Francesc i
Miquel Àngel i gràcies Albert!
Sort del nostre Carnaval,
perquè la resta del dia és per oblidar: derrota del
Barça, el PP que guanya a Galícia, unes eleccions
adulterades a Euskadi amb uns resultats condicionats per aquest
fet…I temps que tindré per parlar-ne.
Quant a Jordi Romeu Nicolau
Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei.
Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan...
Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei.
He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada ha esta publicada en
GENERAL. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Jo tampoc estic d’acord amb el jurat, sense haver de dir que estaven intoxicats per qualsevol substància, la comparsa que va rebre el segon premi hauria d’haver quedat primera, la resta de premis deserts i els diners d’aquests recaure en la dita comparsa.
Dit això, jo pensava que els premis en metàl·lic ja hi estan bé, és més que haurien de ser majors doncs ara el màxim: 400 euros, entre una comparsa nombrosa de 40-50 persones ni et cobreix el cost de la disfressa ni et dona per pagar un sopar de celebració.
Ara veient que els premis aixequen tanta agror, no sé si és bona proposta demanar un augment de premis.
El que si que estaria bé, potser es tenir més premis per categories: carrossa més lluïda, disfressa més lluïda, comparsa més festiva, millor tema de disfressa, etc… I amb 1r i 2n (i 3r) premi per cadascuna. Així quedaria més clar perquè ha guanyat cadascú i seria més difícil que algú s’ho prengués malament!
Sobre quan donar-los… No em sembla malament donar-los al Ball, però sí que no es donin si no hi ha gent de la comparsa present, si són comparses de col·legis o el que sigui potser això que no puguin estar tant tard seguint amb la festa…
I sobre el preu de l’entrada al ball, a mi no em sembla malament pagar (potser no tant, potser més descompte pels comparsers), però si si és per sentir la mateixa música de qualsevol cadena comercial d’allà a Espanya o d’un chiringuito de platja massificada.