TEXT AL PROGRAMA DE CARNESTOLTES 2009
Ja hi tornem a ser! Semblava que feia quatre dies que aquells dimoniets de pa sucat amb oli que ballen a l’entorn d’un camell sense gepa li fotien foc a l’impostor monàrquic que any rere any ens vol posar pau i ordre on és impensable quan, vet aquí, després d’una Fira passada per aigua i de la desfilada dels Tres Tombs, ja toca posar-nos els bigotis a remullar.
Si, benvolguts convilatants, tots i totes, que diu l’emperador republicà d’estar per casa mig sotasignant, ara arriba el Carnaval. Nosaltres, quan arriba Carnaval, fem un pas enrere, discrets com som i us deixem prendre el carrer un parell de dies. Només perquè us esbraveu una estona, que prou que us convé. I us disfresseu, cosa que seria molt recomanable a efectes que no us reconeguem ni la cara ni el cul si us foteu de nosaltres. I sortiu a la rua i al ball i després aneu al corre-cuita per acabar rostint a la brasa al rei que teniu més a mà.
Aquest any, regnarà la disbauxa més absoluta i ja ens està bé. Barres lliures, locals oberts a tothora, poca roba i molt sabó. D’aquesta manera, sense COCA, ni ordre ni concert, podreu fer festa grossa, tirant pel dret, sense manies ni convencions ni congressos, que tot s’hi val.
I com que tot s’hi val, i d’això nosaltres en sabem tres dotzenes d’ous, us proposem ballar-la de debò, perquè fer sempre el mateix és avorridot i desprès del vent i de les pluges ens calen emocions més fortes. Per això el ball el farem al Foment. Sí, sí, al Foment. I us hi volem veure a tots, amb ganes de gresca i amb els motors ben calents, que el Poli és massa fred i ens cal més calentura que sembla que n’anem molt justos d’això.
Així que, ja ho sabeu. No feu bondat i feu el que us roti. I canteu el boti, boti… Que nosaltres, el dilluns, tornarem. Un cop el Rei Carnestoltes sigui només cendres i la bestiota torni al cau de ca n’Ametller. Que tampoc es qüestió que els que manem de veritat allarguem la becaina. Vosaltres podreu seguir dormint la mona que nosaltres continuarem fent el mico fins l’any que ve.
Ivan Arcas, Jordi Romeu
L’Alcalde El Regidor de Cultura
Quant a Jordi Romeu Nicolau
Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei.
Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan...
Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei.
He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada ha esta publicada en
GENERAL. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
