Aquest diumenge Roger
Mas ha cantat a la Traska Truska. Dins del Cicle Contrabaix i en
col·laboració amb el Festival Barnasants, el cantautor
de Solsona ha omplert la Traska (i ja van tres sessions consecutives
de penjar el cartellet d’esgotades les localitats). El
concert, caracteritzat per la proximitat pròpia de la Traska
es va estructurar en un repàs dels temes més populars
d’en Roger i, especialment, els integrats en el seu darrer disc Les
cançons tel·lúriques (Premi
Enderrock 2008 al millor disc folk i millor disc de l’any)
on hi vam trobar des la meravellosa Anem, fins al Ball de
l’Àliga i el Ball de Gegants de Solsona, amb les
inevitables referències a la Directiva Europea sobre el Foc.
En resum, un esplèndid concert que confirma, una vegada més,
l’encert de la programació de Contrabaix i el nivell i
qualitat de la programació estable de jazz, cançó
i noves músiques. Roger Mas va interpretar una cançó
del cantautor italià, ja traspassat, Fabrizio de André
a qui va qualificar de “cantautor total” i a qui va recomanar
plenament. M’afegeixo a la recomanació. De André, com
Vecchioni, Dalla, o Conte, per posar només uns exemples, va
ser un revolucionari del gènere, precisament perquè el
va trencar, amb una barreja d’estils i d’innovació
permanent que l’han situat entre els cantautors , no només
italians, més reconeguts. Molt interessant, doncs, l’homenatge
i la cita d’en Roger Mas pel que fa a ampliar l’horitzó
estilístic dels cantautors. Dir, també, que vaig trobar
a faltar molts molinencs d’aquests que fan bandera de la cultura
del país. Faltar, quan probablement ens visita el més
grans dels cantautors d’ara, és, si més no, curiós.
Quant a Jordi Romeu Nicolau
Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei.
Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan...
Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei.
He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada ha esta publicada en
GENERAL. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Jo hi volia anar, però vaig fer tard per comprar les entrades per internet… exactament es van acabar davant meu: volia dues entrades i al telentrada em deia que no n’hi havia tantes disponibles, ni amb descomptes ni sense, i a l’actualitzar la pàgina ja deia que estaven exhaurides…
L’havia vist a l’Altaveu de Sant Boi del setembre passat presentant amb banda el seu brillant últim disc, però també tenia moltes ganes de veure’l en un format més proper.
Ja hi haurà més oportunitats, segur.