febrer
2008
ESCRIT PROGRAMA
CARNESTOLTES 2008
Ja hi tornem a ser, però
de quina manera! És ben cert que el Carnaval és el
regne de la disbauxa, el desori i la desmesura, però entre poc
i massa! Nosaltres som gent de bé, que, amb més o menys
encert, entre àpats, bacanals i alguna que altra reunió,
intentem que l’urbanisme, les finances i les festes, sobretot les
festes, estiguin a l’alçada dels vilatans d’aquesta vila,
gent eixelebrada però pacífica. Però no hi ha
dret que, quan arriba el Carnestoltes, se’ns rifin un rei de
cartró, de vida efímera, i una animalot ferotge que no
té altre argument que treure foc pels queixals. Si aquí
hi ha pastís per a tothom, si en parlem. Però no,
veta-ho ací, ens prenen el comandament a distància i
ens posen cap per avall, fent-nos pujar la sang i altres líquids
al cap, cosa que mareja i desorienta.
Nosaltres ja volem que
tothom visqui la festa, perquè a més festa menys
senderi, i així, ben tips i contents, la gent fa la becaina i
nosaltres el que sabem fer millor, fer i desfer sense contemplacions
i així aquí hi poso un poliesportiu i allà una
llar d’infants i més amunt un ambulatori i més avall
una nova biblioteca. Però vet aquí, que aquests
desferres colpistes que ens han posat cap per avall (no volguéssiu
saber pas per on estem penjats) que ni són de la COCA i sense
cap criteri ni comissió, doncs au, us criden a la disfressa i
a la ballaruga, a l’excés i al llibertinatge. Però si
això ho podeu fer tot l’any amb nosaltres! Si amb nosaltres
tot és de franc, i no cal anar a 80, ni estar-se de fumar, ni
recollir les cagarades dels gossos, ni separar la brossa, ni ser del
Barça…Però ni així. I aquí ens teniu,
cap per avall, però amb paciència, esperant que la
bestiota foti foc al fotut rei, que tothom se’n torni a casa amb
olor de socarrim i esperant al moment oportú per quedar
lliures i posar-nos a la feina, perquè, al capdavall, ni que
sigui una setmana desprès que a la resta de país, tot
torni a l’ordre quaresmal que, fet i fotut, és el que ens
convé.
De totes maneres,
veure’ns així, capicuats, fa mal. Au, doncs, grans i petits
disfruteu i feu-la grossa, no tingueu miraments ni manies i aprofiteu
el brogit de la festa. Poseu-nos a parir a nosaltres i als altres
manaies, i als que ens esbufeguen a la cara, que no són pas
millors que nosaltres. I no cal que ens jutgeu, ens podeu crucificar
directament, però heu de saber, que no esperarem tres dies a
ressuscitar i a posar les coses al seu lloc. Que us heu cregut!
Ivan Arcas
Jordi Romeu
L’Alcalde El
Regidor de Cultura
