ESCRIT A LA REVISTA EL LLAÇ. NUM. 431 – febrer 2008

febrer 2008

EN HOMENATGE A
JOSEP Ma. MADORELL

En el marc de la nostra
Fira de la Candelera s’ha clos el darrer dels homenatges molinencs
a la figura d’en Josep Ma. Madorell, l’exposició Madorell,
una vocació pel còmic.
Josep Ma. Madorell ens
va deixar a les portes de la Fira de la Candelera del 2004 i, des
d’aquell moment, l’Ajuntament de Molins de Rei i el conjunt de la
societat molinenca han treballat intensament per donar a l’obra i a
la figura d’en Josep Ma Madorell el reconeixement que, sens dubte,
es mereixen.

Molts han estat els actes
i les activitats que s’han dut a terme per honorar Josep Ma
Madorell, amb tota seguretat el més gran dels ninotaires de la
segona meitat del segle XX, en allò que podem definir com
l’espai artístic que va de Junceda a Hergé, com molt
bé ens va explicar el Sr. Antonio Martín en la
conferència de cloenda del conjunt d’activitats paral·leles
a la citada exposició.

Josep Ma Madorell va ser
sempre un home generós amb la seva vila i el seu país i
a Molins de Rei hem procurat retornar a l’amic, a l’artista, al
mestre, una petita part de tot el que ell ens va donar. A banda de la
profunda estima a la seva persona, que el conjunt de molinencs i
molinenques han manifestat abastament , l’Ajuntament de la vila ha
dut a terme un seguit d’iniciatives que, penso, val la pena
destacar en aquests moments. El Ple de l’Ajuntament de 29 de juliol
de 2004 va nomenar Josep Ma Madorell fill predilecte de la vila. El
pregó de la Festa Major d’aquell any, es va dedicar a la
seva persona i va ser protagonitzat pel seu amic i col·laborador
Josep Ma. Folch i Camarasa i pel músic molinenc Joan Monné.
En data 19 de juny de 2006 s’inaugurava, molt a prop de la que va
ser casa seva, el monument que en honor seu va realitzar el seu bon
amic en Lluís Fisas i Moreno. Precisament va ser en Lluís
Fisas qui va proposar, en el marc del Comitè Executiu de la
Fira de la Candelera, que el Concurs de Dibuix Infantil que cada anys
s’hi celebra portés el nom de Premi de Dibuix Infantil Josep
Ma. Madorell. Va ser a l’edició del 2005 on, per primer cop,
el Premi es va anomenar així.

I finalment ha estat
l’exposició Madorell, una vocació pel còmic
inaugurada en el marc de la Festa Major de 2007, la que ha
culminat aquest seguit d’actes d’homenatge i reconeixement i ha
posat la figura i l’obra d’en Josep Ma Madorell a l’abast de
tothom: infants, adults, amics, estudiosos…Les més altes
autoritats culturals del país (el Conseller de Cultura de la
Generalitat de Catalunya i el Diputat de Cultura de la Diputació
de Barcelona) han visitat l’exposició i han manifestat el
seu més alt reconeixement pel nostre artista de la mateixa
manera que les institucions que ells representen han donat el suport
institucional i econòmic sempre necessari en projectes
d’aquesta envergadura. Com també ho ha fet la Caixa de
Terrassa a qui hem d’agrair la seva col·laboració.
Com, també cal fer-ho amb totes les persones responsables de
l’exposició i de l’edició del llibre, que no
catàleg, de la mateixa: La Fundació Miquel Carbonell;
la comissària de l’exposició, la Sra.
Montserrat Castillo; El Sr. Pere Madorell, coordinador de
l’exposició; el conjunt de la família Madorell i els
Srs. Josep Ma. Margarit, Josep Lluís Lara i la Sra. Anna
Planas com a realitzadors concrets del disseny i muntatge, tant de
l’exposició com del llibre. A tots ells en nom propi i de
l’Ajuntament de Molins de Rei, repetir, una vegada més,
moltes gràcies.

I a l’amic Josep Ma
Madorell, demanar-li, des del seu retir tranquil, comprensió.
Potser tot això no anava massa amb la seva manera discreta de
fer. Ell que defugia premis, reconeixements i honors sabrà
veure que, amb ell, i amb en Jep, en Fidel, en Pere Vidal, en
Massagran, la Pona i tants d’altres, també fem i construïm
país. Un país que voldríem amb els valors i
sentiments que els seus personatges representaven i més ple de
màgia, d’humor i de tendresa.

Gràcies, Josep Ma.

Jordi Romeu i Nicolau

Regidor de Cultura

Quant a Jordi Romeu Nicolau

Vaig néixer a Molins de Rei l'any 1956. Tinc dos fills, l'Anna i l'Albert i una parella fantàstica, la M. Antònia, que també en té dos, el Manel i la Mireia. Soc economista i després de 35 de treball en una entitat financera de primera línia, estic prejubilat. Posteriorment he treballat de Gerent en una Fundació Privada i, durant molts anys he compaginat família i feina amb el fet de ser Regidor a l'Ajuntament de Molins de Rei. Des de ben jove he participat en el moviment associatiu de la meva vila: Ràdio Molins de Rei, la Peni, les revistes El Crit Ofegat i El Grill, el Carnestoltes, els Focs de S. Joan... Sempre he estat vinculat políticament a l'esquerra independentista i he desenvolupat la meva acció política a la meva vila i al seu Ajuntament, on vaig entrar el 1987 fins el 30 d'octubre de 2014 quan he fet efectiva la meva renúncia al càrrec,, sempre representant la formació política local Esquerra Nacionalista de Molins de Rei. Al llarg d'aquests 23,5 anys (és a dir, amb el parèntesi del període 2003-2007) he tingut diverses responsabilitats de govern. Durant 9 anys he estat el President de l'Àrea d'Economia i Serveis Generals de l'Ajuntament amb responsabilitat directa sobre l'Àrea de Finances i Pressupost. També he estat Regidor de Promoció Econòmica i de la Fira de la Candelera (que va ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya) i, en el passat mandat (2007-2011) he estat el Regidor de Cultura. A partir del juny de 2011 he estat a l'oposició dins la candidatura d'Esquerres x Molins de Rei. He viscut, en primera persona, la transformació i modernització de la meva vila. Molins de Rei ha crescut, però ho ha fet de manera ordenada i equilibrada. A la meva vila la gent vinguda de fora, fos d'on fos, s'ha integrat i participa, gràcies a un entrellat potent d'entitats de tota mena, en la vida col·lectiva. Soc molinenc i em sento orgullós de ser-ne i de la meva vila. De fet, per un independentista com jo, d'arrel local i d'acció política a nivell local, treballar per la meva vila és la meva manera d'anar treballant pel benestar dels meus convilatans i anar construint, pas a pas, el meu país i anar avançant en la seva llibertat i sobirania.
Aquesta entrada ha esta publicada en ESCRITS EN PUBLICACIONS. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.