22.07.2007
ESCRIT LLIBRE-CATÀLEG JOSEP M. MADORELL, UNA PASSIÓ PEL CÒMIC
Sempre he sentit una admiració especial per en Josep M. Madorell. De ben menut, quan els meu pares em van subscriure al Cavall Fort per aprendre el català que l’escola ens negava, quan jo encara vivia a la Carretera i quan Molins de Rei era, ben bé, un poble, en recordo les vinyetes d’en Jep i Fidel i les seves curtes aventures impregnades d’amor i respecte per la muntanya i per la natura.
Però el cop fort va ser en Pere Vidal i la Casa sota la Sorra. Allò eren aventures de veritat que et transportaven a paisatges indòmits i a situacion impensables. Jo tenia 11
anys quan al Cavall Fort va aparèixer la primera entrega de La Casa sota la Sorra. En Pere Vidal i l’Henry Balua van trencar tots els motlles. I la imaginacio volava…
Com podia ser que l’autor d’aquells dibuixos, d’aquelles aventures fos l’home discret amb qui molts diumenges plegats, amb el meu padrí, el meu cosí i la gent del Museu, amb l’Eloi Bergadà al capdavant, excavavem al Pla de les Bruixes i d’altres jaciments en recerca dels nostres orígens i avantpassats. Aquell home incansable, amable, d’un humor especial i poc entenedor per un adolescent, era l’autor d’aquelles històries que encara m’embadalien. En Massagran, en Pere Vidal, en Jep i Fidel, el Cavall Fort i ja, més de casa, la Pona, i els cartells, els molts cartells, les auques i les imatges de la Fira i, en definitiva del pols de la vila. Tot un univers màgic i aventurer creat per un home que, al trobar-nos pel carrer em saludava, sempre discret amb una mirada fugissera, però plena de complicitats. Un dia em va dir mig amb la paraula, el gest i la mirada: vosaltres els joves, no heu de defallir, el futur si és vostre, serà nostre. Sempre honest, sempre fidel, sempre patriota, el Josep M.
I no sé si la va encertar, si l’hem encertat prou com a poble, com a país. Però en Josep M. Madorell ens ha marcat el camí, amb innocència i fermesa, amb discreció i agosarament. Amb tendresa.
Tot just assumida aquesta gran responsabilitat, la de ser Regidor de Cultura de l’Ajuntament de la meva vila, em retrobo, novament, amb en Josep M. Madorell i la seva màgia. Quin honor més impensat, més agraït. Poder compartir sensacions i emocions amb tots els qui us capbussareu en aquest catàleg i en aquesta exposició. En
aquesta mostra d’afecte, de reconeixement i de gratitud a qui ens va posar color i humor a l’amistat, la noblesa, la lleialtat, l’aventura, la natura, la llengua, la cultura, la vila, el país.
Molins de Rei havia de liderar el reconeixement a la teva figura, al teu treball, la teva obra i la teva memòria. Aquesta és la nostra petita contribució, incomparable a la teva,
amic Josep M.
Jordi Romeu i Nicolau
Regidor de Cultura